Stop bullying a les aules

L’assetjament escolar –bullying- és una realitat encara que molts centres escolars, fruit de la vergonya o de la ignorància a l’hora de destapar o resoldre aquests casos, posen totes les seves obstinacions a negar que existeixi una situació així o la tapen, sabent el que ocorre, quan realment aquests esforços haurien d’anar encaminats cap a un altre camí: cap a la de detectar, frenar i resoldre aquests episodis de violència i assetjament a les aules.

De vegades es detecta massa tard, amb conseqüències fatals pel qual sofreix assetjament i seqüeles greus per al centre que no ha sabut detenir-ho. No significa que siga freqüent aquest comportament en docents i escoles, però sí que és cert que cada vegada amb més freqüència apareixen casos de bullying en classe.

Ben cert és que de vegades aquest assetjament traspassa les fronteres físiques i es cola en espais tan deliberats i il·limitats com és internet, a aquest fet se li crida cyberbullying i pot ser tan o més perjudicial que el que es dóna en un entorn escolar.

La detecció primerenca de casos de bullying és determinant per evitar danys psicològics severs que pugan assentar-se de forma permanent. No cal deixar que la frase de: “són coses de xiquets” cali entre docents i pares. Perquè sovint no són coses de xiquets sinó coses que per sofrir-les de menut repercuteixen d’adults.

El primer error, sobretot per part dels gestors, directors o docents del centre, és no acceptar que en el seu col·legi puga donar-se una situació així. A qualsevol moment, en qualsevol lloc, per qualsevol motiu: perquè el xiquet és diferent, o justament perquè no ho és; perquè les seues característiques físiques agraden, o perquè no agraden, siga com siga pot donar-se una situació d’assetjament i l’única cosa en comú és que la víctima no es pronuncia: sofreix en silenci.

Fins i tot fos del col·legi i en edat adulta, per exemple, en les oficines o en el treball es pot sofrir assetjament. I ja no per tenir una edat adulta hem de suportar el pes del maltractament. Pel que, vam continuar dient que: el bullying existeix en molts àmbits de la vida i el primer pas per frenar-ho és acceptar-ho i detectar-ho.

Primer, dediquem unes línies a detectar el bullying:

-Situació de violència de qualsevol tipus: física, psicològica, vexacions, insults, amenaces, coaccions o aïllament.

-Es dóna entre companys.

-És reiterat en el temps.

-L’agressor exerceix superioritat en la víctima i sol haver-hi desequilibri  de força física o psicològica entre els dos.

-La víctima se sent incapaç de defensar-se per por, vergonya o intimidació.

-De vegades s’exerceix en grup i lluny de la mirada d’agents amb autoritat tals com a pares o professors.

-La víctima sol pensar que si demana ajuda les represàlies para/amb el seu agressor seran més dures.

L’assetjament sol donar-se amb major intensitat en els cursos de 5º i 6º de primària, després va baixant la intensitat. No obstant això l’alumne que ha sufrit algun tipus d’assetjament, encara que siga el més mínim o lleu d’ells com l’assetjament verbal, arriba a secundària completament aïllat. L’aïllament és símptoma que l’alumne en qüestió ha passat molt temps sofrint el maltractament i menyspreu dels seus companys.

El bullying sol començar amb accions de baixa intensitat. Com dèiem, primer es materialitza en assetjament verbal, en manera d’insults, malnoms, humiliacions, propagació de mentides i rumors, assetjament per telèfon, aïllant-ho dels seus companys, etc. Si aquests primers indicis d’assetjament no es frenen el següent pas és l’exclusió, l’odi i repudi per part de la resta de companys, la no participació en activitats col·lectives, etc. Això deriva també en assetjament psicològic i en el físic, que són els maltractaments de més alta intensitat.

Com actuar en casos d’assetjament escolar?

Abans de prendre decisions precipitades o sense fonament els docents han de mostrar-te vigilants i cautelosos. La tasca del docent és la d’identificar qualsevol alteració que puga trencar l’equilibri de l’aula. El mestre ha de conèixer als seus alumnes, si acaba un curs escolar i no sap quins són els punts forts o febles de cadascun dels seus estudiants alguna cosa ha d’estar fent malament. Tot mestre ha d’implicar-se, al cap i a la fi és el que més temps passa amb l’alumne,  fins i tot més temps que els propis pares.  Per tant, abans de confirmar l’existència d’assetjament escolar entre alumnes cal fer un treball de camp previ:

1. Al moment en el qual el docent té una sospita d’assetjament a l’aula cal comunicar-ho a l’orientador o tutor dels alumnes.
2. En cas que diferents professors vagin a fer classe als alumnes implicats aquests docents han de ser coneixedors de la situació que s’està donant entre els estudiants perquè no passin per alt qualsevol evident senyal de discriminació o violència. També seria convenient que l’equip directiu estigués al tant.
3. Si hi ha senyals evidents de bullying s’avisarà a les famílies.
4. Qualsevol pas que es doni al moment de detecció d’assetjament escolar ha de recollir-se en un informe.
5. És important valorar els indicadors d’intimidació i assetjament entre l’alumnat, per part del que comet l’assetjament i per part del que rep, ambdues parts són susceptibles d’imminent actuació.
6. Una vegada es confirmen les sospites d’assetjament i la família està avisada que el seu fill exerceix/rep bullying haurà de començar el procés d’assessorament entre pares, nens, equip directiu i tutors.
7. Tot centre ha de comptar amb protocols i plans d’actuació que, amb la col·laboració de l’inspector del centre, donarà pautes tant a l’assetjat com al acosador.

El suport dels pares i docents en cas d’assetjament és clau. Encara avui el principal problema és que els pares no donen importància als problemes del nen pel nero fet que el que ocorre entre ells “són coses de nens” i ni si vulgui poden adonar-se de la magnitud que alguns fets o paraules poden tenir en ells.

Pares i docents haurien de donar més importància a l’assumpte i no culpar a la víctima, ni si vulgui incitar al fet que planti cara al acosador, “doncs pega-li tu més fort”, és una de les frases més pronunciades per pares com a solució al problema. Violència no se soluciona amb més violència i el bullying pot arribar a ser un cercle viciós molt nociu.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *