La llei LOMCE ratifica el “Escàs impacte” en la millora educativa per la seua “nul·la” atenció al professora

La Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), aprovada en 2012 pel Govern, no aconsegueix l’objectiu que li dóna nom, doncs ha tingut “escàs impacte” sobre l’avanç del sistema educatiu espanyol per la “nul·la” atenció al professorat, segons un informe publicat aquest dilluns per la Càtedra de Polítiques Educatives de la Universitat Camilo José Cela, l’autor de la qual és l’expresident del Consell Escolar de l’Estat Francisco López Rupérez.

“L’atenció dedicada en la llei a la qualitat del professorat en la seua tasca d’ensenyar i a com millorar-ho, és nul·la”, indica Rupérez en el seu treball titulat la ‘LOMCE a la llum del principi de Pareto’, en el qual analitza a partir d’aquest ‘principi de Pareto’ o ‘llei universal de prioritats’ –una regla que explica que el 20% i les causes explica el 80% dels efectes–.

L’anàlisi compara la LOMCE amb les evidències sobre els factors que incideixen d’una manera més rellevant sobre el rendiment dels alumnes determinats per l’investigador John Hattie en 2003 –capacitat de l’estudiant, qualitat del professorat, influència de l’adreça, característiques de l’escola, paper de la llar i interacció entre iguals– amb els resultats a PISA 2015.

L’estudi mostra que l’última llei, que reforma la LLOE, deixa fóra la major part dels factors que tenen major impacte sobre els resultats dels alumnes, en particular, la qualitat del professorat.

“L’educació a Espanya no es caracteritza per fer de l’enfocament basat en prioritats, per a la millora dels resultats del sistema. L’orientació cortoplacista, els plantejaments oportunistes i els interessos corporativistas solen, amb freqüència, prevaldre”, subratlla sobre les lleis educatives espanyoles l’expresident del Consell Escolar, nomenat per l’exministre José Ignacio Wert.

Així mateix, sosté que en la LOMCE no hi ha cap referència significativa a com millorar la implicació parental en el centre educatiu, el desenvolupament d’experiències, el reconeixement de les bones pràctiques i la formació permanent del professorat i de l’adreça escolar ni a com incidir en la qualitat de la interacció entre alumnes mitjançant la millora de la cultura del centre, els seus valors com a institució i el clima escolar.
“Succeeix com si com més gran fóra la proximitat de la causa tant major anara la intensitat de l’efecte. Per aquest motiu aquelles polítiques amb efectes directes sobre els alumnes siguen les més prioritàries, des del punt de vista del seu impacte sobre el rendiment escolar”, assenyala.

ELS SISTEMA D’ÈXIT DONEN PRIORITAT Al PROFESSORAT 

Rupérez indica que l’èxit de la major part de les actuacions polítiques dirigides a millorar els aprenentatges dels alumnes reposa en els professors i que els sistemes educatius més eficaços són aquells que seleccionen candidats a la professió docent altament qualificats, són capaços de mantenir-los en la docència i garanteixen el seu continu perfeccionament.
Així mateix, apunta que aquells països que han tingut èxit en aquest àmbit comparteixen els següents factors comuns: Els seus professors estan suficientment remunerats; l’educació i la professió docent són altament valorades per la societat; la carrera docent està estructurada amb precisió i transparència, i els procediments de selecció per a integrar-se en la professió són justs i fiables.

El treball conclou que la LOMCE amb prou faenes es recolza en les prioritats que estableix l’evidència empírica disponible, i si ho fa, en major mesura, en altres l’impacte de les quals sobre els resultats dels alumnes és francament inferior”, com és la determinació dels continguts curriculars o l’adreça dels centres. Per açò, l’autor de l’informe planteja sis recomanacions amb vista a l’elaboració d’una nova llei educativa.

RECOMANACIONS PER A LA FUTURA LLEI EDUCATIVA

Per tot l’exposat, i amb motiu de les negociacions en el Congrés dels Diputats entre els grups parlamentaris per al Pacte Social i Polític per l’Educació, que servirà de base per a una nova normativa en Educació, Rupérez exposa sis recomanacions, al seu judici, prioritàries per a millorar la qualitat de l’Educació a Espanya.

No anteposar els criteris d’oportunitat, que, al seu judici, “són inherents a l’acció política”, als factors més rellevants d’impacte sobre la qualitat del sistema; abordar sense retard les polítiques basades en el professorat –accés, formació i carrera–; renovar les polítiques d’equitat del sistema, o recolzar l’autonomia dels centres i dotar-los de major llibertat per a la seua adaptació al context, la innovació i la millora, amb rendició de comptes, són alguns dels consells.

També planteja promoure mesures de qualitat en l’educació infantil de baix cost i alt rendiment, particularment en entorns desfavorits; establir un model, integrat i equilibrat, d’avaluació del sistema educatiu a nivell de centres escolars, comunitats autònomes i Espanya en el seu conjunt, i evitar duplicitats innecessàries i costoses.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *