Superdotats, com trobar-los

Al voltant d’un 15% de la població presenta altes capacitats, però solament el 3% és identificat com a superdotat.

Per sort o per desgràcia, l’educació pública a Espanya, excepte alguna que una altra excepció, no està feta per als xiquets superdotats. Per açò és important que els docents sàpien com identificar-los o què fer en aquests casos.

Pot arribar a ser determinant que el mestre mantinga una actitud d’observació i es fixe en els comportaments així com en les altes capacitats que puguen desenvolupar els seus alumnes. Sovint ocorre que aquests xiquets passen la seua vida sencera sense saber que són superdotats, propiciant així que es malgaste l’immens talent que tanquen dins de les seues xicotetes i potents ments.

No és tasca fàcil reconèixer a un superdotat. Prop d’un 15% de la població presenta altes capacitats, però segons el Ministeri d’Educació solament 3% és identificat com a tal. Per açò el docent té la important missió de reconèixer aquestes capacitats perquè l’alumne superdotat puga donar el millor de si mateix.

Model dels tres anells

Reiterant el que s’ha dit, no és gens fàcil reconèixer a una persona amb un coeficient superior a l’habitual, però el que sí que és habitual és que aquests xiquets superdotats s’avorrisquen en classe i com a conseqüència d’açò presenten sota rendiment acadèmic i fins i tot, en alguns casos, fracàs escolar.

Són aspectes molt negatius que poden detonar en una desmotivació quasi crònica, unit a açò es troba el problema que, a part de que la gran majoria de docents no saben distingir aquesta qualitat intel·lectual, tampoc tenen la preparació idònia per a potenciar i treballar la seua intel·ligència.

Hi ha diversos tòpics que donen pistes de si estem davant un xaval superdotat. La primera observació és que s’avorreixen en classe perquè els continguts els aprenen molt ràpid o els resulten molt fàcils. Porten un ritme que va per davant del dels seus companys. A pesar que açò solament ocorre a nivell acadèmic, no en el plànol personal o en les relacions amb els companys.

L’especialista Joseph Renzulli, de l’Institut de Recerca per a l’educació dels Alumnes Superdotats (Research Institute for Gifted Education, University of Connecticut, USA), va realitzar un estudi: el model dels tres anells, pel qual mitjançant tres qualitats presents en tots els superdotats es pot identificar o diagnosticar aquestes altes capacitats. Aquestes tres són: intel·ligència elevada, creativitat i implicació en la tasca.

Sobre un d’aquests tres anells que proposa Renzulli, el de la intel·ligència elevada, expressa que no significa que aquests xiquets siguen extraordinàriament intel·ligents, sinó que es vincula més aviat amb persones que són molt productives o que compten amb un alt nivell de rendiment en el col·legi (sempre que el docent li incentive per a açò, en cas contrari mostraran desmotivació i baix rendiment).

Pel que fa al següent anell, el de la creativitat, és més fàcil identificar-ho perquè el mestre pot adonar-se de l’originalitat i enginy del xiquet. Certs test o proves, com a realització d’experiments científics, mapes, poesies, jocs, pintar, ballar, etc., poden ajudar a localitzar aquestes actituds.

Finalment, el següent anell que tanca el vèrtex d’aquest triangle per a distingir les altes capacitats és el d’implicació en les tasques, açò suposa que l’alumne superdotat mostrarà més interès i energia per resoldre un exercici o activitat específica que un alumne amb coeficient intel·lectual habitual. Açò més que en l’entorn escolar pot donar-se en altres àmbits, com a casa o realitzant activitats extraescolars: jugar al futbol, tocar la guitarra, etc.

A la recerca de les altes capacitats

Que per què és tan important que el docent s’implique i sàpia distingir aquestes capacitats? En la seua mà està que aquest xiquet superdotat es traga el màxim partit.

El pas existent entre fracàs escolar i futur professional brillant és mínim. Si no s’exploten les possibilitats intel·lectuals d’aquests xiquets, en la majoria dels casos, solen acabar suspenent, amb problemes emocionals, amb gran sentit de la frustració, incapacitat per a desenvolupar-se equilibradament, desorientació cap al futur, etc.

El problema de no potenciar aquestes habilitats com més prompte millor pot provocar que el superdotat acabe fins a repetint curs, quan si se li motiva des d’un primer moment, se li educa en la cultura de l’esforç, en la concentració i en l’interès per superar-se, li resultarà molt fàcil aprovar totes les matèries i tots els cursos escolars. El xiquet superdotat assimila, aprèn i reté amb major facilitat.

Donat el poc interès per les institucions educatives, tant públiques com a privades, a fomentar i construir xarxes d’aprenentatge de més qualitat perquè els alumnes amb altes capacitats puguen desenvolupar-se com cal i esquiven el fracàs escolar, és molt important que el docent suplisca les ineficiències del sistema educatiu oferint alternatives per a cadascun dels casos concrets que puguen donar-se a l’interior de l’aula.

La missió del docent no és solament la d’identificar les capacitats dels alumnes superdotats, sinó motivar-los, donar-los suport, elevar un pas més la dificultat dels seus exercicis i continguts curriculars, potenciar la seua creativitat… Sense més, ajudar-los a desplegar les seues ales i esprémer al màxim la seua intel·ligència.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *