Ser o no ser plenament conscients de qui som, aqueixa és la qüestió

Maria Rosa Buxarrais i Marta Burguet —professores de la Facultat d’Educació i investigadores del Grup de Recerca en Educació Moral (GREM)— estan convençudes que cal apostar per una pedagogia de la interioritat. «En el món precipitat en el qual vivim, es fa més necessari que mai ser conscients de qui som, de què som. És crucial detenir-se i realitzar un exercici d’atenció plena», assegura Buxarrais. «De fet, l’ésser és alguna cosa genuí. Tots som des que naixem. Però per a aprendre a ser necessitem eines i recursos que ens permeten desplegar totes les potencialitats del que ja som i que ens ajuden a entendre per què som com som», afig Burguet.

Fruit d’un encàrrec de l’editorial Graó, ambdues han coordinat un llibre d’autoria coral que porta per títol Aprendre a ser. Per una pedagogia de la interioritat. L’obra combina arguments teòrics amb exemples pràctics i posa en relleu la importància cabdal de l’aprenentatge bàsic de l’ésser. En la primera part, set autors fonamenten aquest aprenentatge des de marcs teòrics diferents: el filosòfic, el psicològic, el neurocientífic i el pedagògic, que combinats proporcionen una perspectiva interdisciplinària. En la segona part, s’exposen pràctiques que s’estan duent a terme amb èxit en contextos educatius molt diversos, en els quals es promou el desenvolupament de la dimensió emocional i anímica de l’ésser.

La pedagogia de la interioritat 

«Allò que vivim, la qual cosa pensem o sentim i el que ens passa per dins és important en l’escola i ha de ser objecte de la pedagogia. Som molts els que sentim que una pedagogia de la interioritat influeix tant en la qualitat de la mirada amb la qual ens dirigim als altres com en la profunditat del que vivim», diu en el pròleg Lluís Ylla, director adjunt de la Fundació Jesuïtes Educació.

El vessant filosòfic d’aquesta qüestió l’aborda Margarita Mauri, professora d’Ètica de la Facultat de Filosofia de la UB. Mauri defensa que «el camí cap a l’ideal moral ha de començar amb el que expressa la saviesa grega, “coneix-te a tu mateix”, i ha de continuar amb el descobriment de la realitat». A més fa una anàlisi dels conceptes d’existència i d’essència, convidant als lectors a considerar una visió del ser com alguna cosa essencialment universal i existencialment únic.

L’investigador del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la UB David Bueno, expert en biologia del desenvolupament i neurociencia, i en la seua relació amb el comportament humà i l’educació, se centra en el que el coneixement del cervell aporta a l’estudi de la autoconciencia i el autoexamen de el “jo”. «L’educació, entesa en sentit ampli (familiar, social, cultural, reglada, etc.), contribueix a fixar determinades rutes neuronals en el cervell, potenciant-les o podant-les. D’ací el gran poder de l’educació. En el cas de l’anàlisi de la interioritat, pansa per estimular els processos de reflexió i consciència, per a portar-los a la autoconsciencia».

Començar per un mateix

Llibre “Aprendre a ser”

El llibre està animant a molts professionals de l’ensenyament a apostar pel canvi. Buxarrais assegura que «en primer lloc, els docents han de treballar la seua interioritat i formar-se per a fer-ho». Les qüestions existencials, afirma, han de començar en un mateix: «Si no es fa aquest treball, per més que lligen el llibre, no ho aconseguiran». Burguet adverteix que «cal creure que val la pena fer aquest exercici personal i saber que és necessari invertir en ell espai i temps», la qual cosa suposa deixar altres coses per a dedicar-se a açò. «Quan detectes al necessitat en tu, és més fàcil. I és important saber que aquesta és una assignatura per a tota la vida. No t’acabaràs de formar mai. És un treball que aposta per una educació lenta, i açò entra en contradicció amb el ritme vertiginós de la societat», afig. «D’entrada, cal tenir temps per a reflexionar —diu Buxarrais—, i aqueix temps ha de ser conscient. La consciència és clau».

Burguet, que quan estudiava EGB va tenir una mestra que dedicava quinze minuts diaris a la relaxació i la consciència i percepció corporal, assegura que, «si des de xicotets els xics aprenen a detenir-se i a fer conscients el seu cos i els seus sentiments, quan siguen majors tindran aquest hàbit incorporat i necessitaran fer aqueixa pausa, tenir aqueix moment de relaxació i de calma per a prendre consciència del que són, de la seua corporeitat». Buxarrais creu que «en les escoles costa canviar el xip perquè significa anar contracorrent; la inèrcia actual i el que s’avalua avui dia és, per exemple, si el rendiment escolar està ben valorat per PISA». Però al seu torn es mostra optimista: «Estàvem en un moment en què havíem oblidat que som persones i tenim una consciència. És com tot. Tot torna, és l’efecte pèndol».

Un model exportable 

Burguet i Buxarrais formen part d’una associació recentment creada, fa amb prou faenes dos mesos, que es diu Casa de l’ésser i vés-la pel benestar de l’ésser humà en totes les seues dimensions com a motor de transformació i construcció d’una societat més cohesionada, equitativa i creativa. «Es tracta d’anar integrant tots els estaments de la societat per a prendre consciència que llibre necesitem prendre consciència —valga la redundància— i treballar l’ésser. Volem implementar l’aprenentatge de l’ésser en empreses, institucions i llars. Els canvis sempre costen, però hi ha en açò un interès global creixent», destaca Buxarrais.

«Ja hi ha bastants escoles que estan construint espais per a açò i que dediquen un temps a la relaxació i la interiorització. I, d’alguna manera, l’herència eixirà d’ací, perquè tots aqueixos xiquets que de xicotets han treballat la interioritat de majors necessitaran aqueixos moments de reflexió i d’atenció plena», puntualitza Burguet. La investigadora adverteix, no obstant açò, que «a voltes, en aqueixos moments de parada sorgeixen les idees que van contracorrent i potser açò tampoc interessa massa socialment». I remata: «Segons com, potser convé mantenir moviments de massa que no pensen massa. Els individus lliures sempre són més perillosos que els individus fàcilment manipulables».

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *