Es tripliquen a Espanya els col·legis «single sex» que avala el TC

La fallada recent del Tribunal Constitucional que avala que els col·legis que eduquen en classes separades a xiquets i xiquetes reben subvencions posa fi a la persecució d’un model educatiu (en el que ajudes es refereix) que no para de créixer a Espanya i en el món. Existeixen 107 centres amb aquestes característiques en el nostre país, més del triple que fa deu anys, segons les dades que maneja l’Associació Europea de Centres d’Educació diferenciada (EASSE).

«El major creixement ho ha experimentat en els últims anys la Comunitat de Madrid, per demanda dels pares. Són centres que, a més, solen tenir llista d’espera, són concertats en la seua majoria i s’han obert en barris de nivell de renda mitjana o de nova construcció», explica María Calvo, presidenta de EASSE a Espanya.

La veritat és que, malgrat ser un model amb el qual no comparteix tothom, els resultats que obté són el seu principal aval: representen menys del 1% de tots els centres educatius espanyols i, no obstant açò, hi ha 16 que s’han colat en el rànquing de l’últim any dels cent millors col·legis d’Espanya; l’abandó escolar és només del 5%; i en aquests col·legis les xiques accedeixen a carreres de ciències tres vegades més que en la resta de centres», ressalta María Calvo.

En altres països europeus, com Irlanda o Regne Unit, educar a xiquets i xiquetes en classes separades és un model pedagògic que funciona des del segle XIX i que ningú qüestiona. Més encara, estudiar en un d’aquests centres és sinònim de prestigi. A Regne Unit, el «top tingues» dels millors col·legis ho copen els diferenciats. A EUA, existeixen més de 2.000 centres d’aquestes característiques. «Quan una família decideix enviar al seu fill a una escola “single sex” el més important és que està triant lliurement una opció i açò fa que s’implique més. A més, aquestes escoles atenen les diferències per sexes. Per exemple, els xics necessiten cridar més, ser més ordenats, i aquests centres s’adapten millor a les necessitats madurativas entre sexes durant l’aprenentatge», explica Cornelius Riordan, doctor i professor de Sociologia de la Providence University (EUA). La polèmica que genera la diferenciada va arribar fa uns anys fins a la UE. En 2009, el Parlament Europeu ja va reclamar als estats que respecten la decisió de les escoles que aposten per aquest model amb l’argument que «ha de ser permesa per a preservar la pluralitat de centres educatius», encara que «no ha de causar discriminació ni limitar el dret a l’educació». El model, no obstant açò, compta amb nombrosos detractors, entre ells l’ex ministre d’Educació Ángel Gabilondo, qui ahir va dir que «cal defensar una educació en la qual convisquen xics i xiques per a aprendre a viure en la diferència, respectar la diversitat d’idees, de gènere, sexe i religió, perquè açò ens prepara per a una vida en una societat oberta».

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *