L’APRENDRE A: Ser, Conèixer, Fer i Viure Junts són suficients per a la formació educativa del futur?

GERALDINE J.LANGE RODRÍGUEZ | @geralange

L’OPINIÓ DE. . . GERALDINE J.LANGE RODRÍGUEZ

Nascuda a Caracas, Veneçuela, el seu actual país de residència. Llicenciada en Educació Ciències Socials per la UCAB de Veneçuela. Màster en Adreça de Centres Educatius en la Universitat Complutense de Madrid, Espanya. Diplomada en Pedagogia Sistémica i Màster en Pedagogia Sistémica en la Universitat Dr. Emilio Cárdenas a Mèxic. Terapeuta Familiar Sistémica Institut Asgard (Veneçuela). En l’actualitat és Coordinadora Acadèmica de Batxillerat i dóna teràpia en consulta privada a xiquets, adolescents, adults i parelles. En L’OPINIÓ DE… Ens parla sobre ser competents i desenvolupar habilitats efectives per a posar en pràctica en el futur laboral.


Fins a fa uns pocs anys arrere la cerca de personal en una empresa estava principalment centrada en candidats que compliren amb un títol universitari que els acreditara per a exercir un càrrec i determinades funcions, amb el pas dels anys, aqueixes exigències s’han anat incrementant i no solament prou comptar amb el primer requisit, sinó que també hem de tenir estudis de quart nivell, dominar diverses llengües i tenir la capacitat d’adaptar-nos als canvis ràpids que s’estan donant en la societat, l’economia i els ritmes de vida, que per tant influeixen en el nostre treball, en la nostra forma d’afrontar-los i de manejar aquesta situació.

Si ben semblara que si comptem amb tot l’anterior, ja tenim garantit el nostre triomf professional, açò no cert, perquè per a ser elegible en el mercat laboral d’aquest moment del segle XXI, també hem de sumar dos components fonamentals per a exercir amb èxit el nostre rol dins de l’empresa: 1.- Ser competents en el que fem, 2.- Desenvolupar les habilitats que ens permeten desenvolupar-nos de manera efectiva i eficaç en l’àmbit laboral.

És per açò que les institucions educatives i els mestres hem d’ampliar la mirada, la qual en un gran percentatge està centrada a desplegar un procés educatiu que gira entorn de la transmissió de coneixements i en el compliment d’objectius acadèmics, per a veure una mica més enllà i parar-li esment al desenvolupament del talent dels estudiants, de manera tal que els joves en egressar de les nostres escoles, tinguen *potencializadas i conscients les seues habilitats. “(…) cal formar als xiquets i joves per a un món cada vegada més inestable i ple d’incertesa.”1

Sobre aquest tema, La Pedagogia Sistémica, exposa una molt interessant recerca, cridada els Colors del Talent que han vingut aplicant a aproximadament 300 estudiants mexicans per any, durant l’última dècada i de la qual han desenvolupat unes meravelloses conclusions que ens porten a reflexionar sobre el canvi que les institucions educatives hem de generar per a permetre el desenvolupament del talent no solament dels xics que tenim en les aules, sinó de tot el personal que treballa en els nostres centres educatius o empreses.

Segurament ens estiguem preguntant: i com ho podem fer?, què hauríem de prendre en consideració?, aquesta és una responsabilitat exclusiva del mestre o també intervé la família? en aquest article donaré part d’una breu resposta a aquestes interrogants.

En primer terme, els mestres hem de tenir present que el nostre treball va de la mà amb el treball familiar, tenint en compte que cadascun va a educar des d’on li toca; la família, des del seu lloc de pares i l’escola des del seu lloc de mestres.

En segon terme, “Aquesta és una competència per a la vida, tant en el sentit personal com a professional. En declarar-nos com a institucions educatives que desenvolupen el talent, ens estem comprometent a fomentar i impulsar un moviment major on les persones conreen l’hàbit de generar més energia, més recursos, més talent, més potencial.” 2

D’altra banda, aquest estudi dels 10 Colors del Talent planteja que en aquest moment que està vivint la societat a nivell mundial, ja no només podem quedar-nos amb els quatre pilars que va plantejar Jacques Delors (1996) per a l’educació del futur, els quals estaven basats en: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a viure junts i aprendre a ser, si ben açò és important, els autors assenyalen que aquests quatre pilars s’han d’entrellaçar amb altres quatre que es fonamenten en els principis de la Hellinger Ciència i les comprensions filosòfiques que realitza en el camp educatiu, desenvolupant en els individus el: aprendre a reconèixer, aprendre a pertànyer, aprendre a situar-se en els sistemes socials i aprendre a mirar l’ordre i l’equilibri. El que ens porta a afirmar que “…l’aprenentatge requereix trobar la seua posició dins de la vida de la persona per a cobrar significat i adreça.” 3

Llavors, Com es complementarien aquests pilars? Cal dir, que estan íntimament relacionats i basar-nos en ells podria ser una dinàmica molt interessant per a treballar el desenvolupament personal i el talent de cadascun dels nostres estudiants i col·laboradors:

1. Si bé és útil l’aprendre a conèixer, est ha d’anar en funció al fet d’aprendre a reconèixer que aquest no ha sigut un treball personal aïllat, sinó que també els altres fan i han fet per a preparar el nostre camí.
2. Per a aprendre a fer, primer hem d’aprendre a pertànyer, però pertànyer a què? a sentir-nos i ser part del sistema social del país on vam nàixer o del país on vivim o ens va rebre, part de la nostra comunitat, de la nostra escola o del nostre centre de treball, és a dir, de tots aquells llocs on interactuem i on la nostra presència o absència causa afectacions. Si no sentim que pertanyem al lloc on ens exercim, treballem, vivim o estudiem, l’aprendre a fer es fa molt costa amunt.
3. La convivència o l’aprendre a viure junts, és un dels pilars que potser ens costa més als éssers humans i en el qual notem un major nombre de conflictes que es generen de les interrelacions personals, és per açò que hem de mirar una mica més enllà del simple fet d’aprendre a viure en comunitat, sona molt fàcil en llegir-ho però perquè realment es done, cadascun hauria de treballar a generar de manera personal la capacitat d’aprendre a situar-se en el seu lloc dins de l’estructura i la jerarquia dels sistemes socials, est és l’inici d’una sana i harmoniosa convivència, al que li segueix l’aprendre a acceptar que quan pertanyem a un grup de qualsevol índole, hem de col·locar-nos al servei dels objectius comunitaris i de la majoria. Quantes vegades deixem de reconèixer a l’altre i exercim les seues funcions o obviem la seua jerarquia?, quantes vegades hem anat en pro dels nostres interessos personals calcigant els interessos del grup de treball o d’estudi del com som part? amb aquestes dues simples invitacions a reflexionar, podem adonar-nos que hem entorpit la sana convivència, generant desordres i malestars.
4. Per a aprendre a ser i fer ús ple de les nostres facultats i llibertats, és vital tenir en ordre i equilibri de les nostres vides, a més de tenir la capacitat de mirar, respectar i acceptar l’ordre i les formes de vida dels altres.

Les famílies i els educadors tenim la responsabilitat de donar el següent pas i començar amb els nostres fills i estudiants des d’edats molt xicotetes a treballar en pro d’una educació més humana, que impulse el *forjamiento dels seus talents personals, però que aquests sempre estiguen acompanyats per un gran respecte cap a l’altre, a través de l’ordre, el reconeixement, la sana convivència i l’equilibri entre el que es dóna i es rep.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *