I si substituïrem els càstigs per la meditació?

Cada vegada més escoles incorporen la meditació en les aules aconseguint disminuir comportaments conflictius i augmentar el rendiment acadèmic.
La meditació és el pont cap a la reflexió, la calma i la interiorització i comprensió d’aqueixes sensacions que ens preocupen, inquieten, ens alteren o ens fan felices. Per açò, convidar a l’alumne que es porta malament a meditar sobre el seu comportament pot beneficiar-li no solament en l’àmbit de l’escola, sinó també en l’entorn familiar.

La pionera a adoptar aquesta pràctica ha sigut l’escola primària Robert W. Coleman Elementary de Baltimore a Estats Units que ha suplantat els càstigs després de classe per meditacions que ajuden als xiquets i xiquetes a reflexionar i localitzar aqueix comportament que els va portar a alterar-se en classe. Es tracta d’usar una disciplina que, a part d’ajudar al fet que els xiquets coneguen els seus sentiments, els ensenya també a responsabilitzar-se i comprometre’s a cuidar el medi ambient, així com altres activitats, tals com conrear vegetals en l’escola i tenir la seua pròpia granja.

Vist els resultats efectius d’aquesta pràctica diverses escoles de tot el món han començat a imitar les formes en les quals “escarmenten” als alumnes més rebels. De fet aquesta pràctica ha arribat fins a Espanya i s’ha instal·lat en més de 200 col·legis que utilitzen el mindfulness, pràctica budista, en les classes i amb la qual pretenen aconseguir que els alumnes aconseguisquen consciència plena i escolten les seues emocions.

Mindfulness en les escoles
El mindfulness o atenció plena és una disciplina cada vegada més practicada amb la qual es vol aconseguir atendre als pensaments i emocions per a assimilar-los. Sense més, es tracta d’acceptar l’ací i ara, la realitat tal qual és. D’aquesta manera s’aconsegueix una major densitat neuronal, més felicitat i menys predisposició a patir depressions. Moltes empreses ja utilitzen el mindfulness per a motivar als seus treballadors, tal com fa Google amb els seus empleats, i des de fa uns pocs anys també s’usa en alguns col·legis i instituts espanyols, tant públics com a privats.

En els col·legis de Canàries ja s’ha fet un pas més implantant per primera vegada a Espanya una assignatura obligatòria i avaluable que es diu Educació Emocional. Aquesta matèria s’imparteix en centres educatius com l’institut Arico i en el col·legi públic Sant Andrés, a Tenerife, així com també en el col·legi Ciutat del Camp en Gran Canària. Altres comunitats autònomes estan desenvolupant programes que contemplen aquesta disciplina, com el Programa Aules Felices a Aragó, Escoles Conscients a la Comunitat Valenciana o el Programa Treva a Catalunya. Està demostrat que l’absentisme en classe cau de manera abrupta seguit d’una menor conflictivitat en les aules.

A Espanya queda encara molt camí per recórrer en la instauració del mindfulness en les escoles però les previsions són bones. L’efecte i eficàcia de l’atenció plena està ben arrelada a EUA, Holanda i Austràlia, on els governs han decidit incorporar aquesta matèria dins del currículum després de comprovar que amb tan sol 15 minuts diaris de meditació es millora la concentració, la memòria i l’atenció, es disminueix la impulsividad, l’ansietat, la depressió, l’estrès i la fatiga i s’acreix l’autocontrol, es reforça l’autoestima, la confiança i les habilitats socials, es regulen les emocions i pensaments, es potencia l’empatia, etc.

Marta Lasala, professora i logopeda dels col·legis públics Sant Veremundo i San Salvador, a Navarra, explica que és molt necessari que es dediquen uns minuts al dia a l’atenció plena. En paraules de la mestra “les criatures estan hiperestimulados i estressats, són un reflex dels pares” aquesta realitat fa que els xiquets “en les aules es mostren molt inquiets i desmunten la classe” en la mateixa línia assenyala que “és important introduir moments de parada, ensenyar al fet que es pot estar en silenci sense fer gens”.

Exercicis d’atenció plena
En l’actualitat els xiquets reben molts estímuls, la majoria de les vegades es deu a l’arrelament de les noves tecnologies, com a mòbils, ordinadors o videojocs, que alteren la vida dels més xicotets i és per açò que dedicar un temps a la reflexió pot suposar un alleujament amb molt bons beneficis per al seu desenvolupament mental. Alguns exercicis que poden realitzar-se, a part de la meditació i observació de les emocions i pensaments interns, són els massatges, en els quals els alumnes es donen massatges uns a uns altres i que a més, aquesta pràctica, comporta un ensenyament implícit molt important: respectar-se els uns als altres. Una altra activitat és bufar fort amb els ulls tancats, de manera que s’expulsa la ràbia. D’altra banda, observar la textura, l’olor i el sabor d’alguns aliments o objectes també potencia aquesta consciència plena. Es tracta de pensar única i exclusivament en allò que els xiquets estan tocant o assaborint. Uns altres poden ser exercicis de relaxació, cantar, jugar, acolorir, etc.

Els estudis revelen que practicar mindfulness pot ajudar a millorar molts factors associats a les funcions executives del cervell el que beneficia al xiquet quant al rendiment acadèmic, en les relacions socials i en l’entorn familiar. No solament açò, sinó que començar des de les primeres etapes educatives a meditar pot traslladar bones pràctiques de conducta en un futur i eradicar comportaments conflictius així com potenciar la solidaritat, el compromís i l’empatia amb la resta de persones amb les quals es sociabilitzen.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *