És necessària l’ensenyament obligatori a Espanya des dels 16 fins als 18 anys?

Un de cada cinc alumnes espanyols no segueix estudiant més enllà dels 16 anys. Espanya té la segona taxa d’abandó escolar primerenc més alta de la UE, només superada per Malta. Aquest és el principal problema educatiu del nostre país, però ningú ha trobat encara la fórmula màgica per a retenir als adolescents durant més temps i de forma més productiva en l’escola.
Serviria d’alguna cosa estendre l’educació obligatòria fins que els xics aconseguisquen la majoria d’edat com a fórmula per a reduir l’abandó primerenc i millorar la qualificació dels joves? Així ho creu el Parlament Europeu, que ha recomanat allargar els temps d’escolarització un parell d’anys més. I així ho defensen també alguns països, com Alemanya, Holanda, Bèlgica i Portugal, que ja han portat a la pràctica aquesta proposta.
A Espanya, l’educació bàsica és obligatòria i gratuïta des dels sis fins als 16 anys. A partir d’aquesta edat, no es força als joves a anar a l’institut. Ni tampoc s’obliga a les autonomies a habilitar places públiques per a tots els que ho necessiten. En la pràctica, no hi ha problemes d’espai en el Batxillerat, però en la FP hi ha molts alumnes que volen entrar i es queden fora.
La proposta d’estendre l’educació obligatòria per als alumnes des dels 16 fins als 18 anys apareix de forma recurrent en el debat educatiu. L’any passat la va plantejar la Generalitat de Catalunya, encara que el referèndum il·legal l’ha deixat en segon pla. Ha sobrevolat durant els últims mesos les compareixences d’experts en la Subcomissió d’Educació del Congrés i també va eixir fa uns dies, en un taula redona amb partits polítics organitzada pels editors de llibres de text. És un dels punts bàsics del pacte d’Estat.

• El PP es mostra partidari, encara que interpreta aquesta idea amb flexibilitat, sense tenir necessàriament que lligar als joves al pupitre
• Hi ha consens en tots els partits en què les autonomies han d’incentivar la continuïtat en l’escola i garantir places, sobretot en FP

Obligar a l’alumne
En el PP cada vegada són més partidaris del que defensa l’ex president del Consell Escolar de l’Estat Francisco López Rupérez. En L’extensió de l’ensenyament bàsic fins als 18 anys. Beneficis i costos, aquest expert sosté que perllongar l’educació de forma obligatòria i gratuïta fins als 18 anys reduiria l’abandó primerenc i la bretxa formativa de la població jove, elevaria la empleabilidad i incrementaria el nivell salarial. Un any extra d’experiència escolar en Batxillerat i FP de Grau Mitjà produeix de mitjana un increment en els ingressos anuals de l’individu d’entorn del 12%.
López Rupérez xifra el cost d’aquesta mesura en 1.000 milions d’euros repartits en tres exercicis, la qual cosa suposa un increment de la despesa pública en educació d’entre una i dues desenes de punt percentual del PIB nacional. Insisteix que la proposta «no significa, de cap manera, amarrar als joves al pupitre ni reproduir els esquemes organitzatius de l’actual ESO», sinó que cal replantejar tota l’estructura educativa per a donar «una major flexibilitat en l’organització dels ensenyaments».
Açò passa per compatibilitzar la formació amb un sistema de pràctiques (l’inici de l’edat laboral està fixat als 16 anys), augmentar la possibilitat d’estudiar a temps parcial, ampliar l’oferta d’estudis vespertins i semipresenciales o millorar els contractes d’aprenentatge.
Sandra Moneo, portaveu d’Educació del PP en elCongreso, recolza la idea. «Veuríem raonable l’extensió de l’ensenyament bàsic fins als 18 anys», avança. «L’ensenyament bàsic, tal com estableix la Constitució, és obligatòria i gratuïta. El gran dèficit del nostre sistema educatiu colpeja fonamentalment als ensenyaments mitjans, aquesta és la bretxa que ens separa d’Europa. El nombre d’alumnes que continuen els seus estudis cap als títols mitjans és inferior a Espanya que en la resta d’Europa, especialment en la FP. La formació és el millor instrument per a l’accés a l’ocupació. Per tant, no estem parlant d’un tema secundari; si volem abordar d’una vegada per sempre el disseny de l’educació del futur, aquesta és una de les claus».
Moneo opina, com López Rupérez, que cal apostar per «flexibilitzar» i que l’obligatorietat «no vol dir que els alumnes hagen de romandre en classe fins als 18 anys», sinó que hi ha milers de maneres perquè puguen formar-se com vegen més convenient.

Forçar a l’Administració
El Ministeri d’Educació no vol pronunciar-se sobre aquest tema i es remitent a l’acord que isca del Pacte d’Estat. PSOE, Ciutadans i Units Podem no són partidaris d’obligar als alumnes a formar-se fins als 18 anys. Però sí coincideixen amb el PP en què cal aconseguir que les administracions educatives incentiven la continuïtat en l’escola i garantisquen places gratuïtes en la postobligatoria para tot el que ho demane, especialment en la FP.
És el que tècnicament es coneix amb el nom de «universalització», una proposta que va arreplegar el PSOE en el seu programa de les passades eleccions generals i que té el seu origen en aquella altra que va formular Ángel Gabilondo en 2009, quan era ministre d’Educació, encara que ell llavors parlava de «obligar».
«Universalizar es refereix a crear les condicions perquè siga possible, no perquè siga obligatori. Açò significa que cal propiciar un sistema que permeta fins als 18 anys formar-se en un model que siga tan complet i flexible que calga prosseguir durant aqueixos anys en el sistema. Es tracta, també, de reforçar la idea de la importància de formar-se fins als 18 anys, com a poc», explica ara l’actual portaveu del PSOE en l’Assemblea de Madrid.
Els socialistes calculen que, perquè açò siga possible, caldria habilitar 200.000 noves places gratuïtes per a la FP. María Luz Martínez Seijo, secretària executiva d’Educació i Universitats del PSOE, recalca que «aquesta és la pota en la qual coixegem». «Molts xavals es queden en una segona o tercera opció, per la qual cosa cal intentar garantir que hi haja oferta suficient. La FP és una prioritat, no solament per a ampliar places per als quals ixen de l’ESO, sinó per a repescar als quals han abandonat el sistema educatiu. Cal reforçar la coordinació entre la part educativa i la profesionalizante, perquè hi haja més pràctiques en empreses».

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *