Inspecció en temps de confinament. L’avaluació educativa.

Susana Sorribes Membrado
Inspectora d’Educació en la CV
Professora Associada de l’UJI
Professora Associada de la UNED

És indubtable que la malaltia anomenada COVID_19 ha deixat tocat no sols a la població espanyola a nivell sanitari, sinó que a més ha causat un renou i fins i tot una ruptura en molts àmbits: polític, econòmic, social, afectiu, i com no en l’educatiu.

Què passarà ara amb l’acció educativa virtual desenvolupada durant el confinament?

Són molts els pares, professors, mestres, directors i inspectors, i com no la pròpia administració educativa, els que fan suposicions del que ocorrerà. No podem presagiar com és la millor solució, però quasi tots els membres de la comunitat educativa semblen no assumir decisions de països, com Itàlia, que parlen de promoció automàtica en alguns nivells, esperant a setembre per al reforç dels més frèvols. La idea d’aprovat general, per a tots els estudiants, no sembla la millor mesura, perquè no és valorat l’esforç i la dedicació que pares i docents realitzat per a reforçar els coneixements que els alumnes havien aprés i fins i tot l’esforç dels propis alumnes en aquests temps.
Al nostre país, el Consell Escolar de l’Estat, a través de la comissió permanent proposa un document amb dos escenaris per a l’avaluació, depenent que si les classes es reprenen en algun moment abans del final de curs o bé se suspenen les classes fins al següent curs. Si bé és evident que les accions i solucions avaluatives han sigut diverses en funció dels nivells educatius. La proposta amb més controvèrsia de totes sembla ser que un aprovat en la tercera avaluació servisca per a superar la primera i la segona. A més, nou Comunitats Autònomes, d’ara en avant CCAA, (Madrid, Catalunya, Comunitat Valenciana, Múrcia, Canàries, Astúries, Aragó, Cantàbria i País Basc) han considerat donar facilitats als seus alumnes per a no avançar el temari de manera global o no avançar-lo depenent del nivell educatiu, no en primària, però si en la resta dels nivells i ensenyaments, reduint els continguts. La majoria de les CCAA, s’inclinen per avaluar el reforçat, però basant-se en l’impartit en el període presencial i es plantegen incorporar el currículum d’aquest trimestre al principi del pròxim curs a manera d’ancoratge amb el donat en el curs anterior. Altres comunitats argumenten que, si es poden avançar en el contingut, però només s’avaluarà el donat fins a març. Totes les CCAA defensen que l’aprovat general va contra la legislació vigent i que s’haurien de treballar les competències clau, encara en aquesta situació tan excepcional. És evident que no tenim acord, tenim idees variades en nivells educatius diferents en funció de les diferents comunitats autònomes. És curiós com la realitat espanyola amb les seues 17 sistemes educatius espanyols torna a estar present en el pitjor dels escenaris per al nostre sistema educatiu.
Per aportar idees, ha arribat el moment d’exposar alguns punts en què els professionals educatius podrien estar d’acord:
1.- Cal revisar i compendiar el currículum. Cada matèria, no pot pretendre ser la més important, autors com Fernando Trujillo (2020) en l’article del seu blog, “Any 2020: Educació enfront del coronavirus” ja ho apunten amb el terme “podar el currículum”.
La pregunta clau és Què volem que sàpien els alumnes espanyols, quan acaben 6 de primària o 4t de l’ESO? És inviable una avaluació generalitzada perquè cada Decret de currículum de les CCAA és diferent en aqueix 35% que li habilita l’Estat. Hi ha establit un currículum mínim que cada comunitat l’enriqueix amb més continguts.
2.- En les universitats les coses semblen ser més clares, també la conferència de rectors (d’ara en avant CRUE), ha opinat sobre els possibles escenaris. Els alumnes no tornaran i seran avaluats a través de les plataformes que cada universitat habilita per a la docència. Sembla clar que les aules virtuals són sistemes que la universitat presencial ha adoptat per a continuar amb la docència. Hem de pensar que aquesta metamorfosi ha sigut possible gràcies a que els sistemes informàtics estaven avançats, que els alumnes compten amb material informàtic, i que els professors estan formats en noves tecnologies perquè és la seua eina de treball habitual fins i tot a l’aula presencial, a través les taules digitals.
L’avaluació de les matèries es farà per treballs individuals, que es pujaran a plataformes en temps límit com a data de lliurament. L’examen tindrà menys pes, per això s’han canviat les programacions de les matèries referent a l’avaluació i s’ha informat els alumnes d’estàs. Els exàmens, en els casos que s’hagen de realitzar, es faran per videoconferència i en alguns casos amb llibres buscant no la memorització sinó el pensament crític. En algunes matèries s’optarà per exàmens orals a través de videoconferència, per proves on-line amb preguntes tipus test i curtes i casos pràctics, però amb temps límit per a evitar el copiat. No aquesta generalitzat en totes les universitats disposar de sistemes informàtics tan avançats per al reconeixement facial (e-protoring) de tots els alumnes, o el bloqueig d’arxius del propi ordinador per a no utilitzar-los durant l’examen. Els treballs finals de grau seguiran el seu curs, a través de tutories on-line, i lectura d’aquest i el seu defensa es realitzarà a través de plataformes mitjançant videoconferències. En les universitats a distància, per exemple, la UNED, res ha canviat, les web-conferències ja existien, i els alumnes s’han incorporat massivament a aquesta manera de fer classe, sense majors problemes. Ara bé, es juga amb un avantatge, tots tenen clar quin és el material que entrar per a examen, des del minut zero, perquè compten amb ell a les aules virtuals. La universitat a distància si s’ha adaptat al no poder ser presencial els exàmens que igual que altres universitats seran via on-line, amb contrasenya d’entrada, codi d’identificació, i amb
limitacions en l’ús dels arxius de l’ordinador.
3.- En la formació professional, en línies generals, s’ha reduït la duració en hores de la formació en centres de treball, fent adaptacions de teletreball. Es persegueix amb això que els alumnes poden titular, però a més passar de grau mitjà al superior, o concloure els seus estudis. L’adaptació ha sigut ràpida perquè en molts cicles s’utilitzaven plataformes i perquè els estudis són més tècnics. És viable pensar que en un futur certs mòduls teòrics poden impartir-se en cursos on-line, de tal manera que es puga allargar l’important de la FP que són les hores de treball en empreses. No hem d’oblidar que aquesta crisi sanitària ha ocasionat molta desocupació, i una manera de tornar al món laboral és formar-se. No pocs triaran fer un cicle formatiu per a progressar en el seu món laboral, així que els centres de formació professional han d’estar preparats per a oferir cursos en línia, ara ja saben que poden fer-ho.
4.- L’avaluació per a l’accés a la Universitat. Tots estan d’acord que una generació no pot perdre la promoció a estudis superiors. Les possibles dates de realització oscil·len entre el 22 de juny al 10 de juliol en la seua versió ordinària i fins al 17 de setembre en l’extraordinària, com proposa l’esborrany d’Ordre que ha elaborat el Ministeri d’Educació i Formació Professional. En el mateix es plantegen uns mínims comuns per a totes les universitats del país. A fi de garantir l’equitat es proposa un acord en la longitud i contingut de les proves. A més, l’esborrany de l’ordre compta amb un annex I en el qual apareixen els blocs de continguts o agrupacions d’aquests, de la matèria corresponent i els estàndards essencials. El que és clar és que són necessàries unes pautes mínimes comunes, perquè les diferents universitats aconseguisquen un accés més equitatiu de tots els alumnes del territori espanyol.
En el cas del Batxillerat en el seu segon curs, el Consell Escolar de l’Estat proposa una avaluació contínua dels continguts de l’última avaluació, entenent a si aquesta s’aprova a través de les proves que el professor establisca (treballs, exàmens, realització de simulacions d’exàmens de selectivitat, exposicions orals, etc.) pot permetre l’obtenció del títol de batxiller. L’únic dubte que es planteja és si els sistemes informàtics estan preparats dur a terme exàmens on-line o més aviat recórrer a l’avaluació a través d’un “producte” entregat dins del termini i en la forma escaient al professor. Per això es necessita una instrucció directa de les diferents conselleries als centres educatius que determine que continguts, com, i quan es duran a terme aqueixes avaluacions per a garantir el dret de les famílies i dels estudiants a ser informats i sobretot per a tindre una línia d’acció en el cas de reclamació de notes, una cosa plausible en aquest nivell educatiu.
5.- En el cas de Primària i Secundària, el Consell Escolar de l’Estat, proposa centrar-se en continguts mínims i a mantindre o reforçar els aprenentatges duts a terme en les dues primeres avaluacions. S’advoca, davant la falta o varietat d’infraestructura informàtica dels centres públics i concertats, per una avaluació basada en “take home” treballs a casa que versen sobre una matèria i que abasten els continguts de reforç. La bretxa digital, fa inviable un altre tipus d’examen. Les classes presencials en aquests nivells no poden ser substituïdes en tota la seua riquesa per les classes virtuals. El necessari contacte del mestre i professor amb els seus alumnes que estan en període de creixement personal no pot ser substituït, en els seus milers de matisos, per una imatge o una tasca a través d’un email, per molt bé que estiga explicada. Això ens porta a pensar que la primera variable ha de ser l’autonomia dels centres per a poder avaluar als seus alumnes, amb unes condicions mínimes que passem a detallar:

És important perquè, que el treball de coordinació entre els professors de mateix nivell siga exquisit. Aquesta situació ha posat en rellevància la reunions d’equips de cicle, equips docents, equips de departaments i de la Comissió de coordinació pedagògica.
És necessari estableix mètodes d’avaluació similars de tots els mestres i professors d’un centre i que aquests siguen fixats a manera de decàleg de criteris d’avaluació, que siga donat a conéixer a tota la comunitat educativa a través de la pàgina de web del centre.
Els professors avaluaren de manera contínua. Haurien de centrar-se en l’avaluació formativa i l’avaluació sumativa. Atés que no sembla viable fer exàmens memorístics on-line. Per tant, el professorat ha d’analitzar els productes de les tasques enviades, mitjançant un feedback estructurat i contextualitzat a les tasques requerides, per a això podria emprar tots o alguns dels següents mitjans i sistemes d’avaluació:
Porfoli, quaderns de Bitàcola, diaris, exercicis, revisió del quadern digitalitzat, debats orals i diàleg amb el professor a través de vídeo conferencies, proves curtes amb material, treballs monogràfics o escrits de varies matèries, presentacions, vídeos explicatius de continguts, activitats en llibres digitals, mapes conceptuals, històries de vida…etc. Tot això és possible avaluar-ho a través de rúbriques, escales d’avaluació, dianes d’avaluació o llistes d’acarament amb criteris que hagen sigut donats a conéixer als alumnes i a les seues famílies.
Mirant fora, altres països ja han posat en marxa un altre tipus d’avaluació amb bons resultats. Una de les Deu claus de l’Educació del Canadà (en www.aulaplaneta.com) que els ha portat a obtindre tan bons resultat en les proves Trepitja 2012 és l’avaluació contínua. Més que dependre d’un sol examen, les qualificacions dels alumnes se succeeixen al llarg del curs, de manera que es detecten de manera més eficaç els seus avanços i els seus punts febles. D’altra banda, sistemes educatius com el finlandés amb una taxa d’èxit continuat en les proves Pisa, considera que cal evitar la competència i les xifres. Els estudiants no fan exàmens ni reben qualificacions fins a 5é curs (11 anys) i els informes que el professor elabora per als pares són descriptius i no numèrics prefereixen l’avaluació formativa. Es valora més la creativitat, l’experimentació i la col·laboració per damunt de la memorització i les lliçons magistrals (Deu claus del sistema educatiu de Finlàndia. www.aulaplaneta.com). Al nostre país una de les línies estratègiques de formació del professorat en Primària i Secundària, en els últims anys, ha sigut la formació en TIC, en països com Corea del Sud s’ha produït un canvi abismal en l’educació. Una de les claus per a aquest èxit ha sigut l’aposta per la tecnologia a les aules. La competència digital es considera una prioritat. Els professors coreans reben formació per a integrar les TIC en les seues classes, i la tecnologia es considera una eina perquè tots tinguen accés a l’educació. Així, a la fi de de el 2012 els alumnes ja no utilitzen llibres impresos. (Deu claus de l’educació a Corea del Sud en www.aulaplanteta.com)
6.- No vull oblidar-me dels alumnes amb necessitats de suport educatiu (NEAE). Potser ells són els que més necessiten una adaptació per a ser avaluats. Tenim a mestres que realitzen adaptacions a través reunions virtuals multidisciplinàries dels professionals que atenen aquest alumnat. Els padlets amb materials (a manera de cistelles amb milers d’opcions) pretenen donar recursos perquè les famílies facen tasques. L’avaluació s’ajustarà al programa adaptat personalitzat de cada alumne o a les adaptacions d’accés i de continguts que s’hagen determinat en aquestes reunions. En contacte amb les famílies estan els orientadors escolars i el personal especialitzat de pedagogia terapèutica i d’audició i llenguatge. L’avaluació serà contínua i adaptada als nivells d’intervenció determinats en l’informe sociopsicopedagógic.
7.- La inspecció d’educació en aquesta tasca avaluativa hauria de ser coneixedora dels canvis en les programacions dels centres que supervisa. A més, haurà de vetlar perquè allò que s’ha instruït a nivell legislatiu siga complit per aquests centres. La inspecció d’educació ha d’acompanyar als docents i als equips directius en aquells casos en què els docents manifesten dificultats per a aquesta nova labor educativa. Un altre aspecte a considerar per la inspecció és l’avaluació i l’admissió de l’alumnat. En aquest moment la inspecció d’educació ha de pensar com arbitrar els processos de reclamació de notes en 4t de l’Això i en Batxillerat després dels diferents avatars que es poden donar en aquests ensenyaments.
La generació d’estudiants adolescents, que passaran per l’avaluació després del Covid_19 anomenada la generació Z són alumnes natius digitals, que no conceben el món sense Youtube, Instagram, vídeo jocs o menys encara sense wifi per a poder connectar-se, les seues relacions socials es desenvolupen en la seua major part del temps en la xarxa. No obstant això, també passaran per aquesta avaluació alumnes amb edats més primerenques, sense aqueixa visió, i d’altra banda alumnes sense recursos tecnològics, que veuran minvades les seues possibilitats d’adaptació a aquest nou escenari avaluatiu. Per això serà necessari una profunda anàlisi dels resultats de l’avaluació en tota Espanya, per a reflexionar com s’ha dut a terme i revisar els possibles errors. Els alumnes mai oblidaran que van ser els primers de l’avaluació digital i virtual, en els temps del COVID_19.

“El que no es defineix, no es pot mesurar. El que no es mesura, no es pot millorar. El que no es millora, es degrada sempre”
(Lord Kelvin)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *