Javier M. Valle, en el Palau de Colomina, “ensenyar per competències és l’única manera eficient d’ensenyar en el context actual”

Javier M. Valle, Professor Titular de la Universitat Autònoma de Madrid, Doctor en Ciències de l’Educació i Especialista en Educació Comparada i Internacional, va estar aquest dissabte 11 de març en el Palau de Colomina (València) oferint una conferència en la qual va anar l’última sessió presencial del Màster de Direcció i gestió de Centres Educatius. En aquesta última classe d’aquest postgrau els alumnes van poder nodrir-se dels coneixements brillants i inspiradors de Olympia Mosso Seoane, Assessora de la Plataforma “Millora la teua Escola Pública” i de l’esmentat Javier M. Valle, aquest últim va obrir un camí cap a el “Ensenyament per competències”, la qual, en opinió de l’expert, i sobre la base d’exemples molt dinàmics i motivacionals, va posar en relleu la importància de no engolir coneixements i assimilar habilitats. En paraules del propi Javier Valle “aprendre a aprendre”. En la mateixa línia , insisteix que, en mans dels directius de centres està la potestat i la responsabilitat de fer açò possible.

P: Ud. defensa que més que transferir coneixements cal ensenyar per competències, per què?

Javier M. Valle conferència “Ensenyar per competències”

R: Sens dubte, el paradigma contemporani obliga a no quedar-se solament amb els coneixements, sinó de saltar dels continguts a les competències. Ensenyar per competències significa no transmetre solament els continguts i no fer d’aquests l’única cosa del currículum, ni si vulga el més important del currículum. Els continguts són una eina per a fomentar la competència. Un coneixement estàtic no ajuda avui a resoldre com ens enfrontem davant la vida perquè avui el coneixement és dinàmic. És necessari que amb aqueix coneixement construïm maneres d’enfrontar-nos a problemes de la vida real i resoldre’ls.
 

P: Quins són aquestes competències? I com ha de ser la gestió directiva per a aconseguir-ho?

R: La Unió Europea va determinar en 2006 una resolució que ara està en revisió, sobre les vuit competències clau que tot ciutadà de la UE ha d’adquirir. Aquestes són: comunicació en llengua materna; comunicació en llengua estrangera; ciències, matemàtiques i tecnologia; aprendre a aprendre; competència digital; competència social i cívica; competència emprenedora i competència cultural i artística. La gestió directiva ha d’afavorir marcs molt més flexibles en el centre que trenquen l’esquema clàssic de “horari i aula” per a convertir el centre en una unitat d’aprenentatge en el qual dur a terme projectes d’ensenyament més enllà d’una classe magistral.

P: Expliquen els docents amb eines necessàries per a transferir aquestes competències?

R: La primera eina que necessiten per a engegar aquest paradigma és la formació. Dissenyar plans de formació per a ensenyar competències. En aquest moment els docents manquen d’aquestes eines, manquen d’instruments per a avaluar les competències, com les rúbriques (instruments d’avaluació qualitativa i no quantitativa). El professor no pot donar-se a la improvisació en aquest sentit, deu formar-se.

P: Quins ensenyaments pot traslladar la seua ponència als alumnes assistents?

R: La intenció és descobrir les claus que ha de manejar un lloc directiu per a aconseguir que el centre educatiu treballe en aquest enfocament, el de “ensenyar per competències”, que és l’única manera eficient d’ensenyar en el context actual del segle XXI.

P: De quin país podem inspirar-nos per a instaurar aquest actual model de “aprenentatge per competències”?

R: Hi ha molts països en els quals s’estan fent experiències d’aprenentatge per competències. Jo diria que és important examinar centres concrets i experiències de bones pràctiques. En tots els països hi ha centres que estan treballant ja d’aquesta manera, amb aquestes competències, encara que hi ha altres centres que ni tan sols han començat a incorporar aquest mètode. Trobem bastants centres educatius a Finlàndia o Malta on l’aprenentatge per competències està funcionant. Encara que no cal mirar solament cap a fora doncs ací a Espanya també s’estan portant bones pràctiques en aquest aspecte en molts centres educatius.

P: En quin punt ensenyament tradicional i ensenyament per competències convergeixen?

R: L’ensenyament per competències no ve a eliminar l’ensenyament tradicional. És fer, sobre la tradicional, una reflexió de la seua aplicabilitat pràctica. Ambdues convergeixen que les dues cerquen el millor aprenentatge possible per a l’alumne. En un context actual han de complementar-se.

P: Quins són els principals problemes del Sistema Educatiu a Espanya per a ensenyar per competències?

R: Els principals problemes, en primer lloc, tenen a veure amb la formació del professorat. Segon, el currículum oficial és molt rígid i encara està centrat excessivament en els continguts; i tercer, no menys important, sobretot en termes de funció directiva, és la rigidesa en l’organització de centres escolars. Les administracions públiques hagueren d’estimular plans de professorat i promoure un currículum més flexible així com una organització de centres més flexible també, perquè aquests tres actors canvien. Sempre hi ha marge de maniobra per a un professor compromès que compte amb un director que siga veritablement un líder pedagògic. És cert que l’administració educativa ha de millorar plans de formació i millorar el currículum (un que no estiga basat en continguts i amb una major flexibilitat de centres). Però també els docents han d’assumir un compromís personal. Un bon director (que siga líder pedagògic) i un professorat compromès poden revolucionar competencialment un centre.

P: Quins problemes, en la mateixa línia, representa el marc educatiu de la Unió Europea? 

R: El marc educatiu de la UE no solament no és un problema, sinó que és fonamentalment la solució ja que és aquest marc europeu el que proposa aquest enfocament de les competències, que prové d’una resolució del Parlament Europeu de 2006. Les propostes educatives europees no són un problema, sinó una solució.

P: Creu que els estudiants de Batxillerat ingressen correctament en els estudis superiors universitaris en termes de bona preparació i capacitació?

R: No, perquè l’enfocament de Batxillerat no és gens competencial i les proves d’accés a la universitat són anticompetencials. El Batxillerat cal fer-ho més llarg perquè els estudiants guanyen major maduresa i més temps per a adquirir competències que necessiten de cara a la universitat.

P: Com a expert analista del programa ERASMUS, parle’ns dels efectes produïts per aquest programa.

R: Sens dubte, el programa Erasmus suposa una experiència personal d’identitat europea i de convivència multicultural que no s’ha superat encara per cap altre projecte de mobilitat. No hi ha experiència millor.

P: Com a especialista també en Educació Comparada, creu que és possible una educació assentada en bases pedagògiques? 

R: Sens dubte, crec que evidentment el que fa falta és més pedagogia en l’educació, en els processos que es donen en l’escola. Sobren continguts i mancada pedagogia.

P: Per què és important aquesta disciplina?

R: Perquè ofereix als professors les eines de les quals abans parlàvem, unes eines que no tenen per a impartir el paradigma competencial, sense pedagogia no hi ha bona construcció d’instruments d’avaluació, no hi ha bona planificació competencial. Sense pedagogia solament hi ha transmissió de coneixements, però el contingut no és suficient.

P: Què altres qüestions educacionals creu que haurien de posar-se en comú amb la resta de països?

R: Molta més flexibilitat per a la mobilitat internacional, si volem una Europa unida els estudiants europeus han de moure’s més.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *