Més de deu anys de Coaching Educatiu

JUAN FERNANDO BOU | @juanfercoach

L’OPINIÓ DE. . . JUAN FERNANDO BOU PÉREZ

Nascut a València, Espanya. Psicòleg i Coach, Fundador de Bou Consultors. Amb més de quinze anys d’experiències en el món de la consultoria. Ponent i conferenciant amb recorregut nacional i internacional. Escriptor i autor de quatre llibres: “55 Receptes per a Educar” (CERCLE ROJO, 2016-en breu publicat), “Coaching Educatiu” (LID EDITORIAL, 2013), “Coaching per a docents: el desenvolupament d’habilitats en l’aula” (ECU EDITORIAL, 2007) i “Per la boca mor el peix” (ECU EDITORIAL, 2004). En L’OPINIÓ DE… Ens parla dels més de deu anys del Coaching Educatiu, una disciplina que para ell ha agafat pes i forma en el sector educatiu i que suposa un pilar fonamental en aquest sentit.


El Coaching Educatiu se’ns està fent major, d’ací a no res adolescent. Encara que ha sigut en aquests dos últims anys quan la disciplina del Coaching Educatiu ha agafat gran auge dins de l’àmbit acadèmic, tant universitari com no universitari, fa poc celebrem el seu desè aniversari. Encara que ningú ho diria, l’any 2015 el Coaching Educatiu va complir una dècada d’existència.

Va ser l’any 2003 quan vaig escoltar per primera vegada parlar sobre coaching aplicat a l’empresa i allò em va entusiasmar. Vaig començar a llegir la poca bibliografia que hi havia sobre el tema i em va captivar. Uns mesos més tard, vaig decidir formar-me en l’únic curs sobre coaching, per descomptat, empresarial que hi havia a València (Espanya) i aquella formació va suposar per a mi el principi d’aquest llarg festeig que mantinc amb la disciplina del coaching.

Quan vaig acabar la formació vaig decidir traçar-me una visió, la meua visió: unir les dues disciplines que més em captivaven, el Coaching per una costat i l’Educació per un altre, i d’ací, vaig encunyar el terme de Coaching Educatiu l’any 2005. Per a apreciar com ha evolucionat el concepte de Coaching Educatiu en aquests últims anys, us vaig a proposar un joc. Anem a comparar la primera definició que vaig establir sobre Coaching Educatiu fa 10 anys, en el 2005, amb l’última definició, per a veure què us suggereix la comparació. Jugau amb mi? Doncs, Avance!

La primera definició de Coaching Educatiu que vaig proposar va nàixer en el 2005 i la vaig publicar dos anys més tard en el llibre titulat “Coaching per a docents: el desenvolupament d’habilitats en l’aula”. Va ser la següent: “el coaching es podria definir segons aquell que ho practica, bé com una tècnica o eina poderosa de canvi que permet orientar a la persona cap a l’èxit o bé, com una filosofia de vida que, encara que pretensiosa, sospira per un món millor”.

D’aquesta manera i posant l’accent en el primer punt de vista, podríem definir el Coaching com “un procés sistemàtic d’aprenentatge, focalitzat en la situació present i orientat al canvi, en el qual es faciliten uns recursos i unes eines de treball específiques que permeten la millora de l’acompliment en aquelles àrees que les persones demanden”.

Què us suggereix aquesta definició?, quins són les claus?, hi ha algun element que es transporte al món de l’ensenyament? Ambdues definicions comparteixen la màxima de concedir el paper estel·lar a l’ésser humà: l’actor principal, la figura clau en tot aquest procés de millora o creixement personal continu.

Però, contestant a totes aquestes preguntes que se’ns plantegen, personalment he de dir que encara que en el 2005 vaig considerar aquesta definició de Coaching Educatiu bastant encertada, avui dia, amb la perspectiva del temps i mirant des de la finestra del 2015, no veig més que una traducció de la definició de Coaching Empresarial aplicada al món de l’ensenyament, excepte en la segona part de la mateixa, aquella que fa referència a considerar el coaching com una filosofia de vida.

La primera part de la definició esta plena de conceptes com: èxit, assoliments, tornada de la inversió, beneficis… tots ells necessaris per al món de les empreses, però no tan útils en les organitzacions acadèmiques, on nostra missió principal ha de ser formar persones madures i responsables, i on posem l’èmfasi en conceptes tals com a desenvolupament, creixement personal, valors, competències, resolució de conflictes, rendiment acadèmic, etc. I ací m’agradaria fer un incís i comentar que no oblide que la majoria de col·legis, sobretot els privats i concertats, han de vetlar per quadrar els seus pressupostos i obtenir beneficis tots els anys perquè els seus projectes acadèmics seguisquen avance, però sense oblidar la fi social que persegueixen, que no és un altre que millorar la qualitat del sistema educatiu.

D’aquesta manera, després de deu anys de reflexió i prenent en consideració tots els suggeriments dels professionals de la docència, arribem a la següent conclusió sobre una definició de Coaching Educatiu més adaptada al món de l’ensenyament. Aquesta definició la vaig publicar en el llibre titulat “Coaching Educatiu” (Lid Editorial 2013) i quedava així: “El Coaching Educatiu vol aportar el seu xicotet gra d’arena en la transformació de la societat a través de la millora de la qualitat del sistema educatiu, incidint en tots els seus nivells, universitari i no universitari i sobre tots els seus actors (professorat, alumnat, centres d’ensenyament, famílies, equips directius, organitzacions acadèmiques públiques i privades i àmbits polítics)”.

D’aquesta manera, el Coaching Educatiu es podria definir com una disciplina que advoca per una nova metodologia d’ensenyament que comporta una forma diferent d’entendre el concepte d’aprenentatge. El Coaching Educatiu naix amb la intenció d’ocupar espais d’aprenentatge que inclouen la presa en consideració de cada individu des d’un punt de vista holístic. Ens interessen conceptes de l’ésser humà tals com a talent, qualitats, habilitats, actituds, competències, paradigmes, models mentals, judicis, emocions, creences, valors, etc., i analitzar com aquests processos influeixen en les relacions acadèmiques, personals i professionals que es donen dins de l’àmbit educatiu.

En el present any 2017, una mica més de deu anys després, què us suggereix aquesta definició?, la sentiu més propera a l’àmbit educatiu?, creeu que hi ha hagut un avanç, una evolució en la disciplina? Des del meu punt de vista, el gran avanç suposa haver proposat una definició més adaptada i recognoscible per al món de l’educació i tots aquells que ho componen: educadors, professors, orientadors, tutors, caps d’estudi, pares, mares, alumnat, equip directiu, etc.

En aquests més de deu anys de Coaching Educatiu he après molt, hem avançat a passos engegantits, en part, gràcies a la gran labor que realitzen els educadors en l’aula, els pilars fonamentals del Sistema Educatiu, que van creure en la disciplina del Coaching Educatiu, la van aplicar en les seues aules i a més, van ser tan generosos, que van compartir totes les seues experiències amb nosaltres. Açò m’ha permès escriure un llibre més sobre Coaching Educatiu, en portugués titulat: Ferramentes de Coaching Educatiu” (PORTE EDITORA, 2016), totalment pràctic i aplicat.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *