El canvi del temps i el temps del canvi

Opinio de. . . Franc Corbí

Franc Corbí Ramón, llicenciat en Dret, Laboral i Empresa per la Universitat CEU Cardenal Herrera de València. Màster en Gestió i direcció de Centres Educatius per ESTEMA Escola de Negocis de València. Actualment és director del British School d’Alzira, Xàtiva i Gandia. Gerent de Educatio Futura Consulting i presentador del programa TV Educació en Mediterraneo TV. Tresorer del Comitè Executiu Nacional de ACADE i Vicepresident de ACADE a la Comunitat Valenciana. En L’OPINIÓ DE ens parla d’ El  canvi del temps i el temps del canvi.

 

 

 

 

Els temps canvien. Sempre han canviat…no és novetat. Però en educació és un dels sectors més complexos de grans canvis.

Molts factors de desacords socials, polítics i institucionals fan molt complex realitzar canvis. De fet, ací podem comprovar “diversos caps” tallats dels/les valentes que han volgut o s’han atrevit a realitzar canvis educatius en el nostre  pais. M’atreviria a vaticinar que tenim més llibres blancs de l’educació que lleis educatives que hagen propiciat canvis adaptant-se a les exigències i necessitats del futur i present laboral dels nostres estudiants.

Però és indubtable que sent ara que els temps canvien en l’educació del nostre país: les noves tecnologies aplicades a l’educació, l’excessiu fracàs escolar i la demanda de les empreses d’un mercat laboral més competent en competències necessàries per a les exigències del mercat fan que es vagen movent i apareixent metodologies i formes d’ensenyar molt més concordes a les necessitats i, perquè no dir-ho, als desitjosos alumnes de poder gaudir, per fi, de l’aprenentatge.

I en els temps de canvi són els moments en els quals es diferencien les empreses que saben anticipar-se a ells i obtenir una oportunitat i les que creient que tot seguirà igual pereixen i perden la seua posició dominant per creure que són elles les que dominen la voluntat del mercat…gran error. En el món dels mòbils ens podem acordar com *ejmplo del que era abans la marca nokia o blackberry però elles eren les que regnaven i van optar per mantenir en comptes d’avançar i innovar.

En educació no solament la tecnologia està aportant un gran canvi, també altres àrees d’aprenentatge com la neurociencia, o l’aprenentatge per projectes.

Posem com a exemple les editorials de llibres d’ensenyament. Les que sobreviuen ja no solament fan llibres i continguts…han d’aportar als centres educatius serveis tecnològics, eines de comunicació i fidelització, formació als docents perquè aqueixes eines siguen útils i aportar centenars de recursos en àrees i competències que fa 10 anys era impensable.

Pot semblar molt el que dic però estic convençut que l’editorial que considere que dins de 10 anys va a dedicar-se a vendre llibres com sempre serà al meu entendre la que patirà l’oblit d’un mercat demandant d’aqueix canvi.

Tots hem de caminar cap al canvi i estar disposats a adaptar-nos i eixir de la zona de confort per a aportar al nostre alumnat l’ensenyament que mereixen per a gaudir-la primer i perquè els servisca a un futur laboral que en el present està àdhuc molt lluny del que s’està oferint perquè els nostres siguen competitius i puguen optar, almenys,al que desitgen si ho mereixen. Que no siga per nosaltres.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *