La inspecció d’educació en temps de COVID-19

Susana Sorribes Membrado
Inspectora d’Educació en la CV
Professora Associada de l’UJI
Professora Associada de la UNED

Quan va començar l’any 2020 ningú creia que anava a ocórrer el que estem vivint, tots els auguris apuntaven al fet que aquest any de la nova dècada seria diferent, però ningú va anticipar, o almenys no, en el meu cercle professional, que aquest anava a ser l’any en què moriria la vella educació i naixeria una nova educació.
És més, ningú va predir que un virus faria trontollar-se els fonaments d’una societat i per tant del sistema educatiu, per a eixir de les aules i posar-nos a casa (#quedateencasa), en una nova homeschool, amb mestres virtuals i pares convertits en mestres de suport. Menys encara anàvem a pensar, un cos com la Inspecció d’educació, que anara a tindre un paper tan rellevant en aquesta pel·lícula de ciència-ficció. Molts directors i docents, en aquesta situació, han buscat un líder en els inspectors. Mira per on, el nostre maneig infinit de plataformes i ordinadors, per a satisfer la burocràcia administrativa en els seus protocols, ens ha vingut bé en temps de crisi educativa per el “virus amb corona”. La inspecció no hauria de ser el que ha sigut fins ara, és el moment de transformar-nos.
Deixem el futur per al final i centrem-nos ara en el que està ocorrent. Tot ha canviat des del divendres 13 de març, quan es va declarar l’estat d’alarma: la nostra forma de vida, la nostra manera de pensar i la nostra manera de veure el treball i les relacions personals i professionals. Alguns autors de reconegut prestigi en el desenvolupament personal com Borja Vilaseca, Alex Rovira, Elsa Punset, Mario Alonso Puig, o fins i tot Sergi Torres, Enric Corbera i Víctor Kuppers, defensors de la Psicologia Positiva, insisteixen que cal acceptar els canvis i aquests ens han vingut en forma de virus. El sistema educatiu ha canviat en 20 dies, i per tant la inspecció d’educació també: ja no hi ha aules, no hi ha pissarres ni pupitres, no hi ha calendari, no hi ha menjador… ja no hi ha oficina, no hi ha visites, no hi ha entrevistes… i ara, què?
És evident que no podem tornar cap endarrere, que centrar-nos en revindicar coses que no estan al nostre abast no serveix de res. Això només fa que ens entrem en “el cercle de la preocupació” i ens genere tensió, ansietat i por, que al seu torn ens condueix a la pertorbació. Hauríem de centrar-nos, com a persones i com a professionals, en allò que està en el nostre “cercle d’influència”, en allò que podem canviar i que està sota el nostre control o almenys sota la nostra influència, perquè la tenim. Actuar en aqueix camp ens porta a l’acció, a la voluntat d’adaptació, a la creativitat, al sentiment de servir per a alguna cosa. En definitiva, a ser actors de la nostra vida i del nostre treball.

Com defensa Noam Chomsky (2020), reconegut lingüista i científic cognitivista, en Aprendemos junts (@aprendamosjuntosbbva):
“la crisi del Coronavirus ens ha demostrat que vivim en un sistema social que va funcionant d’una manera fràgil però que davant una crisi es col·lapsa i pot ser una catàstrofe…això és similar i traslladable al sistema educatiu que també col·lapsarà…i ara estem sense classes i amb els xiquets a casa i els seus pares sense treballar, però potser és el moment de replantejar-nos que sistema educatiu volem…un que forma xiquets que són tractats com a recipients on tirem aigua i sale alguna cosa…Volem un sistema educatiu que fomente la participació, la creativitat, la cooperació i anime a complir les metes i ensenye a aprofitar les oportunitats que porten a perseguir els interessos?” .
El sistema educatiu ha de proporcionar els mitjans perquè els alumnes desenvolupen les seues inquietuds, satisfacen les seues curiositats i exploren el món en tots els àmbits, encara que siga només a través d’internet. Aquesta situació passarà, però ens ensenyarà que el que féiem ja no serveix, perquè en molt poc temps hem canviat la manera de fer-lo.
Però l’ésser humà és increïble i aquests 20 dies ens l’han demostrat. Sap traure el millor de si mateix per a fer front a l’adversitat. Ho demostren herois que dia a dia, atenen malalts per coronavirus (metges, infermeres, zeladors, etc.), forces de seguretat, autònoms, sector primari de l’alimentació, empreses i empresaris que donen i compren material sanitari. L’altruisme, la valentia i l’heroisme són els valors que en aquests 20 dies ens motiven a eixir als balcons a les 20h a aplaudir als nous herois. Lluny van quedar altres falsos herois que durant els últims anys han omplit els telenotícies de notícies.
Déiem al principi que, a la inspecció d’educació, sense avís previ, li ha tocat un nou paper d’heroi educatiu en aquesta pel·lícula de ciència-ficció. Aquest consisteix a assessorar, acompanyar i fer costat als seus centres davant la multitud de directrius que arriben dia a dia als mateixos per diverses i múltiples vies. Perquè en temps de crisi, sempre hi ha improvisació i canvis d’opinió que pot ser tan erronis com la multitud d’aquests i cal acceptar la inseguretat i la novetat dels successos que ens desborden a tots.
Per a dur a terme aquesta acció hem de ser coneixedors de la informació, amb la finalitat de poder dur a terme aquesta nova funció d’acompanyament i mediació en temps de crisi. Els directors tenen confiança en nosaltres i la confiança és poder. És creure (jo crec en tu), és a dir, jo va confiar en tu, en la teua professionalitat i en les teues funcions com a inspector d’educació. La confiança és la força que ens eleva als anhels i ens recolzem en els que confiem quan aqueixa força decreix. Per això, els directors aquests dies ens criden. Si no som ací, trucaran a altres portes, i aqueixes altres portes no ens criden a nosaltres. No deixem que uns altres facen el nostre treball.

Què depén de tu, senyor i senyora Inspector/a d’Educació, en els temps del COVID_19?
1.- Organitza un espai a casa per a treballar. Has d’honrar el treball, perquè molts altres en aquesta situació l’han perdut.
2.- L’horari de treball en temps de crisi i a casa és intens atés que les fonts d’informació són variades i la intensitat de les demandes i la novetat d’aquestes són àmplies. Per això menja bé, descansa, fes esport, o medita…intenta posar límits a les hores de treball, però registra les tasques realitzades cada dia, això et donarà valor per a seguir avant, perquè eres molt necessari.
3.- Utilitza les noves tecnologies per a tindre contacte amb els directors i els centres educatius, amb els teus caps i amb l’administració en general. Fes que la informació fluïsca, utilitza les plataformes lliures i les institucionals depenent de la informació, però sobretot que no et moleste si la informació varia, pensa que en temps de crisi tot varia en qüestió de segons. Rep i transmet la informació atenent les seues fonts.
4.- Sé pròxim i empàtic, sé solidari. Aqueixa nova actitud és la clau de l’èxit del nou líder educatiu, en temps de crisi. Líder en el qual t’has convertit per als que anomenen a la teua porta.
5.- Relativitza la informació sobre el coronavirus i deixa de patir tot el temps, perquè sinó, no estaràs lliure per a afrontar d’una manera oberta les teues tasques. Centra’t en el que depén de tu.
6.- Eres un pont de comunicació entre els centres i l’administració. Comunica’t amb ells sistemàticament informàtics visuals i, sobretot, pròxims, que permeten donar seguretat. Utilitza el teu telèfon corporatiu per a tot (missatges, trucades, email, etc.) mantenint la teua privacitat quan l’assumpte el requerisca.
7.- Reinventa’t professionalment, posa en marxa les qualitats que et defineixen, i aprén noves maneres d’expressar-les. Confia. En la vida passa el que passa perquè necessitem aprendre una cosa nova. D’aquesta situació eixirem enfortits.
8.- Agraeix que estàs viu, i la millor forma és ajudant als altres. Abandona el victimisme i saca les millors qualitats de la inspecció que portes dins.

El professor universitari Fernando Trujillo, en l’article del seu blog, “Any 2020: Educació enfront del coronavirus” planteja que potser el que tenim en el món educatiu, davant aquesta situació del COVID_19, són moltes més preguntes que certeses. Potser, els centres han de plantejar-se qüestions com l’autonomia, la revisió del currículum, els sistemes d’avaluació (productes finals o parcials, rubriques, etc.), l’intercanvi d’informació entre els docents, el model metodològic que porta amb si les noves tecnologies, la formació que es requereix per a la docència presencial i on-line, com mantindrem la inclusió i la formació dels més vulnerables, …etc”.

Què pots fer des de la teua casa per l’educació, sobre la base de les teues funcions?
Donarem algunes idees davant la possibilitat que el confinament s’allargue un mes més:

Aconsella als centres educatius sobre com es comuniquen amb les famílies i informa’t de quin alumne necessita ajuda social o institucional perquè la seua família no disposa de recursos. Assessora en situacions de conflicte familiar en famílies desestructurades, des d’una via legal i institucional.

Dialoga amb el director o directora del centre sobre les fites més importants que ocorreran en la seua zona o població i sobretot en el seu centre. Convoca reunions virtuals on es treballe la legislació que va apareixent per a mantindre la unitat de criteri entre els directors de la teua zona, en temes significatius com a admissió, inclusividad i la seua atenció, menjador escolar, gestió econòmica del menjador, sistema d’avaluació al final de curs, etc.

Mitjana, a petició del director del centre, en els conflictes entre professors i equip directiu.

Supervisa les accions educatives que poden ser rellevants en el teu nivell educatiu i que administrativament es modificaran davant aquesta situació excepcional de classe no presencial (pràctiques professionals, exàmens d’accés, avaluacions soci psicopedagògiques). Avança’t als possibles problemes.

Forma’t en les noves tecnologies, i fes treball cooperatiu amb els teus companys inspectors realitzant o comentant legislació recent i la infinitat de comunicats. Fes formació en grup a través de la teua circumscripció.
Com defensava Gerardo Schmedling, allò que no eres capaç d’acceptar és l’única causa del teu sofriment. Accepta que la inspecció d’educació canviarà perquè era el que li convenia. No t’escudes en què qualsevol temps passat va ser millor, defensa que futur vols. Per això, i potser per l’eufòria de sentir la necessitat de somiar en un futur, cal plantejar-se què fer quan isquem del confinament, res serà el mateix.
Reflexionem si els papers es van quedar en l’oficina i no van fer falta perquè els centres el que volien és que estiguérem virtualment al seu costat. No tornem a caure en l’error de tancar-nos en despatxos…d’enterrar-nos en papers, en procediments sense fi, en calendaris i a posar un tic en la pantalla per a un altre servei. Necessitem una altra organització del nostre temps de treball, amb 4 dies en centres i 1 en oficina, amb videoconferències i sistemes informàtics que estiguen al nostre abast i faciliten el nostre treball diari.
Demandem que els nostres caps siguen triats democràticament. Volem líders de l’organització, volem interlocutors amb els quals puguem interactuar a través d’una taula de representació de la inspecció en el staff de l’administració, tal com tenen altres col·lectius.

Unim-nos, sense importar les sigles de les nostres organitzacions, pel bé del nostre col·lectiu, perquè no ens facen prescindibles. No deixem, que ningú pose en dubte la professionalitat de la nostra acció. Això no va de sigles, això va molt més allà i és molt més profund. Ningú ens vol, però molts són els que volen unir-se a nosaltres. Quina contradicció!
Tinguem una visió de la nova inspecció crítica amb si mateixa i amb avaluació interna, perquè la inhabilitat de pocs no pot ser la carta de presentació de molts.
Defensem la necessitat dels nostres informes, del seu valor prescriptiu, i que les accions administratives dutes a terme per la inspecció no poden diluir-se en despatxos, assumint l’interés d’altres col·lectius. La inspecció d’educació és una autoritat pública i existeixen llits interns per a revisar les seues actuacions.
Alex Rovira ens diu, en el seu microcápsula sobre el “Propòsit” en @alexroviracelma, que sense un propòsit l’home no és res. Un propòsit és lliurament i visió perquè un anhel es faça realitat. Junts podrem millorar la nostra realitat, perquè la nostra meta és comuna. Fins ara la nostra història ha sigut com aquest conte: “la meua meta estava a 1000 km, però quan portava 500 km em vaig cansar i vaig tornar a la meua casa…en arribar em vaig adonar que havia recorregut 1000 km i estava en el mateix punt de partida”, el propòsit i la humilitat poden portar-nos a la capacitat de millorar la nostra professió.
Acabe ja aquesta carta oberta d’opinió sobre aquesta situació excepcional. Res millor per a finalitzar que les paraules de Virgili: “poden perquè creuen que poden…no fan perquè poden, sinó perquè creuen que poden”.
Per això us demane que cregueu en la Inspecció d’Educació, així que donem el millor de nosaltres mateixos en aquesta situació d’alarma: assessorem, acompanyem, dialoguem, formem i reunim-nos virtualment amb els directors i els seus equips, perquè ells realment ens necessiten.

“El que succeeix és el que és i el que fem amb això és el que som”
(Proverbi Zen)

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *