Termes i mentalitats. Llibertat

JOSÉ VÍCTOR ORÓN SEMPER

L’OPINIÓ DE. . . JOSÉ VÍCTOR ORÓN SEMPER

José Víctor OrónNascut a València i resident a Navarra, escolapi, grup Ment-Cervell (ICS) UNAV (Universitat de Navarra). Doctor en Educació per la Universitat de Navarra. Llicenciat en Estudis Eclesiàstics l’any 2001 per la facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer, València. Enginyer Superior de Camins Canales i Ports l’any 1997 per la Universitat Politècnica de València. Màster en Neurociencia i Cognició per la Universitat de Navarra. Màster Internacional en Bioètica per la càtedra Jerónimo Legeune. Professor en educació secundària obligatòria i Batxillerat. Autor del programa UpToYou, projecte per a l’educació emocional de l’adolescent. En L’OPINIÓ DE… Parla sobre llibertat. Fa una distinció entre “llibertat de” o “llibertat para”. Una vinculada a no tindre limitacions i l’altra associada a la llibertat encara tenint limitacions, sent un reducte íntim que no serà anul·lat.


Qui no desitja que el seu fill o alumne siga lliure? Però què és ser lliure o com s’educa?

En la publicació anterior parlem sobre la responsabilitat i ja vam veure que diverses mentalitats sobre ella es corresponien amb dues aproximacions sobre la llibertat. Segons aqueixes mentalitats, la frase “Sigues responsable!” ressonava en el cap del xiquet o jove de diferent forma. Ací ens preguntem si el mateix ocorrerà quan diem “Sigues lliure!”.

El que exposem sobre aquest tema és que qui entén la responsabilitat en termes legals, entén la llibertat com ser lliure de, però qui entén la responsabilitat en termes d’agència, entén la llibertat com ser lliure para.

Quina diferència hi ha entre aqueixes dues llibertats? Bé, bàsicament, ser lliure de és entendre que la llibertat significa que les càrregues que m’impedeixen moure’m en la meua presa de decisions són remogudes. Podríem dir que s’equipara a no tindre limitacions, constriccions o pobreses. Per tant, d’ací es dedueix que es pot ser lliure o no en funció de si hi ha o no constriccions. En canvi, ser lliure para és entendre que la llibertat és la possibilitat del lliurament personal. En tal cas, aqueixa llibertat mai es perd, doncs per moltes limitacions que hi haja, sempre hi ha un reducte íntim que mai serà anul·lat.

Referent a açò, Viktor Frankl deia que, durant l’Holocaust jueu, ell veia entrar en la cambra de gas a uns resant i a uns altres a espentes amb els de el seu al voltant intentant lliurar-se. Després si fins a en casos tan extrems hi ha lloc per a la decisió, com més en la vida ordinària! It is up to you. A més, la llibertat para entén les limitacions no com a constriccions sinó com a possibilitats. Quant a açò, esmentar que la doble visió de la limitació la veurem en un altre moment.

En el lliure de, la llibertat és alguna cosa que es (o no) i no cal parlar d’educar la llibertat. En el lliure para, la llibertat és alguna cosa que s’és i pot créixer-se a ser més lliure i s’educa, com s’educa el lliurament personal.

En l’àmbit emocional, hi ha gent que pensa que ser lliure és ser autèntic i expressar amb naturalitat i espontaneïtat les pròpies emocions, per les quals val la pena deixar-se portar. Així, ser lliure és fer el que a un li dóna la gana. Però, llavors, ens assalta un dubte: en realitat, si sempre es fa el que a un li dóna la gana qui decideix?, un de mateix o “la gana”? Uns altres pensen que un és lliure perquè domina les seues emocions: “Jo tinc el control!”; i portant-ho a l’extrem serà: “Jo decidisc què sentir!”. Però, qui és aqueix jo? En tal cas, podria dir-se que aqueix jo és “Solament jo i ningú més que jo, la qual cosa jo veja, la qual cosa jo vulga”. D’aquesta manera, ens trobem amb la dificultat per a diferenciar aqueix jo-aïllat dels propis capritxos d’un mateix. Es compleix la dita que els extrems es toquen. El que tots dos sí tenen en comú és que entenen que ser lliure és ser lliure d’influències o pressions.

Segons aquestes premisses que hem exposat, la conseqüència que ens trobem en les relacions amb els altres és que el lliure de viu les relacions interpersonals com una càrrega i el lliure para les viu com el goig del creixement. Així doncs, educar en llibertat, per a la llibertat o per la llibertat coincideix amb viure l’experiència gojosa del lliurament en les relacions interpersonals. La llibertat creix en la mesura que creix el lliurament personal. Per tant, si algú creu que s’educa en, para o per la llibertat perquè es donen explicacions conceptuals sobre ella, s’equivoca.

Ja Piaget va dir que els principis psicològics es construeixen abans que els principis conceptuals. Aquesta referència a Piaget, que pot sonar alguna cosa complicada, no és més que una forma de dir que la vida i l’experiència de la mateixa és el que antecedeix a tota definició conceptual o teòrica que realitzem. La vida va sempre abans. Abans, durant i després. En canvi, en moltes ocasions, l’adult recorre a educar a força de conceptes i claredats, la qual cosa, a la meua semblar, és equivocat (en un altre moment discutirem açò). Deixem-ho simplement en què la vida, la real, la viscuda, antecedeix i és la base de tot, també dels nostres conceptes, i, en aquest cas, el de llibertat.

Hi ha qui pensa que s’educa en una o una altra forma de llibertat a través de la presa de decisions. Certament, la llibertat en la qual es visca fa que la presa de decisions siga d’una forma o una altra. Però qui pensa que s’educa en un tipus o un altre de llibertat centrant-se en la presa de decisions, s’equivoca, doncs hi ha alguna cosa que li precedeix. La vida sempre precedeix. Per açò, en lloc de preguntar-te en quin tipus de llibertat vols educar o abans d’entrar en matèria de presa de decisions, fa una ullada a quina experiència de relacions interpersonals es viu en la teua casa o en la teua aula.

Si el xiquet i jove troba que les relacions interpersonals comporten la possibilitat d’experimentar el gaudi del creixement personal, posarà aquestes com els seus referents. En la seua llibertat, de forma natural cercarà la trobada amb l’altre i la llibertat prendrà la forma de llibertat para. “Lliure per a trobar-me amb tu”, llibertat que mai pot ser cercenada i sempre està oberta a un major creixement. Qui no desitjarà lliurar-se si es viu el goig de la trobada?

Com sempre, sorgirà el conciliador que dirà que cal educar en les diverses accepcions de llibertat. Aqueixos conciliadors fan molt malament a l’educació, doncs encara amb la intenció de resoldre el problema el que fan és perpetuar-ho. Des del menor, mai s’aconsegueix el major. Quan ho veuran! En canvi, des del major, a poc a poc, el menor és requerit i llueix en tota la seua esplendor.

Així doncs, convé no atabalar-se en eternes discussions dins de casa o en el claustre de professors sobre què és la llibertat, sinó, més aviat pregunta’t quin estil de relacions interpersonals estic propiciant? Permet-me que et diga que el xiquet, el jove, no és ximple i el/ella sabrà descobrir com entén la llibertat l’adult en funció de l’experiència de relació personal que visca amb tu.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *