El docent anglés

En ple segle XXI el docent amb vertadera vocació per ensenyar ha de tenir clares dues coses a l’hora de traslladar coneixements als seus alumnes. La primera és la d’ensenyar per competències: transmetre habilitats i destreses que l’alumne aprenga per a aplicar en un futur, tant en el seu entorn personal, amb la família o en l’àmbit de les relacions personals, com a nivell laboral. Important destacar les competències digitals que cada vegada estan més en auge.

La segona qüestió important que el professor ha d’assimilar en les seues classes és el bilingüisme, entès també com a competència però al que cal prestar més atenció des que el xiquet naix. Així ho afirma Ignacio Messana, Doctor en Gestió d’empreses i Degà i Director de la FSU Florida State University de València, “és necessari que els professors puguen dedicar dues hores al dia d’anglès als seus alumnes des de la guarderia o educació infantil”.

habilitats

L’ideal seria que els propis pares anaren acostumant l’oïda dels seus fills des de ben xicotets perquè vagen assimilant a poc a poc un altre llenguatge, per desgràcia no existeix aquesta cultura d’idiomes a Espanya entre els pares i a hores d’ara no se’ls pot exigir que parlen anglés, però sí que se’ls pot exigir que tinguen interès perquè els seus fills parlen idiomes. En aquest punt no estem tan mal, com torna a afirmar Messana, “hi ha certa cultura d’idiomes encara que no siga la millor del món. En tots els col·legis s’està donant un segon idioma. La pregunta, en tot cas seria, per què no ho parlem millor?”.

Messana continua apuntant a tres factors que expliquen per què no parlem millor l’anglès. Un apunta a la implantació primerenca del bilingüisme en les aules, “tan aviat com siga possible, des dels ensenyaments infantils”, indica i assenyala que el segon factor seria “no anar cap a arrere, no reduir l’interès per aprendre anglès tal vegada provocat per l’existència d’un segon idioma oficial/docent en una comunitat”, com seria el valencià en el cas de València. Finalment, assenyala que el tercer factor concerneix directament al mestre: “incentivar als docents per a formar-se en idiomes”.

Vist açò, el mestre sí pot ajudar al fet que els seus alumnes adquirisquen competències bilingües res més comencen la seua etapa educativa. Per a agilitar aquest aprenentatge, és important que pares, mares, docents i fins i tot administracions es bolquen i treballen junts per a la consecució d’aquest propòsit.

 

Què han de fer els pares?

La labor dels pares en aquest sentit seria la de motivar, recolzar i posar mitjans als seus fills perquè aprenguen idiomes des que naixen. Així, per exemple, el primer pas podria ser posar la televisió en anglès perquè l’oïda del xiquet comence a distingir els sons, síl·labes i la pronunciació.

Què han de fer les administracions?

Les administracions són les que han de donar el primer pas perquè una comunitat bilingüe siga possible. Aquesta comença en l’escola però solament quan l’administració concedeix ajudes i posa a disposició eines útils per al mestre. Així, donar l’oportunitat al docent per a rebre hores lectives, al marge del seu horari laboral en l’escola, per a l’aprenentatge d’anglès garantiria que tots els docents tingueren un cert nivell d’anglès de qualitat per a ensenyar l’idioma als alumnes.

Ara bé, sabent aquestes dues coses, caldria preguntar-se el següent:

Qui són els que passen més temps amb els nostres fills entre setmana?

Els docents.

nen

Aquesta pregunta ja és motiu suficient perquè el futur docent entre en les aules amb cert nivell d’anglès. Encara que més que exigir, les administracions haurien d’incentivar, motivar i atorgar ajudes traduïdes en més hores de classes en anglès per als professors. Lluny d’aquesta intenció, de cara a les pròximes oposicions, s’ha elevat el nivell d’anglès d’un B2 a un C1, per als casos concrets d’oposicions a mestre d’especialitat en anglès. Per a la resta s’exigeix un nivell B2.

Com assenyala Xavier Gisbert, exconseller d’Educació a Estats Units i Canadà, Catedràtic d’Institut i president de l’Associació Ensenyament Bilingüe: “potser no tothom necessita l’anglès per a viure” i afig “encara que tots haurien de tenir l’oportunitat de rebre ensenyaments bilingües de qualitat en escoles de totes les comunitats autònomes”.

En aquest aspecte explica que no és necessari exigir anglès a un funcionari enfront d’un representant polític, aquest últim sí hauria de tenir competències bilingües; En una societat cada vegada més globalitzada i connectada entre si és necessari que tinguem nocions d’anglès, sobretot, com especifica Gisbert, “en aquelles persones que treballen de cara a l’exterior”.

Insisteix que a més Espanya està en bon camí pel que fa a idiomes pel nostre interès per aprendre segones llengües. Mentre que en altres països, tals com EUA i Canadà, manquen d’aquest interès doncs ja parlen l’anglès, que és l’idioma parlat per excel·lència en l’àmbit dels negocis i una de les llengües més parlades a nivell mundial, però aquests països no tenen intenció d’aprendre un altre idioma que no siga el seu propi, per la qual aquesta competència en aquells països no s’està explotant ni reforçant com es fa ací a Espanya.

A la pregunta que llançava Messana, Per què no ho parlem millor? En referència a l’anglès en un marc educatiu en el qual sí hi ha cultura d’idiomes i interès per aprendre una segona llengua, potser les respostes són diverses i que podem localitzar al llarg de l’article. En síntesi:

-Ha d’existir interès pels pares.

-Les administracions han de millorar i incentivar el sistema educatiu bilingüe i als professors.

-Els docents han de preparar-se i formar-se en anglès, de manera independent i amb ajuda de les administracions públiques.

-Existeixen innombrables recursos per a traslladar competències bilingües als xiquets, lluny de seguir el llibre de text rigorosament, potser un altre canvi seria el de no començar any rere any amb el verb TO BE, el qual els xiquets ja saben usar.

-Que en les oposicions es fixe de manera generalitzada per a totes les Comunitats Autònomes un cert nivell d’anglès per a superar aquestes proves.

-Que existisca un compromís i un vincle en el trinomi pares-administracions-docents per a caminar cap a un futur en el qual se substituïsca el tradicional ensenyament d’idiomes com a llengua estrangera per models d’ensenyament bilingüe de qualitat.

-Promoure programes d’intercanvi i mobilitat entre països perquè els alumnes puguen millorar la seua parla i pronunciació amb alumnes natius en entorns internacionals i multiculturals.

-Recolzar a l’alumne, motivar-li, educar-li en valors, en somni, donar-li força i seguretat. El mestre és un referent per a l’estudiant. Recorda que és el docent el que més temps passa amb el xiquet en les primeres etapes educatives.

Un comentario sobre “El docent anglés

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *