Inspecció en temps de confinament.Com serà l’escola en la societat del COVID-19?

  • Susana Sorribes Membrado
    Doctora en Psicologia
    Inspectora d’ Educació en la CV
    Professora Associada de l’UJI
    Professora Associada de la UNED
  • Concepción Gómez Ocaña
    Professora Honoraria de l’UV
    Professora Màster Educació Social
La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es IMG_20200409_171109_165-1024x1024.jpg

No és fàcil començar a explicar alguna cosa que no coneixem, fins i tot és incert. Aquesta setmana passada vam veure en el periòdic unes fotos d’alumnes proveïts amb els seus equips de protecció: pantalla facial i màscares. Això sí, eren molts més que 25 i sobretot anaven tots vestits iguals amb un impol·lut xandall esportiu. la Xina ha tornat a obrir els seus col·legis i França anuncia que el 12 de maig començaren les classes escalonadament. És normal que pensem en la desescalada, tornar a ser lliures és el primer, però també caldria pensar com seran les classes en el curs 2020-21, deixem que la improvisació no s’instal·le en la nostra manera de ser i planifiquem en funció dels múltiples escenaris.
El que exposarem ací, no és un escenari de pel·lícula de ciència-ficció, és possible que la realitat que vivim, genere en un temps no gaire llunyà pel·lícules per a omplir cinemes. Però la realitat és que portem 45 dies sense eixir de casa i aquest diumenge ha sigut el primer dia en què els xiquets menors de 14 anys han pogut eixir a fer una passejada d’una hora. Ens sorprén veure en els periòdics, com altres països dirigits per dones, ja han decretat el retorn a la vida més normalitzada, perquè no han comptat amb tants decessos i contagiats, perquè simplement les polítiques de prevenció es van assumir més prompte, com indique l’OMS del 22 de gener de 2020.

Eixirem al carrer una altra vegada, estem lluitant tots per a això, però ens anuncien que no hi haurà festivals d’estiu, les vacances les mínimes i pròximes en l’àmbit nacional, pel que sembla les relacions socials es restringeixen a les trobades amb familiars i amics més pròxims, potser abans caldrà prendre la temperatura per a previndre el contagi, o potser demanem els antecedents d’haver passat l’últim test d’una manera negativa o posseir anticossos. Anirem als bars, però a les terrasses, amb distància i aforament reduït. Tornarem al treball a torns, però amb mampares entre les taules, guants, màscares i seguretat en la distància, abans de res, protecció.
Què podem fer llavors com a gestors de l’educació, per a la protecció del nostre alumnat? Pensar en el que pot vindre. Planificar. Lamentablement a Espanya, s’ha demostrat aquests dies, que cada CCAA pren mesures educatives diferents i cadascuna porta diferents velocitats, així s’ha demostrat referent a l’avaluació i promoció de curs. Cadascú vol tindre el seu full de ruta i el seu criteri propi, mancant un criteri comú inviable.

Al setembre potser ja ens haurem acostumat a no besar, a no abraçar, a guardar les distàncies i tindrem més interioritzat que cal ser previnguts per a no contagiar-se. L’augment de les temperatures, potser no serà la solució esperada, vist l’expansió del coronavirus per països de climes càlids. Abans de res, caldrà analitzar la situació conductual, psicològica, social/relacional dels alumnes post confinament. La seua situació dependrà molt dels diferents tipus d’organització familiar durant el confinament, dels estímuls que hagen rebut. Segons tot això, els xiquets més o menys resiliència, no oblidem que els xiquets tenen una gran capacitat plàstica, aprenen ràpid, i consoliden hàbits que els serveixen per a adaptar-se a viure situacions diferents en millors condicions. És molt possible que la societat no vaja a tindre previsiblement el mateix comportament, els nostres alumnes potser també són diferents, després d’una experiència tan dura i inesperada, provocada per una crisi de Salut Pública, que ni els més majors recorden una situació igual. A més, segons diuen els experts, amb tota seguretat es produirà una crisi econòmica de dimensions mundials similars a l’època de la gran depressió, a causa de les normes sanitàries que forçosament s’han hagut de dictar i que han forçat a l’ hivernació del sistema productiu. Segurament els canvis socials, econòmics i sanitaris seran profunds. El sistema educatiu haurà d’estar preparat per a afrontar aquesta situació, i les que en el futur puguen arribar, davant un nou brot del coronavirus o de noves pandèmies.
Cal pensar, que serà necessari un nou model d’organització educativa post COVID_19, que contemple escenaris de docència alternativa, així com solucions innovadores. Tot això és fàcil de dir, però no tan fàcil de dur a terme, per la qual cosa ens atrevim a enumerar algunes accions aventurant un escenari de prevenció davant la presència contínua del coronavirus en les nostres vides, sense mitjans per a erradicar-ho fins que no tinguem al nostre abast una vacuna efectiva:
Les infraestructures educatives que, per descomptat no es van tindre en compte en dissenyar els espais, les distàncies de seguretat, perquè ningú podia imaginar en aquell moment el que podia ocórrer. Comencem pel que sembla una obvietat, però el primer és desinfectar a fons els centres i les aules, per serveis especialitzats i per les empreses de neteja. No oblidem que ens informen que el virus roman en objectes de fusta, metalls i roba fins a 5 dies. La desinfecció ha de ser un costum nou a implantar a l’alumnat en el dia a dia del centre, de l’aula, i del propi alumne com a hàbit,.(la rentada de mans sovint). Instruir-los en els diferents àmbits de l’Educació per a la Salut, serà imprescindible, no oblidem que la informació és prevenció. Seria necessari fer un pla de prevenció per a la salut, he incloure’l en el reglament de règim interior, que és d’obligat compliment per tota la comunitat educativa. Aquesta clar que l’incompliment d’aquestes normes de seguretat hauria de reflectir-se en el pla de convivència del centre.

Comencem el dia d’una escola, imaginant una entrada en fila, guardant les distàncies, caldrà arribar més prompte al centre, o una entrada escalonada. L’entrada serà el moment per a passar un control de temperatura amb un termòmetre d’infrarojos i la consegüent neteja de mans en l’expenedor de gel alcohòlic desinfectant, fins i tot portant guants. El centre educatiu haurà de tindre material de protecció de recanvi, per a cobrir trencaments i sobretot per a cobrir als alumnes que no disposen d’elles.

En infantil i primària les aules estan dissenyades per a una ràtio d’alumnes 1/25, caldrà buscar solucions d’organització escolar, configuració de grups que permeten tindre la meitat de la ràtio en una aula, tenint en compte alhora l’optimització dels espais del centre. La famosa jornada partida podria desaparéixer i transformar-se una jornada contínua centrada en un model educatiu que combinara la jornada presencial amb l’educació “en línia” en diferents espais del centre. És impensable que els alumnes d’edats primerenques es queden a casa quan els pares s’hagen incorporat al treball, per això caldrà buscar solucions creatives amb els Ajuntaments. En una classe de primària els alumnes hauran d’asseure’s en pupitres d’un en un, guardant les distàncies de seguretat, hauran de portar protecció (guants i màscara). El gegant asiàtic ha optat per posar mampares entre alumnes i netejar les aules entre 3 i 5 vegades a dia. En secundària, batxillerat i formació professional podria ser més fàcil, atés que el sistema permet fer torns de matí i vesprada fomentant les assignatures amb part presencial i amb part “en línia”. Els alumnes disposen d’autonomia, i de formació en noves tecnologies que propiciaria el canvi de paradigma i sobretot de model organitzatiu més flexible.
Per descomptat si es vol guardar les distàncies s’hauran de regular els esbarjos, a manera de torns perquè els alumnes tinguen espai per a no fomentar el contacte, situació aquesta, que ens sembla impossible perquè requerirà una estreta supervisió de l’acció lúdica per part dels docents, no oblidem que el pati és el moment de major contacte.
El menjador serà un altre focus de contagi, perquè han de ser retirades les màscares per a poder menjar i establir separacions entre alumnes en les taules comunes. És evident que, si s’aplica una reducció de comensals en un restaurant, també hauran de fer-se torns per a respectar les distàncies, o buscar espais a l’aire lliure per a evitar en la mesura que siga possible la proximitat. Països com França ja han plantejat que no hi haurà menjador i que aquest se substituirà en el cas necessari per beques per a l’alimentació.
Les mesures aplicades en l’àmbit del transport públic s’hauran d’establir en el transport escolar. Això suposarà un augment de línies, llevat que es buscarà un model educatiu “semipresencial”, amb seguiment per videoconferència per a aquells alumnes amb transport, en determinades etapes educatives amb alumnat amb suficient autonomia. Els centres amb residència per a l’alumnat tindran solucionat el tema del transport, però no deixaran de prendre mesures perquè els seus alumnes no coincidisquen a les seues habitacions, ni compartisquen en número excessiu els espais comuns com, (menjador, biblioteca, sala d’estudis, bugaderia, dutxes, torns de desdejuni i menjar, etc.)
En un altre ordre de coses, després del COVID-19, cal repensar el model de formació del professorat, hem de tindre uns claustres de professors preparats per a dur a terme models diferents d’ensenyament-aprenentatge, amb una gran capacitat d’innovació, vencent les reticències al canvi. Per desgràcia ho hem hagut de viure en forma de pandèmia i els docents, han hagut de donar resposta i així ho han fet, amb infinitat de materials en la xarxa a través de plataformes: Drive, Gmail, Youtube, Instagram, Facebook, Phalets, Kahoot, Zoom, Duo, Rebost educatiu, Webex i Aules. Caldrà crear materials per a ús “en línia”, per a accés ràpid en la xarxa, per a anar abandonant el llibre de text, i anar introduint els continguts digitals en tauletes i xarxes. La manera d’ensenyar ha canviat en 45 dies, i potser és traure els avantatges de totes dues maneres d’ensenyament, el presencial és necessari, enriquidor, amb milers de matisos, però el “en línia” és ràpid, estimulant, nous per a la generació “Z”, per la qual cosa no retrocedim en l’aconseguit en aquest salt tecnològic sense precedents, no oblidem que crisis significa oportunitat. Sempre hem pensat que per molt que ho diga una norma, si el docent no sent la necessitat de canviar no ho farà, ara la necessitat s’ha donat i per això la nostra formació ha de seguir en aqueix camí, no cal tornar a una zona de confort ja abandonada. No podem oblidar-nos, quan parlem d’introduir amb molta més força l’educació “en línia”, que no totes les famílies ni tots els centres escolars, tenen la mateixa possibilitat d’accés a les xarxes ni el material adequat. Per això, aquest model organitzatiu hauria d’estar dotat de material informàtic i connectivitat 4G, seria una bona oportunitat perquè els centres es transformen en centres tecnològics, perquè la docència ja no serà només presencial. Haurem d’estar preparats perquè si l’hivern del 2021 sorgeix un altre brot de coronavirus puguem accedir a un ensenyament “en línia” durant un mes si fóra necessari un nou confinament.
No serà menys problemàtic, com plantejar l’avaluació, ara mateix ja està sent-ho, hauran de ser molt clars els criteris, o millor dit quins tipus d’avaluació conjugar, potser seria un bon moment per a alternar l’avaluació escrita i l’oral, seria una bona ocasió per a millorar l’expressió oral dels nostres alumnes, creant-los hàbits d’oratòria. L’avaluació haurà de centrar-se en el “saber fer”, en el producte, així com en la transferència de coneixements adquirits. Cal pensar en una avaluació competencial i contínua.
Si descurem la planificació el sistema educatiu ens trobarem amb un descens del nivell cultural del nostre alumnat i no podem permetre’ns aquest resultat atés que l’educació és el futur de la societat, en aquesta responsabilitat estem inclosos tots (l’administració educativa, els pares, equips directius, el professorat de centres i la inspecció d’educació). Sense un bon model educatiu no podem pensar a tindre una societat avançada, per a prendre les regnes del desenvolupament d’un país. Per això planifiquem i pensem amb antelació, però tots junts. Una de les grans lliçons apreses, és que haurem d’augmentar la inversió nacional i per tant autonòmica en tres àrees: l’educació, la innovació, les ciències i investigació per a la salut. Acabem amb una frase de Larry Page, cofundador de Google i CEO de Alphabet:

“Sé que sembla que el món s’està enfonsant, però en realitat és una gran època per a tornar-nos una mica bojos, seguir la nostra curiositat i ser ambiciosos. No abandoneu els vostres somnis. El món us necessita!”.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *