El 75% dels professors de l’escola pública és interí

Per a cobrir les jubilacions dels pròxims tres anys, baixar la temporalitat al 8% i recuperar les places perdudes, CC OO calcula que és necessari convocar més de 151.000 places.

A més, les jornades parcials han pujat un 30%, passant de les 27.476 de 2011 a les 35.775 de 2016. Mentre que abans eren en la seua majoria mitjanes jornades o superiors, segons les xifres del propi Ministeri d’Educació arreplegades per CC OO, ara «moltes d’elles van passar a ser inferiors a mitja jornada: de quatre i fins i tot tres hores lectiva a la setmana». Aquesta precarización ha provocat que en les aules desapareguen uns 19.000 professors i que es lesione «greument les condicions laborals del professorat interí», ja que es veu condemnat a un «treball a temps parcial i precari».

Un índex que incompleix l’acord per a la millora de l’ocupació en la funció pública, signat fa solament sis mesos, i que fixa en el 8% la temporalitat. La Federació d’Ensenyament de Comissions Obreres considera que en els pròxims cinc anys s’haurien de convocar 151.227 places per a cobrir les necessitats més immediates: 117.027 serien places per a aconseguir aqueixa xifra i 34.200 per a cobrir les jubilacions fins a 2020. «A més, caldria sumar els 19.000 llocs de treball perduts des de 2010», va apuntar Francisco García, secretari general de la Federació d’Ensenyament. Un pas necessari per a arribar al pacte d’Estat per l’educació que cerquen els partits polítics, que comptarà amb sis mesos més per a cercar un document de consens. «El Govern té com burladero a la subcomissió per a debatre sobre el futur de l’educació», va apuntar García. «Després de 85 compareixences, ara hi haurà altres 49 fins a gener. No sé què més es pot aportar», va indicar el representant sindical.

Beques

«Comissions no va a estar en cap pacte on no s’eliminen les retallades, es retornen els 10.000 milions que ha perdut l’educació i es recupere la inversió anterior a la crisi», va comentar García. Segons va destacar en la presentació de l’estudi, la despesa en educació pública (exclosos els capítols financers) va suposar en 2016 el 4,26% del PIB, mancant confirmació definitiva de la dada. En 2009, era del 4,95%. «Espanya mai ha arribat a la mitjana de despesa de l’OCDE en crisi ni en època sense crisi», va recalcar Miguel Recio, del gabinet d’estudis de la federació.

Quant als alumnes becats no universitaris, l’informe destaca que s’han passat dels 2,6 milions del curs 11-12 als 1,9 milions del 15-16, la qual cosa suposa un descens del 26,4% hagut de sobretot a l’eliminació de les ajudes per als menjadors escolars o les ajudes per als llibres. Quant a la quantia, s’ha passat dels 2.156 milions que totes les administracions invertien en el curs 2011-12 als 1.989 milions de fa dos cursos. A més en un període en què l’alumnat de Batxillerat i FP ha pujat un 5%, arribant als 1.339.414 joves. No obstant açò, els alumnes que es converteix en universitaris ha descendit en un 5,1% des de 2011. Si es fita solament a les públiques, la baixada arribada al 9,1%. Un dels motius esgrimits pel sindicat és la falta d’ajudes per a seguir estudiant.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *