Inspecció en temps de confinament. Els efectes del COVID-19 en la comunitat educativa.

Susana Sorribes Membrado
Inspectora d’Educació en la CV
Professora Associada de l’UJI
Professora Associada de la UNED

Ja portem 32 dies de confinament, sí, i el “queda’t a casa” s’ha convertit en una Etiqueta de Twitter i en un Gif d’Instagram. Hem acceptat que aqueixa era l’única manera de plantar cara al coronavirus. Mentrestant, ens esperen uns 15 dies més o seran 30 de confinament, qui ho sap? D’alguna manera s’haurà de planificar la volta al carrer. Potser ens espera, en un temps no gaire llunyà, la realització de les famoses proves per a saber qui ha passat el virus i qui encara no l’ha conegut, però el que si ens queda clar és que els viatges llargs s’ajornen sense data a la vista, i les vacances, festivals i més festejos no podran celebrar-se com abans per a evitar la concentració de gent. Això, sense ser molt endevina, planteja la inviabilitat que les escoles tornen a obrir les seues portes i es reprenga l’activitat lectiva de manera presencial, situació que ja han acceptat ja les universitats.

Mentrestant, en la nostra nova vida a casa, m’he llançat a fer esport en el saló, he sucumbit a aquesta experiència el reconec, a base de carreres o caminades pel corredor del meu apartament. També he recordat a la meua mare amb la seua expressió: “toca neteja general” i he acabat fent neteja profunda a casa, llevant els mobles i cortines i tornant a posar-los, previ passe de lleixiu, sabó i aigua. I com no, he fet pastissos i guisats com mai (crec que el llevat és un altre dels productes “top ten” del supermercat que ha desbancat al paper higiènic, qui l’anava dir!).

És indubtable que la malaltia anomenada COVID-19 ha deixat tocada no sols a la població espanyola a nivell sanitari, sinó que a més ha causat un renou en molts àmbits. En l’àmbit polític dubtem del que ens diuen. En l’econòmic molts coneixen en primera persona el que és quedar-se sense ocupació o tindre un ERTE en la seua empresa. En el social valorem més als nostres amics ara que no podem abraçar-los i besar-los però, en contrapartida, resulta que coneixem als veïns dels balcons de davant i els saludem en la distància totes les vesprades quan eixim a aplaudir als herois sanitaris. A nivell afectiu, ara sabem que només la felicitat està dins d’un mateix, i és la capacitat d’adaptar-se a l’adversitat, “la resiliència” la que ens fa seguir avant en aquest confinament, fins i tot amb malaltia d’amics i familiars.

A nivell educatiu aquest confinament ha definit maneres d’actuar i de fer dels membres de la comunitat educativa: les famílies, l’alumnat, el professorat, totes les persones que formen els equips directius, i la inspecció d’educació.

El confinament ha servit perquè les famílies hagen de participar activament en el seguiment de l’aprenentatge dels seus fills i filles. Recorden que fa res vam tindre una gran polèmica educativa entorn dels deures a casa, amb una majoria de famílies no partidàries d’aquests. Ens havíem acostumat al fet que a casa no s’emportaren tasques escolars o que aquestes foren les mínimes. No obstant això, no hem d’oblidar que existeixen diferents tipus d’estils educatius parentals i que no tots hauran sigut ací. Les famílies amb estils negligents no estan ni se’ls espera, són els que desgraciadament no cobreixen ni les necessitats dels seus fills en aspectes bàsics. Les famílies amb estils indulgents hauran utilitzat el “laisser-fair” (deixar fer) amb els seus fills quant a les tasques escolars, sense cap mena de control. Les famílies amb estils autoritaris s’hauran obstinat en el control, però no en l’acompanyament en les tasques: “et dic que faces el deures i m’enfade si no compleixes, això es fa així i punt”. I els pares i mares democràtics s’han centrat en acompanyar en la mesura dels seus coneixements en la tasca a casa, dialoguen sobre el que s’ha de fer i posen mesures de supervisió i horaris d’acompanyament.

Tot, no obstant això, no depén de les famílies, ni de les condicions tecnològiques dels habitatges. Hi ha una variable que resulta la més important i és l’alumnat. Les variables que definirien els tipus d’alumnes i alumnes serien “el voler” i el “poder”. Alumnes que volen fer les tasques programades, però no poden per falta de recursos tecnològics, els que volen i poden, ací estan entregant les seues tasques i usant els mitjans tecnològics que disposen a les seues cases. Els que no volen, però si poden, simplement estan en una fase de negació de les tasques o desmotivació, i els que no volen, ni poden que possiblement són el col·lectiu més vulnerable perquè ni el sistema presencial ha complit les seues expectatives de per a què estudiar.

La bretxa digital ha hagut de fer estralls entre l’alumnat, així ho posa de manifest Toni Solano (@tonisolano), director d’un IES a Castelló en un recent article periodístic, les famílies amb menors recursos econòmics són les que no tenen ordenadors, ni wifi a les seues cases, ni tan sols diners per a reposar saldo en els mòbils dels seus fills. Les diferències entre les famílies i els alumnes a l’hora d’abordar les tasques escolars estaran mediades també per tindre o no dispositius informàtics a casa i la possibilitat de pagar-los. En aquesta tasca ingent, les famílies amb diversos terminals tecnològics (ordenador, Tauleta, mòbil) han tingut millors condicions, però sense oblidar que caldrà alternar-se en el seu ús, perquè tots necessiten l’ordinador i més si el pare i la mare teletraballen a casa.

Algú dirà que m’oblide del professorat i els equips directius. Doncs no, no podria oblidar-me. Els docents en la seua majoria s’han adaptat ràpidament: milers d’emails, de programacions adaptades, enviaments massius, Padlet amb materials i informació educativa, videoconferències amb Zoom, DUO, Webex etc. han permés enviar tasques per al període de confinament. Els docents i directors i directores han posat en marxa la seua creativitat i la seua dedicació i són ací de la manera que poden, però estan en contacte amb els alumnes perquè potser ara han descobert que ser mestre és, no sols ensenyar, sinó també ser un referent, un heroi. Del que no hi ha dubte, és que tots els docents han tingut un curs accelerat i autodidacta de noves tecnologies i que cal agrair aqueix esforç. Els directors i directores han col·laborat a facilitar a les famílies més vulnerables els vals-menjador, així com les tauletes i ordinadors amb connexió, per a poder dotar-los de material informàtic a través del centre.

La inspecció d’educació en aquesta situació ha assessorat i col·laborat amb els centres educatius en processos administratius, a través de videoconferències amb els directors i sobretot coordinant-se, entre ells, en les seues zones i circumscripcions. Ha passat al teletreball, amb un horari interminable de trucades, emails i videoconferències, a l’ús de plataformes informàtiques per a tindre accés on-line als seus informes, per a concloure tasques rellevants com els informes d’avaluació del professorat en pràctiques, entre altres. Comença a treballar en la supervisió i control del procés d’admissió on-line que s’espera nou. Col·labora donant la seua visió de com haurà de ser l’avaluació educativa en funció dels nivells d’ensenyament sobretot en els nivells on es poden donar reclamacions de notes (4t de l’ESO i 2n de Batxillerat)

Només el treball en grup i col·laboratiu i en la mateixa direcció pot fer arribar a bon terme l’acció educativa en els temps del COVID-19. L’any 2020 ens ha canviat la vida, però també ha servit per a veure que som una comunitat resilient que sap adaptar-se i que sale enfortida. Per això hem de seguir així, cap avant, per a aconseguir que cap alumne es quede ressagat o desatés. La unió fa la nostra força.

«Si estem junts no hi ha res impossible. Si estem dividits tot fallarà» Winston Churchill.

Un comentario sobre “Inspecció en temps de confinament. Els efectes del COVID-19 en la comunitat educativa.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *