Com alimentem les nostres emocions?

MARÍA DEL CARMEN DÍEZ GONZÁLEZ

L’OPINIÓ DE. . . MARÍA DEL CARMEN DÍEZ GONZÁLEZ

Mª del Carmen Díez González (Armellada, León). Mestra d’Educació Primària. Llicenciada en Psicopedagogia amb l’especialització en dificultats de l’aprenentatge. Va realitzar els estudis de Doctorat en el Departament de Psicologia, Sociologia i Filosofia, en el Programa de Psicologia i Ciències de l’Educació, en la Universitat de León. Tesi Doctoral sobre l’estudi de les emocions i l’aprenentatge presentada en la Universitat de Boston. Docent per vocació en la Universitat CEU Cardenal Herrera. Directora del Projecte de salut EmocionaT. Directora de l’Equip de Recerca (IDAC). Membre de l’Associació Castellà-Lleonesa de Psicologia i Pedagogia, i del National Center of Learning Disabilities situat a Boston. En L’OPINIÓ DE… Ens parla sobre el terme “emoció” i l’aspiració intrínseca del ser humano a “sentir-se bé” i ser feliç, així que com alimentem les nostres emocions?


Emoció prové del terme llatí “emovere” que significa “moure des d’un lloc”. La repressió de l’emoció impedeix el moviment natural i condueix a un estancament dels sistemes orgànics que s’alimenten d’ella. Quan les emocions no són processades, les experiències negatives redueixen la càrrega emocional positiva, la qual cosa comporta una disfunció en el sistema cos-ment. L’ésser humà aspira per naturalesa a “sentir-se ben” és a dir, ser feliç, viure en amor, ser lliure i creatiu, cerquem de forma inconscient, les nostres primitives experiències intrauterines d’amor i plaure, al que tenim dret pel fet de ser creats, no obstant açò, a pesar que tenim dret, sentim una por incondicional a ser vulnerats perquè quan vam ser xiquets ho patim.

S’han realitzat moltes recerques sobre la relacions entre pares i fills, en el plànol de la intel·ligència general. No obstant açò, en l’àmbit emocional és més recent el seu estudi. El concepte de “herència” determina el patró de vida que ens hem creat. En realitat naix d’un concepte físic però al seu torn constitueix un segell de la nostra pròpia continuïtat. Quan es comenta “és com el seu pare”, aquesta afirmació comporta tot un contingut amb valor encomiástico o pejoratiu. D’aquesta semblança, que naix sent física, s’infereix fàcilment un contingut psicòleg i per tant “emocional”. Aquesta noció creix en el xiquet fins a fins i tot convertir-se en un “matalàs emocional”. Actualment, la creença d’inmutabilitat està molt arrelada en la societat i açò explica l’avorriment, la propensió a apiadarse de si mateix, els somnis i necessitats exagerades i fins i tot “deshumanitzades”.

Les emocions ocupen un paper fonamental des de la infància ja que presenten una funció adaptativa del nostre organisme. Psicològicament parlant, les emocions alteren la percepció, l’atenció, condicionen les nostres conductes i activen la memòria. En el plànol fisiològic produeixen respostes en l’organisme a través d’expressions facials i corporals. Per tant, l’ésser humà pot prendre dues decisions abans elles, gestionar-les o reprimir-les. Si decidim “gestionar-les”, estem aprenent i creant la nostra identitat des de l’acceptació i l’aprenentatge; si decidim “reprimir-les” alterem el significat i inhibim l’expressió física i emocional i per tant, cobrim el nostre “matalàs emocional” amb un patró d’indefensió apresa.

Si ens plantejàrem “el ràpid que reacciona un cos davant un soroll estrident, abans que s’haja produït”, podríem deduir que les reaccions emocionals s’avancen fins i tot abans que el cervell puga registrar-ho. No obstant açò “si en un bosc cau un arbre i no hi ha ningú en el bosc, reaccionaríem abans que el soroll?”…

Seligmann Fromm, gran pensador alemany del segle XX, afirmava que l’ésser humà està desbocado a produir i consumir coses en detriment d’altres ideals. Mentre posem l’accent en açò esdevenim la nostra relació amb els altres i perdem contacte amb la naturalesa. La Societat d’Observació de Núvols (Cloud Appreciation Society) que es va crear a Londres, inspirada en el metge Luke Howard, argumenta que l’observació dels núvols beneficia l’ànima i ens posa en contacte amb la naturalesa i per tant, amb nosaltres mateixos. Aquest curiós exemple ens recorda que hem de diferenciar entre les “circumstàncies” i els “drames”. Les circumstàncies que ens envolten solament són una part d’un tot, però algunes vegades perdem la perspectiva. De fet, dediquem més hores a veure el temps en el mòbil o en la televisió que a mirar el cel, és a dir, “avancem els nostres desitjos a les nostres necessitats”.

La vida és essencialment una experiència d’aprenentatge i aquestes experiències ens conviden a una forma de vida més simple i feliç. Totes les situacions, reptes, contenen un missatge que mereix la pena aprendre i ensenyar. Les exageracions, les creences desalentadoras i discursos derrotistes poden reemplaçar-se per pensaments de seguretat, confiança i optimisme. A través del Projecte de Salut EmocionaT (explica l’autora del mateix) es promou la “higiene mental” mitjançant la gratitud, el perdó, el goig, el sentit de l’humor, l’amor, la sorpresa, la humilitat, l’optimisme, entre unes altres, que exerceixen un poder *disparador sobre les emocions gestionant la seua veu interior.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *