Quasi el 70% del finançament dels col·legis concertats és pública

L’aportació pública en els centres concertats no universitaris va ser del 69,2 % en el curs 2014-15, la qual cosa suposa un descens del 4,9 % en cinc anys, i el nombre d’alumnes per a aquest tipus d’educació va augmentar un 9,4 % en el mateix període.

Són dades donades a conèixer aquest dimecres per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) a través d’una enquesta sobre finançament i despeses de l’ensenyament privat relatius al curs 2014-2015 després de les fetes anteriorment sobre els cursos 2004-05 i 2009-10.

Les comunitats autònomes que més diners aporten per alumne d’un centre concertat són País Basc, Navarra i Cantàbria mentre que les que menys són Canàries, Melilla i Extremadura.

En el curs 2014-15 el nombre total d’alumnes no universitaris en centres concertats va ascendir a 2,16 milions enfront dels 1,97 milions del curs 2009-10. L’Administració va aportar en total a l’educació privada no universitària (centres concertats i privats) el 54,2 % dels ingressos corrents en el curs 2014-15.

Per alumne, les despeses corrents aqueix curs van ser de 3.843 euros en centres no universitaris concertats; de 4.655 euros en no concertats;i de 5.300 euros en l’ensenyament universitari.

Les llars van pagar pels serveis complementaris oferits 1.310,5 milions d’euros. D’aquesta xifra, el 76,5 % va correspondre al menjador; el 8,6 % al transport; el 2,4 % a cura de xiquets abans o després de l’horari escolar; l’1,8 % a la residència; i el 10 % a altres serveis (*tupper escolar, gabinet psicopedagògic, infermeria, bar, cinema…).

El servei de menjador va ser el més demandat, amb el 32,4 % dels alumnes dels centres concertats i del 60,3 % dels no concertats. En el curs 2009-10 aquests percentatges van ser del 29,8 % i 60,9 %, respectivament. Les llars van abonar 998 euros per usuari de menjador en centres concertats i 1.036 euros en els no concertats.

Els nivells amb més alumnat concertat van ser Educació Infantil de segon cicle, Educació Primària i AÇÒ, i en no concertat (privat) van rebre més alumnes les etapes d’Educació Infantil primer cicle i Batxillerat.

Els majors percentatges d’aportació pública respecte al total d’ingressos corrents es van registrar en les ciutats autònomes de Ceuta (un 93,6 %) i Melilla (un 80,1 %). Per contra, els nivells més baixos es van donar en la Comunitat de Madrid (38,1 %) i a Canàries (39,1 %).

Augment del 29% les despeses corrents per alumne

Les comunitats amb majors percentatges de quotes d’alumnes respecte al total d’ingressos corrents van ser Madrid (el 58,6 % dels ingressos corrents, 2.715 euros per alumne), Canàries (el 56,8 %, 2.122 euros) i Catalunya (el 48,6 %, 2.475 euros).

Van presentar menors proporcions de quotes abonades per les llars Extremadura (el 17,3 % dels ingressos, 490 euros per alumne) i les ciutats autònomes de Melilla (el 13,7 %, 380 euros) i Ceuta (el 6,1 %, 172 euros).

Quant a l’ensenyament universitari, el nombre d’alumnes universitaris va créixer un 33,6 % respecte al curs 2009-10, destacant que les matriculacions en màster i doctorats es van duplicar.

En aquest període de 10 anys destaca l’augment del 80,2 % en el nombre de matrícules, l’increment del 22,7 % dels ingressos corrents per alumne i el creixement del 29,6 % de les despeses corrents per alumne.

Des del punt de vista de les llars, l’educació privada universitària va suposar un cost mitjà de 5.402 euros per a estudis de grau; de 7.828 euros per a màster i doctorats; i de 2.889 per a estudis propis.

Per comunitats autònomes, l’ensenyament privat universitària es va concentrar a Madrid i Catalunya. El mateix va succeir amb el volum total d’ingressos (amb percentatges del 36 % i 25,3 %, respectivament) i de despeses (33,9 % i 27,1 %).

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *