L’educació està canviant: Què he de fer?

SALVA RODRÍGUEZ | @salvaroj

L’OPINIÓ DE. . . SALVA RODRÍGUEZ

Salvador Rodríguez Ojaos, pedagog, blogger El Blog de Salvaroj, formador i assessor en innovació educativa, creativitat, educació emocional i educació en valors. La seua llarga experiència “zen” educació comença com a professor de Magisteri en la Universitat de Barcelona, també ha sigut docent de cursos de postgrau i mestre d’Educació Física en Primària. En l’actualitat és assessor pedagògic en l’àmbit editorial i acaba de publicar el seu primer llibre: “L’educació que deixa petjada (i no cicatrius)” d’Edicions de meravella. En L’Opinió De… ens parla de com afrontar els canvis que es donen en l’àmbit de l’educació.


He de reconèixer que no m’agrada gens la creixent tendència que, per a proposar “alguna cosa nou”, es critique sense treva i es menyspree tot el que s’ha fet anteriorment. Sol fer-se a la lleugera, sense contrastar ni avaluar resultats, sense comparar metodologies, sense valorar que no existeixen fórmules màgiques ni receptes infal·libles. Açò succeeix amb massa freqüència en el món de l’educació.

De la mateixa manera, em molesta l’actitud contrària, massa arrelada entre certes persones, de negar-se a acceptar canvi algun. La resistència al canvi es produeix principalment perquè les innovacions arriben des de fora de la zona de confort dels docents, la qual cosa produeix rebuig.

Henry Ford, el famós empresari automobilístic, deia que “Si li haguera preguntat als meus clients què volien, m’haurien dit que un cavall més ràpid”. Per a millorar la nostra forma d’ensenyar cal tenir una actitud proactiva, una tendència a avaluar en tot moment si s’està aconseguint el nostre objectiu, un esperit permanent de millora.

Però per a innovar en educació, és a dir, per a canviar metodologies, processos, formes de fer i avaluar de manera que millore l’aprenentatge dels alumnes o es done resposta a noves necessitats, cal conèixer el saber pedagògic que hem heretat. No val fer creu i ratlla, cal partir de l’experiència acumulada d’anys i anys.

Al mateix temps, encara que l’educació té molt a veure amb el coneixement que la humanitat ha anat desenvolupant, açò no ha de ser utilitzat com a argument per a seguir ensenyant com s’ha fet sempre, al contrari.

El propòsit de l’educació escolar és aconseguir que les persones tinguem la voluntat i la capacitat d’aprendre en tot moment i circumstància. És evident que per a aconseguir aquest propòsit és necessari que els docents tinguen un bon coneixement de la matèria que imparteix; però, al mateix temps, hi ha altres aspectes tan o més necessaris: el coneixement dels estudiants, el coneixement de com s’ensenya i el coneixement del context en el qual s’ensenya.

L’educació està canviant, açò és una realitat indiscutible, i hem de decidir què actitud prenem: m’adapte perquè millora la meua labor com a educador o em lamente perquè aquests canvis m’incomoden en obligar-me a canviar la meua forma d’ensenyar? Tu decideixes.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *