Evolució educativa vs. Revolució familiar

FRANC CORBÍ | @franccorbi

Opinio de. . . Franc Corbí

Franc Corbí Ramón, llicenciat en Dret, Laboral i Empresa per la Universitat CEU Cardenal Herrera de València. Màster en Gestió i direcció de Centres Educatius per ESTEMA Escola de Negocis de València. Actualment és director del British School d’Alzira, Xàtiva i Gandia. Gerent de Educatio Futura Consulting i presentador del programa TV Educació en Mediterraneo TV. Tresorer del Comitè Executiu Nacional de ACADE i Vicepresident de ACADE a la Comunitat Valenciana. En L’OPINIÓ DE ens parla d’evolucions i revolucions. Del canvi educatiu experimentat després de dos segles d’educació lineal, un canvi significatiu en benefici de l’alumne basat en aprenentatge per projectes i que suposa tota una revolució tant en l’entorn educatiu com en l’àmbit familiar. 


Quan estudiava BUP vaig tenir un professor de Literatura, dels quals deixen petjada docent, dels inspiradors, formadors, dels apassionats… Ell va ser qui em va explicar la diferència entre Evolució i Revolució.

Si analitzem l’educació des de la perspectiva de la qual s’imparteix en els centres educatius i la impartida en la família podríem dir que en el sector escolar hem rebut durant dos segles una metodologia inspirada en la Revolució industrial. Dos segles d’una educació lineal, dos segles d’aprendre dades sense anàlisis, sense aprendre amb prou faenes a pensar, sense adquirir importants competències, sense gaudir, en gran manera, d’un aprenentatge creatiu, motivador. Dos segles d’una educació aprenent “el quin” i no “el com“.

Però en aquesta última dècada, es percep una llum de canvi. Com diria aquell lema de la campanya de publicitat d’uns prestigiosos automòbils alemanys: “Alguna cosa s’està movent en… l’educació“.

Avui dia en els centres educatius s’estan realitzant esforços per a canviar la forma d’aprendre, s’està més sensibilitzat que l’alumne gaudisca el seu aprenentatge, s’incorporen metodologies per projectes, aprenentatge experimental, recursos digitals atractius… Es pretén que l’alumne adquirisca competències, habilitats, destreses… Encara que la veritat és que el sistema legislatiu educatiu hauria d’acostar-se més a potenciar aquestes àrees i no a seguir valorant i prioritzant sistemes examinadors teòrics que no tenen en compte aquestes àrees i que, al cap i a la fi, són les que en el futur laboral els va a permetre ser més competents.

Però en el moment en el qual gran part del sector educatiu està conscienciat i aplicant aquestes noves metodologies, en breu s’anticipen temps de canvi també en el sector polític i universitari que culminarà en un sistema educatiu més inspirador, un sistema avaluador de competències i un accés universitari que potencie aquest perfil d’aprenentatge i d’alumne amb talents específics. Podríem dir que en educació està donant-se una EVOLUCIÓ favorable després de dos segles d’estancament.

Si analitzem el desenvolupament de la família i la seua relació amb els seus fills hem passat en tan sols tres generacions a un canvi radical: d’una família de postguerra, a una família dictadora, a una família democràtica. Una revolució familiar que confon tant a progenitors com a la prole. Famílies que obliden la necessitat de guia i educació. De la necessitat d’indicar què és convenient i què no, què és permissible i què no. De saber acompanyar, aconsellar, recomanar i, en ocasions, manar, dir sí o… Dir no.

Tanta confusió existeix, que en ocasions assistim a situacions en les quals les famílies exigeixen als centres educatius que siguen educadors d’aspectes que han de ser exclusivament “competència familiar” i, en canvi, quan el professor s’implica i aplica la seua autoritat o guia amb l’alumne, se li pretén desautoritzar.

Òbviament aquests són casos aïllats i minoritaris (àdhuc), però és necessari realitzar una reflexió sobre el paper dels centres educatius, sobre el paper del professor, sobre el paper dels pares i, com no, sobre el paper de l’alumne com a futur membre d’una societat que EVOLUCIONA cap a un món millor on tots exercim un paper amb la responsabilitat que a cadascun li pertany.

És bé recordar que el paper principal de pare i mare haver de ser justament aquest. A veure si ara que la societat evoluciona, l’escola evoluciona, les institucions evolucionen… Les famílies corren el risc d’oblidar el gran paper educador que té en el nucli de la seua família. Estic segur que entre tots i, cadascun en el seu lloc i fent el que millor sap i ha de, aquesta evolució va a ser una gran…. Revolució!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *