David Calle, el professor dels 30 milions d’alumnes, “aspirar al Nobel d’Educació és un xicotet èxit”

Maestro amb 20 anys de recorregut en les aules, des de fa tan sol dos anys s’ha convertit en el professor amb canal en la plataforma YouTube que revoluciona la xarxa amb els seus vídeos de matemàtiques.

Està ajudant a milions de persones a tot el món amb les seues classes online de matemàtiques, física, química i tecnologia, els seus alumnes li van inscriure a ‘traïció’ per a convertir-se en el Millor Profe del Món en els Global Teacher Prizes, ha sigut un dels top 10 aspirants al Premi Nobel d’Educació i està viralizant la xarxa amb els seus vídeos de YouTube en els quals ensenya matemàtiques d’una manera pràctica i divertida.

Ell és David Calle, enginyer, professor i YouTuber, un dels millors professors del món i no perquè ho diuen aquests premis, ni perquè ho demostren els índexs de visites al seu canal i vídeos, sinó perquè aconsegueix motivar als seus alumnes des de la golfa de la seua casa, sense cap tipus d’ajuda més que l’esforç propi i l’afecte de tots els seus estudiants. Passió i responsabilitat nodreixen el seu web Unicoos, un projecte global amb més de 700 vídeos dirigits a milions d’alumnes procedents de fins a 79 països.

David Calle, profe-youtuber. | Foto: Ignacio Dominguez Higalgo.

P: Què se sent en haver estat a un pas de convertir-se en el Millor Professor del Món i aconseguir el Nobel d’Educació?

R: En primer lloc, honrat. És un honor haver estat nominat en el Top 10 i compartir experiències amb altres docents de tot arreu del món. El d’aspirar a el “Nobel d’Educació” és un xicotet èxit, encara que m’haguera encantat guanyar perquè el meu projecte era molt més global i amb ell ajude a milions de persones, tinc uns 20-30 milions d’alumnes repartits per tot el món. Però al cap i a la fi, el fet d’haver estat nominat ja ho considere un premi important. Encara que insistisc, m’haguera encantat guanyar perquè haguera significat molt per a tots els meus unics i a més, cree humilment que el meu projecte és molt més global, un projecte que segueix avance sense amb prou faenes recursos i sense cap suport institucional. De fet vaig ser l’únic candidat que no va ser acompanyat a l’esdeveniment per cap representant del meu país (com si per exemple va ser el cas de Maggie, la guanyadora, que va comptar amb el suport del seu president Justin Trudeau), aquesta falta d’interès és alguna cosa que lamente profundament.

P: Com va ser l’experiència en Dubái prèvia la gala dels Global Teacher Prize?

R: Va ser una bogeria. Esgotadora perquè la quantitat de treball era ingent. Jo vaig arribar a Dubái tres dies abans de la gala final per a treballar amb altres 150 professors aspirants enguany i anys anteriors. La càrrega de treball era molt intensa. Els dos primers dies, vam estar treballant en diferents iniciatives sobre “Ciutadans Globals”, lema d’enguany dels Global Teacher Prize. La idea era organitzar-nos en grups de treball per a trobar solucions o idees per a animar i inspirar a docents de la resta del món i quins podrien ser les millors pràctiques per a “crear” ciutadans globals. També, en aqueixos dos primers dies, assistim a xarrades magistrals de com parlar amb els mitjans, com treballar amb les xarxes socials… etc. Els dos dies següents, el dissabte i el diumenge, els Top 10 vam ser allotjats en el Atlantis The Palm Hotel, on vam atendre als mitjans, rebem una medalla, impartim masterclass, rodes de premsa, assajos de la gala final… Moltíssim treball, amb agendes interminables que començaven a les 07:00 i acabaven a les 22:00 o 23:00. Afortunadament a les nits vam tenir la sort de gaudir de dues festes i descansar i menjar una mica.

P: Què ha sigut el millor d’estar nominat al Nobel d’Educació?

R: El millor de tot va ser conèixer experiències molt inspiradores d’altres professors amb molts menys recursos que nosaltres. És ací quan descobreixes que, encara que en països més desenvolupats ens queixem que no existeixen recursos, hi ha altres llocs que breguen amb l’educació dels seus xiquets amb recursos infinitament inferiors. Vaig conèixer a Ron Davis Álvarez, un professor veneçolà que treballa a Europa i que als seus 31 anys ha recorregut ja 17 països. Es dedica a fer classes de música a xiquets que procedeixen de països amb conflictes armats, xiquets que viuen en camps de refugiats assentats per Europa. La seua història és increïble.

P: T’esperaves aquesta nominació? On estaves o què estaves fent quan et van anunciar que eres aspirant al Nobel?

R: Em vaig assabentar de la nominació per correu, en aqueix moment estava a casa contestant els dubtes dels meus alumnes per email, com faig sempre. A l’agost de l’any passat, tres dels meus alumnes em van inscriure de forma anònima als Global Teacher Prize i jo ja havia emplenat el formulari, encara amb tot, no m’ho esperava, no.

P: Per què crees que et van nominar al Nobel?

R: Crec humilment que el meu projecte Unicoos arriba a 20-30 milions d’alumnes i professors a tot el món i realitzem una gran labor. És un projecte molt global a diferència del treball d’altres docents nominats, de projecció més limitada o local.

P: Per què vas decidir fer-te Youtuber? 

R: Porte 20 anys fent classes presencials, sóc professor de suport i tots els dies m’enfronte a xavals amb molts problemes a causa de la desmotivació, perquè suspenen, etc. Fa dos anys es van ajuntar dues coses per les quals vaig decidir emprendre el projecte Unicoos: un és que no podia dedicar-los tot el temps que necessitaven a molts dels meus alumnes, desmotivats, frustrats, alumnes que no aprenen al mateix ritme que els seus companys, sense tenir açò que veure amb que siguen més o menys intel·ligents. I dos, la crisi. Moltes famílies van haver de traure als seus fills de l’acadèmia, els pares es quedaven en atur i els xavals havien d’abandonar les classes de suport. Vaig pensar en ells i també en què açò seria bastant comú a Espanya i altres països de Llatinoamèrica i vaig començar a gravar vídeos per a YouTube, una solució per a aquests dos problemes, així ajudava als xavals a estudiar i a comprendre les matemàtiques, la física, etc. I al mateix temps oferia educació gratuïta a les famílies que no tenien recursos i no podien permetre’s classes de suport.

P: A dia d’avui Unicoos compta amb 700 vídeos i 700.000 subscriptors en YouTube, imaginaves aquest èxit?

R: Mai vaig pensar que arribaria fins a ací, quan vaig començar a gravar vídeos vaig pensar que solament els veurien 20 o 30 dels meus alumnes. Tampoc podia imaginar que, des de la golfa de la meua casa, sense recursos i amb el meu equip, arribaríem a aconseguir tal viralidad. Afortunadament compte amb un equip de dos enginyers i d’altres professors i l’ajuda incondicional de tots “els meus Unicoos”, que s’ajuden altruistament els uns als altres. A dia d’avui tenim alumnes de més de 79 països diferents, encara que la meitat d’aquestes procedeixen d’Espanya: 110 milions de visites que acumula actualment el canal. Segons un estudi de YouTube són 20-30 milions d’alumnes els que han vist alguna vegada algun dels meus vídeos, sorprenentment, més del 60% de les visites són d’universitaris d’entre 18 a 24 anys. Quan vaig començar a rebre tantes peticions i tantes visites vaig assumir un sentiment de responsabilitat que m’impedeix deixar-ho.

P: Quines ensenyes en els teus vídeos?

R: Matemàtiques, física, química i tecnologia. El que més m’agrada és ensenyar física. En tots els meus vídeos intente posar exemples de pel·lícules o superherois per a exemplificar o fer més amena la comprensió de les activitats. El que més ens sol·liciten són vídeos de matemàtiques, sens dubte.

P: Amb YouTube t’has convertit en professor per a milions d’alumnes que poden accedir als teus vídeos i al teu canal, com gestiones tot aquest treball?

R: El primer que faig al dia és resoldre els dubtes dels meus alumnes. Al dia poden ser unes 100 dubtes però en dos anys hem resolt en Unicoos, més de 200.000 dubtes. Unicoos tanca un treball informàtic molt important, no solament és un canal de YouTube, darrere hi ha prou més. Es tracta d’una web en la qual, a més dels tutorials de matemàtiques, física, química i tecnologia, hi ha exàmens, un fòrum per a solucionar dubtes, un xat, ebooks a preus solidaris… Encara amb tot ens agradaria comptar amb més recursos per a així poder gravar vídeos d’altres assignatures, altres nivells i desenvolupar nostra web perquè puga ajudar a professors de tot el món a aplicar flipped classroom a la seua dinàmica de classe.

P: Les matemàtiques o la física, són matèries complicades d’entendre, com soluciones els dubtes individuals d’una persona a la qual potser li coste més resoldre les activitats?

R: Els dubtes solen ser relatives a exercicis i sòl recomanar-los per a començar que treballen dur i vagen a classe, vegen determinats vídeos. A partir d’ací, tracte d’oferir una atenció més personalitzada quan tenen un dubte concret, però no podem (ni hem de) fer-los els deures a més de 700.000 subscriptors. Totes les respostes que els donem, els alumnes poden valorar-les amb “help points” (que també serveixen d’incentiu a aquells que els ajuden) i puc dir-te que habitualment les valoracions són altíssimes. Quan treballen dur, i ho fan, ajudar-los és molt més senzill. Al cap i a la fi, com sempre els dic, no hi ha quasi res que no puguen aconseguir si treballen dur.

P: És més dur ser professor online o presencial?

R: Faig classes presencials a xiquets, tots els dies, i m’enfronte a tot tipus d’alumnes, cadascun amb els seus problemes. Però en cap cas podria parlar de duresa perquè el que faig és el que realment m’apassiona i no hi ha un sol segon del dia en el qual no intente ser millor i ajudar-los millor. Quin dubte cap que ser professor online requereix moltíssima més dedicació, temps i preparació, no hi ha un sol dia de descans. La idea és tractar d’arribar a ells de la forma més amena i divertida possibles quan tinc possibilitat, aportant tota la passió del món i tractant de transmetre’ls esperança i inspiració.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *