Ignacio Messana, sobre l’educació bilingüe en la infància, cal començar a ensenyar anglès “directament quan naixen”

Ignacio Messana Salines, Doctor en Gestió d’empreses i Degà i Director de la FSU Florida State University de València va oferir dissabte passat 8 d’abril una conferència als alumnes del Màster d’Educació Bilingüe organitzat per la Universitat CEU Cardenal Herrera en col·laboració amb Unimel Educació. En aquesta penúltima sessió, en la qual també va donar una xarrada la conferenciant María Martínez Lirola, Doctora en Filologia Anglesa i Professora Titular en la Universitat d’Alacant, es va parlar d’aspectes relacionats amb l’educació bilingüe.

En el cas específic de Ignacio Messana, amb la xarrada, titulada “L’ensenyament d’idiomes en el context cultural del país”, va voler traslladar als estudiants d’aquest màster algunes idees importants com la necessitat que existisca un cercle en el qual pares, alumnes, docents i institucions públiques s’impliquen per a fer possible que l’ensenyament bilingüe s’impartisca de manera efectiva en les aules. En la mateixa línia, Ignacio Messana destaca que l’anglès ha d’ensenyar-se molt abans que els xiquets ingressen en el col·legi, ja des que són bebès cal començar a parlar-los en aquest idioma.

P: En quin punt està Espanya pel que fa a l’ensenyament d’idiomes?

Ignacio Messana Salinas, Director de la FSU Florida State University

R: Jo crec que estem per sota d’altres països, sí, però no estic d’acord amb aqueixa visió excessivament pessimista i negativa pel que fa a aquest tema ja que encara que estem per sota d’uns països, al mateix temps estem molt millor que molts altres. Per exemple, tenim gran consciència de la importància sobre els idiomes, una consciència molt superior a la qual es té en altres països. Et diria que hi ha llocs que no tenen aqueixa conscienciació perquè solament tenen interès a aprendre el seu propi idioma. Com a exemple prenem els països anglosaxons, la llengua nativa dels quals és l’anglès, ells sí que tenen un problema greu de falta d’interès del bilingüisme, països com Estats Units, Gran Bretanya, Austràlia, Nova Zelanda… Aquests països com ja parlen anglès no s’esforcen per aprendre altres idiomes, donen per fet que són els altres els que han d’aprendre la seua llengua i açò és un problema greu, sobretot en el món dels negocis perquè parlar la llengua de la persona amb la qual fas negocis és un gran avantatge. És per açò, que opine, que almenys estem molt per davant dels països angloparlantes pel nostre esforç de voler aprendre un segon idioma (l’anglès o un altre), a part del nostre propi que és el castellà. Pel que fa a països del nostre entorn no estem molt pitjor que França o Itàlia, per exemple.

P: Com és el context cultural del país?

R: El context és diferent en funció d’una comunitat autònoma amb segon idioma oficial que el d’una comunitat autònoma sense segon idioma. El multilingüisme, és a dir, aprendre valencià, català, gallec, basc, etc., té les seues coses bones i les seues coses dolentes. La bona és que, en aqueixos casos, eixos cervells ja estan desenvolupats i capacitats per a aprendre un segon idioma, és a dir, aquelles persones saben que parlar un segon idioma és fins i tot “normal”. D’altra banda, hi ha coses negatives, com per exemple quan es redueixen les hores que es podrien destinar a parlar anglès en funció de les destinades a aprendre aqueixa segona llengua cooficial.

P: Hi ha cultura d’idiomes?

R: Per descomptat que hi ha cultura d’idiomes, encara que no siga la millor del món, sí que la hi ha. En tots els col·legis s’està donant un segon idioma. Si preguntes als pares, cap d’ells et diria que no li interessa que el seu fill deixe d’estudiar anglès. La pregunta, en tot cas seria, Per què no ho parlem millor?

P: Què hauria de fer-se per a implantar la via del biligüisme o plurilingüisme en les aules? Hi ha mitjans i eines suficients per a ser una societat bilingüe?

R: Jo apunte tres factors a tenir en compte per a implantar aquesta via en les aules. Primer: implantar el bilingüisme tan aviat com siga possible, és a dir, des de les guarderies o en els ensenyaments infantils. Segon, és no anar cap a arrere, és a dir, no reduir la implantació del llenguatge, no reduir l’interès tal vegada provocat per un segon idioma oficial/docent d’una comunitat, no reduir les eines/horaris per a impartir aquest idioma, etc. I el tercer factor, alguna cosa nou o diferent, és el fet d’incentivar als docents d’alguna forma, ja siga amb plus econòmic, plus de temps disponible per a estudiar i formar-se en idiomes o reduir-los les hores docents perquè puguen dedicar més temps a aquesta fi.

P: Quins aspectes culturals canviaries? 

R: Un dels temes és la televisió i el cinema. El doblatge a Espanya, que suposa una indústria enorme, té moltes motivacions culturals i històriques sí, però també es podria aprofitar el doblatge per a començar a ensenyar-los altres idiomes als més xicotets. Ací entra el factor pares i est seria el primer aspecte cultural que jo canviaria. M’explique, apunte el tema pares perquè si aquests volien i tingueren l’interès serviria de molta ajuda perquè els seus fills aprengueren com més prompte millor l’anglès i ho aprengueren millor. El xiquet quan naix comença prompte a veure i sentir la televisió, encara ni tan sols el xicotet maneja el comandament a distància, és per açò que el pare hauria de posar-li programes i dibuixos en anglès. No cal començar a ensenyar anglès ni als quatre anys, ni als tres ni als dos, sinó directament quan naix. Si vas a deixar al teu fill la tele posada perquè li distrau veure dibuixos, posa-li-la en anglès.

P: A part d’ampliar hores en anglès o altres idiomes des de ben xicotets en les aules, Crees que haurien d’afavorir-se un altre tipus d’activitats? Com de mobilitat, tallers, extraescolars, culturals, etc.

R: Un, com comentàvem, és la televisió en anglès per als més xicotets. El segon, els professors. A mi m’agradaria instaurar aquesta idea: és necessari que els professors puguen dedicar dues hores al dia d’anglès als seus alumnes des de la guarderia o educació infantil, ja solament amb aquestes dues hores diàries s’aconsegueix moltíssim i ho sé pel meu propi cas particular. Jo a la meua filla li parle en anglès des d’abans de venir al món i est va ser el meu gran truc. Jo no sóc natiu d’anglès però ho parle amb fluïdesa. Quan ella era bebè, que no entenia encara gens, jo li parlava en anglès. Si ho penses bé, jo sol pas molt temps amb la meua filla en vacances i els caps de setmana, entre setmana el temps que li dedique a la meua filla és menor, no obstant açò, qui són els que passen més temps amb els nostres fills entre setmana? Els docents. Si aconseguírem que el professor tinguera la possibilitat i l’interès, sumant-li l’interès dels pares també i que l’estat s’implicara i aconseguira fer-ho possible, aprendre anglès seria més fàcil. Amb tots aquests actors implicats: professors, pares i institucions, ensenyar anglès des de molt primerenc seria possible i més fàcil.

P: Quins ensenyaments pretén transmetre amb la seua conferència?

R: La No universalitat cultural. Aquesta cultura d’idiomes va a ser diferent en cada país, no serà igual a Sud-amèrica que en un país com és Aràbia Saudita, ni tampoc serà la mateixa a Japó o a Xina, cada país té les seues especialitats i conèixer una mica d’elles ens pot ajudar a millorar en el nostre. Un exemple: jo junt moltes vegades a grups d’estudiants universitaris americans amb estudiants universitaris o de col·legis espanyols. Els espanyols sempre pensen que parlen l’anglès molt mal, però en aqueixes trobades s’adonen que açò no és així, aqueixes trobades els serveixen per a obrir els ulls i adonar-se que tal vegada parlen anglés regular però igual el seu nivell d’anglès és molt major que el nivell d’espanyol que tenen els americans perquè portem aprenent i coneixent anglés des de molt xicotets.

P: Ara a València s’ha aprovat el decret de plurilingüisme en les escoles, Què li sembla aquesta mesura?

R: Em sembla bé i malament. Malament per cada minut que se li redueix a possibles hores de classe en anglès. I bé en el sentit que estic d’acord en què si existeix un segon idioma en una comunitat autònoma cal aprendre-ho. Per a mi, les diferents polítiques d’ensenyament del valencià han sigut açò: “decisions polítiques”, mentre que estudiar anglès és necessari per a un futur professional. L’idioma autòcton, si no és per al sector públic de la comunitat autònoma en qüestió, no et va a ser tan exigit per a treballar en el món de l’empresa, indústria i comerç com l’idioma anglés.

P: Creu que aquesta mesura hauria de ser imitada per altres comunitats autònomes?

R: No necessàriament, cada comunitat autònoma funciona de manera diferent. A més, aquesta decisió està molt influenciada políticament parlant. No està malament de per si mateix que s’instaure aquesta via, està ben que s’aprenga l’idioma, però està mal si s’està formant a l’excés en matèria d’aquest idioma i que açò provoque, d’altra banda, que es rendisca menys en altres disciplines, per exemple, en l’anglès.

P: Ens fa menys competents el fet d’eixir de l’escola sense un nivell avançat d’anglès?

R: Sí, però cal veure bé amb el nivell d’anglès amb el qual s’ix de l’escola. Aquest nivell fluctua bastant segons que institució, òbviament existeix una diferència gran si es tracta d’un col·legi privat que imparteix classes amb nivells de bilingüisme major. El nivell amb el qual s’ix de les escoles, ja siguen públiques, concertades o privades, és diferent i no és completament uniforme. Açò hauria de millorar-se en general. Sobretot en els col·legis públics i concertats. No et dic posar-ho en comú perquè sempre hi haurà una diferència pel tema que cada centre educatiu té una certa llibertat o marge de maniobra i decisió, i açò pot provocar una decisió d’avançar més o dedicar més temps quant a ensenyament d’idiomes.

P: Cada vegada són més les empreses que demanen, per exemple, un nivell B2 d’anglès per a treballar, Què li sembla aquesta exigència quan durant xiquets, any rere any, curs després de curs, la classe de l’anglès comença sempre pel verb TO BE?

R: No hauria de ser així. L’ensenyament de l’anglès, amb tants anys que li dediquem i les hores que s’inverteixen totals, hauria de ser una mica més avançada, l’estudiant hauria d’eixir de l’escola amb un nivell similar al B2. Pense en dues coses: una és la de donar dues hores diàries de classe en anglès. I en segon lloc, motivar als docents i incentivar-los. Unit a açò opine que tant pares com a xiquets haurien de mostrar el mateix interès. La meua visió és que cada col·legi hauria de tenir un “track”, és a dir, una secció o línia de treball en la qual, voluntàriament, xiquets i pares, volgueren involucrar-se per a millorar l’idioma conjuntament amb els mestres: en aquesta línia, més lectures, més pel·lícules, treballs, tallers etc, però en anglès.

P: Tots els docents haurien de tenir cert nivell d’anglès?

R: Crec que no tots haurien de tenir un mateix nivell d’anglès sinó que en el col·legi hauria d’haver-hi un percentatge, de 25 o 30 per cent de docents molt bons en anglès i molt motivats. Aqueix percentatge de docents sí que hauria de tenir un nivell avançat per a poder usar-ho per a aqueixes dues hores diàries d’anglès.

P: Vivim en un món cada vegada més globalitzat i de la mateixa manera que els docents s’estan adaptant a les noves tecnologies per a impartir classe en les aules, no hauria d’ocórrer el mateix amb els idiomes?

R: És imprescindible que el pla d’estudis de les carreres universitàries relacionades amb educació incorporen l’ensenyament d’anglès, però tant les públiques com les privades. Al docent de major edat és més difícil ensenyar-li un idioma que la competència tecnològica perquè aquesta última potser en un mes s’ensenya, mentre que un idioma requereix més temps i dedicació. Però és cert que en el moment d’estudiar una carrera d’educació haurien d’incorporar-se aquestes dues capacitats cada vegada amb major insistència.

P: Quin hauria de ser el panorama lingüístic del futur? 

R: És imprescindible un pla acadèmic en el qual els futurs docents estiguen millor formats i així mateix que els docents que exerceixen en l’actualitat estiguen més incentivats. Igualment és necessari crear aqueix cercle en el qual les administracions públiques, els col·legis, els docents, els pares i els alumnes estan motivats i integrats perquè així els alumnes tinguen més possibilitats i ganes d’avançar cap a un nivell d’anglès superior en acabar el període escolar

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *