Coneixement i educació. Tractament de resposta fonamental (TRF)

L’OPINIÓ DE. . . PEDRO ADALID

Pedro Adalid és doctor en educació, professor universitari de Polítiques de Qualitat Educativa – Plans de Millora i professor especialista en Educació Especial.

Hui en L’OPINIÓ DE… Ens parla sobre Coneixement i educació. Tractament de resposta fonamental (TRF). La nova estratègia que millora la parla en xiquets autistes.

 

 

L’autisme no és considerat com un diagnòstic únic, sinó que forma part d’un conjunt de pertorbacions denominat, trastorns d’espectre autista (TEA), dins dels quals es troba l’autisme, síndrome de Rett, síndrome d’Asperger, trastorn desintegrat infantil (o síndrome de Heller), i trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat. Els pacients poden situar-se en qualsevol part d’aqueix espectre, els quals comparteixen en comú, alteracions en tres àrees específiques: dèficit de comunicació, problemes amb la interacció social, i un patró anormalment restringit de comportament.

Els TEA es consideren una discapacitat del desenvolupament, que afecta de manera diferent a cada persona que els pateix, podent haver-hi símptomes des de molt lleus a molt greus, i fins i tot poden canviar amb el temps. Els xiquets amb aquesta condició, generalment viuen tancats en si mateixos, amb una capacitat molt limitada de comunicació verbal i interacció amb el seu entorn. És freqüent que també tinguen problemes de comunicació no verbal, com el contacte visual, gestos amb les mans i cos en general, i les expressions facials. Aquesta limitació comunicacional, incideix negativament en les seues relacions socials, i els impedeix fer-se comprendre pels altres i/o comprendre’ls.

Si se sospita que un xiquet presenta un TEA, per ser una alteració especialment complexa, haurà de ser atés per un equip multidisciplinari d’especialistes per a poder ser diagnosticat, i dins d’aqueix grup ha d’incloure’s un expert en parla i llenguatge, el qual estarà capacitat per a fer una valoració completa d’aquesta habilitat en el xiquet, descartar que no present problemes d’audició, i dissenyar-li un pla de tractament adequat que li permeta millorar la seua comunicació amb l’entorn.

És essencial utilitzar eines en els xiquets amb TEA, que els ensenye a millorar les seues habilitats de comunicació i puguen aconseguir el seu màxim potencial. Existeixen molts programes d’intervenció per a millorar les seues habilitats de comunicació, però la millor manera de tractament serà aquella que comence des de primerenc, durant els seus anys preescolars, i estiga adaptat a l’edat i interessos particulars del xiquet. El programa a aplicar ha d’ajudar amb les habilitats de comunicació, amb els seus problemes de comportament, a més d’enfortir les accions positives en la persona. Generalment, els xiquets amb TEA responen positivament als programes d’intervenció ben estructurats. És fonamental que els pares, familiars i/o cuidadors del xiquet, s’involucren i integren al programa de tractament, perquè aquest puga formar part de la vida diària del xiquet i s’obtinguen millors resultats.

Atés aquest ordre d’idees, un dels majors problemes en els xiquets amb TEA és la falta de desenvolupament en la seua comunicació, la qual cosa està relacionat directament amb els problemes de conducta, i això provoca frustració, desmotivació i descoratjament, no sols en el xiquet, sinó també en els seus familiars. El diagnòstic primerenc serà primordial per a poder tractar i influir positivament en el pronòstic funcional del xiquet a llarg termini. Per tant, és important que els pediatres coneguen els senyals d’alarma d’autisme, i de trobar algun tret, indicar la valoració inicial d’un neuropediatria i posteriorment la intervenció de tot un equip multidisciplinari, que involucre no sols als diversos especialistes mèdics (neuròlegs, psicòlegs, logopedes, fonòlegs, psiquiatres, etc), sinó també a la família, al seu entorn educatiu i a tota la comunitat que l’envolta.

Com cada cas és únic, donada l’heterogeneïtat dels pacients, no existeix unanimitat quant al mètode de tractament ideal, perquè ha d’adaptar-se a l’entorn i a les condicions individuals, a més sol ser complicat comparar els diversos mètodes d’intervenció, per la qual cosa resulta difícil recomanar un en particular, sobre la base de l’evidència científica. No obstant això, recentment s’ha publicat els resultats d’un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de Stanford, als Estats Units, els quals demostren que el tractament de resposta fonamental (TRF), atorga millors resultats que altres teràpies de motivació actualment usades en els xiquets autistes.

El TRF consisteix a observar el que li interessa al xiquet i usar això que li causa interés, per a estimular la parla. Això es va determinar per un estudi de sis mesos, en el qual es va avaluar la resposta de xiquets, de 2 a 12 anys, amb autisme. El tractament TRF va ser aplicat a 50 xiquets juntament amb els seus pares, mentre que els altres 50 xiquets, es van sotmetre als tractaments habituals. Els resultats en el grup tractat amb *TRF van ser sorprenents segons l’observat millorant amb aquesta tècnica les habilitats de vocabulari i comunicació en el seu xiquet, ajudant a entendre el que ell xiquet volia i necessitava, a més d’ajudar-ho a disminuir els seus nivells de frustració.

En finalitzar el període d’estudi, els xiquets en el grup TFR van parlar més que aquells en el grup de comparació, i aconseguien usar paraules comunes que podien ser identificades per uns altres, un marcador d’interés en el progrés, atés que molts dels xiquets participants parlaven confusament a l’inici de l’estudi. Per aquestes raons, els investigadors de Stanford pensen, que aquesta és una tècnica prometedora que pot millorar la parla del xiquet autista, però que necessita investigacions més àmplies, per a poder avaluar si es reprodueixen els resultats, a més suggereixen als pares dels xiquets que s’involucren totalment en la teràpia, la qual cosa és fonamental, perquè se’ls ensenya com establir situacions per a motivar als seus fills a comunicar-se millor. Cal educar i concienciar a la família, perquè s’involucre totalment en el tractament, perquè el xiquet amb TEA viu integrat en el seu ambient familiar, per la qual cosa una adequada informació en els seus parents, farà possible potenciar la intervenció, aconseguint un major aprenentatge amb un menor grau de frustració i estrés. En aquest sentit, no sols serà necessari un diagnòstic adequat, sinó també la formació a la família perquè puguen estimular al xiquet, a més del suport institucional i la comprensió de la societat.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *