El curs començarà al setembre amb la meitat d’alumnes presencials mentre no hi haja vacuna

Entrevista a la ministra d’Educació i Formació Professional, Isabel Celaá, publicada en 20 minutos i Heraldo de Aragón

Sense vacuna no es pot començar el curs al setembre amb la normalitat acostumada. Els alumnes hauran d’alternar-se per a assistir a classe. “Si no hi ha un remei, els centres hauran d’estar a la meitat de la seua capacitat. Això obliga al fet que una part d’alumnes estiguen treballant presencialment i una altra part, telemàticament”. És una de les afirmacions més noves de l’entrevista publicada aquest dilluns a la ministra d’Educació i Formació Professional, Isabel Celaá, en 20 minutos i Herald d’Aragó i que, pel seu interés, en mig d´una pandèmia per Covid-19 reproduïm.

S’ha anunciat l’inici del pròxim curs per a setembre. Hi ha data concreta? El dia el fixen les comunitats. Hi ha una forqueta àmplia, tenint en compte que han de complir com a mínim els 175 dies d’escolarització obligatòria.

Els pares es queixen d’haver-se assabentat amb l’anunci del pla de desescalada. No s’ha consensuat amb la comunitat educativa? No ha sigut objecte de discussió, tothom sap que el curs comença al setembre. El que es tracta en la conferència sectorial amb les comunitats és com concloem est, que acabarà a la fi de juny: l’adaptació del currículum, com avaluar i després la promoció.

En alguna comunitat els xiquets podrien tornar a les aules aquest trimestre? Clar, en funció de les fases de desescalada. La 1 contempla l’obertura administrativa dels centres, començant per la seua desinfecció. Els centres han de fer moltes tasques, entre elles preparar el curs següent, per al que necessiten obrir la matriculació.

Cada centre podrà decidir que els seus alumnes vagen a classe? Anem a la fase 2, en la qual les escoles obrin per als alumnes que s’enfronten a un examen seriós, com els de 4t de l’ESO, 2n de Batxillerat o els cicles superiors d’FP. També Educació Especial, per tindre menys alumnes i poder garantir les condicions sanitàries, i la Infantil de 0 a 6 anys, si els pares acrediten que no poden atendre el xiquet perquè treballen. I els centres de Primària o Secundària amb alumnes amb necessitat de reforç.

Tindran mesures de protecció? Evidentment hem de garantir que el professorat tinga la protecció adequada per a l’atenció a l’alumnat.

Què passa amb els xiquets de més de 6 anys els pares dels quals també han d’anar a treballar? Fins que no tinguem un remei o una vacuna l’única eina per a combatre al virus és el confinament. No podem posar en risc tot l’avançat. Si parlem, per posar una xifra, de tres milions de xiquets en Primària, que acudeixen al col·legi acompanyats per un adult, imaginem el moviment que es produeix. A més, si tots els xiquets acudeixen alhora no podrem salvaguardar la distància obligada

Hi ha algun pla per a garantir la distància de seguretat? És en el que estem treballant per al curs 20-21. Si no hi ha un remei, els centres hauran d’estar a la meitat de la seua capacitat. Això obliga al fet que una part d’alumnes estiguen treballant presencialment i una altra part, telemàticament.

Hi ha llars sense accés a internet, la qual cosa aprofundeix la desigualtat. Saben quants són paren per a dotar-los de mitjans o garantir-los classes en aula? La digitalització és un principi rector de la llei que tramitem en el Congrés. Afortunadament, a Espanya el 85% del territori té banda ampla i tenim escoles connectades. No obstant això, encara hem d’abordar la bretxa digital. Hi ha un percentatge d’alumnat, no tan alt com pensen alguns, sense recurs digital o que s’ha vist obligat a compartir-ho amb els seus germans o els seus pares. Estem identificant-los per a proveir-los de recursos.

Com ho concreten? Amb acords amb empreses, com Telefónica, hem repartit recursos per comunitats. Parlem de 20.000 targetes de dades. Hem aconseguit algunes altres a través de Xiaomi, Orange… Al seu torn els governs autonòmics estan fent el propi, i des del ministeri estem preparant alguna altra actuació pública. El més problemàtic no és la bretxa digital, que es resol amb recursos, sinó la bretxa social. La pèrdua de l’escola presencial aprofundeix la desigualtat.

Tenen manera de mesurar aqueixa bretxa per a combatre-la? El començament de curs primer serà de reforç d’aquells continguts essencials en els quals no s’ha aprofundit en el final d’aquest 19-20. Per això és tan important la modificació del currículum. Ací és on es veurà exactament què es reforça. Però també ara, en el tercer trimestre, que no pot perjudicar l’alumne.

Si cada comunitat avalua diferent, els estudiants es veuran penalitzats o beneficiats segons on visquen. Essencialment no es farà de manera diferent perquè els professionals saben com avaluar als seus alumnes i coneixen les circumstàncies. Es mesura la superació dels objectius generals de l’avaluació o de les competències en FP. El que hem dit, amb la immensa majoria de les comunitats autònomes, és que, com el tercer trimestre no pesarà negativament, hi ha suficients factors per a una avaluació justa.

Hi ha comunitats que rebutgen el pas de curs generalitzat, excepte en casos excepcionals. No unificar els criteris és injust? L’estat d’alarma no modifica la legislació vigent i no retira les competències a les comunitats en matèria educativa. Qui avalua sempre als alumnes? La Junta d’Avaluació, un conjunt del professorat que actua col·legiadament. El que diem és que continue fent la seua labor.

Hi haurà més beques? Estem veient quin és el cost econòmic de canviar els requeriments acadèmics per a l’augment. No hi ha una decisió, però eixiran dins del termini i en la forma escaient. Les beques es basen en la declaració de la renda del curs anterior, però en previsió de les necessitats sí que les millorarem.

El projecte de la nova llei d’Educació -Lomloe- ha représ el seu curs en el Parlament entre crítiques. Per què aquest moment, en plena pandèmia? Una vegada en el Congrés, és la Cambra la que determina els moments. La comunitat educativa coneix el projecte perquè es va presentar a principis de 2019. Ara havia començat amb la fase d’esmenes, que va ser suspesa a l’haver una suspensió de terminis administratius general. Quan els grups van decidir reprendre l’activitat es van reprendre els terminis de la llei. I hi ha altres en marxa.

Associacions i famílies temen que els centres d’Educació Especial vagen al tancament amb la nova llei. És una interpretació infundada.

Però el projecte dóna deu anys perquè els centres ordinaris tinguen recursos per a atendre l’alumnat amb necessitats especials. Rotundament, això no significa un tancament d’aquests centres.

El text parla de ‘recursos’ per a inclusió en centres ordinaris i ‘suport’ per als d’Educació Especial, quina és la seua prioritat? L’escola inclusiva, oberta també als xiquets amb alguna mena de discapacitat, és el nostre model. Volem mantindre oberts els centres d’Educació Especial, que fan la seua labor, però també donar recursos als ordinaris perquè puguen incloure als xiquets amb alguna discapacitat. Per cert, l’ONU ja va advertir a Espanya per la falta de progressió adequada en aquesta matèria. Són innombrables les famílies que demanen que els seus fills vagen a centres ordinaris però també hi ha moltes, a les quals respectem i protegirem, que volen anar a centres d’Educació Especial. No els tancarem.

Però poden asfixiar-los econòmicament. Ni els asfixiarem econòmicament ni a a relegar-los. Volem estar amb ells, perquè tenen molt coneixement expert. Precisament, la llei incorpora el concurs de les famílies, que no es contemplava.

Estan en contacte amb aquests col·lectius tan preocupats? Ens hem reunit amb aqueixes famílies, amb els grups de Plena Inclusió, amb el CERMI, amb ‘Educació Inclusiva Sí, Especial També’. Les queixes, no directes, per xarxes, no es corresponen amb la realitat. No han d’estar espantats.

El temor ve també perquè parlen d’alumnat ‘molt especial’. La llei està en tramitació, té un termini d’esmenes on es veurà si és ‘molt’ o no. Vull tranquil·litzar, però no és obstacle perquè la resta de centres progressen a tindre més mitjans.

Sembla impossible que una llei educativa, i van massa, tinga consens. Aquesta arranca sense acord general. Cada vegada que tractem qüestions d’FP ens posem tots d’acord però quan hi ha una llei d’encuny socialista, l’única força que es queda fora ha sigut el PP.

Ara tampoc la recolzen C’s ni Vox. No estaven en aqueixos moments. Les lleis d’encuny del PP només han tingut el suport del PP. Alguna cosa voldrà dir. D’altra banda, hi ha més punts d’acord que de desacord.

Quins? Modificar el currículum, atenció al professorat específica… Hi ha cinc principis rectors en la llei: l’interés superior del menor; un ensenyament personalitzat, inclusiva; un ensenyament per al desenvolupament sostenible; una coeducació, i una digitalització màxima. En això sembla que hi ha acord.

Però no referent a l’escola concertada, que suscita la queixa del sector. No estem en contra de la concertada, forma part del públic. El que volem és que tant el sector públic com el concertat incorporen les necessitats del sistema de manera equilibrada.

El Govern PSOE-Podemos va augmentar molt les carteres. Amb aquesta crisi, reduiran el seu número i les agruparan? No sé, necessitaríem 23 o 30, amb la tasca que cal portar avant. L’escenari està obert a totes les reflexions, però això no està en l’agenda.

Vosté va ser portaveu del Govern en el mandat anterior. Què pensa de les rodes de premsa que han suscitat queixes, en concret dels periodistes? Aqueixes rodes de premsa han sigut molt necessàries per a informar i tranquil·litzar a la població. S’han anat modificant conforme a les necessitats. Hui estem en una altra fase.

Amb les dades que hi havia, creu que va ser un error mantindre actes massius durant el cap de setmana del 7/8 de març? Ens enfrontem a un virus desconegut, del qual tots, també els científics, anem aprenent a mesura que caminem. Itàlia va celebrar partits de futbol, França, eleccions… No és just analitzar les decisions d’ahir amb el coneixement de hui.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *