Ensopegades amb la Llei de Plurilingüisme de la Generalitat Valenciana

La Conselleria d’Educació ajorna la implantació del 25% de valencià fins al curs 2020-2021 a causa de la COVID-19

Alba Ruiz Salinas, Valencia, 1 de julio de 2020.

La Generalitat Valenciana va aprovar el 21 de febrer de 2018 la implantació de la Llei del Plurilingüisme. Porta dos anys aplicada en Infantil i Primària, però la població va eixir als carrers quan es va informar de l’extensió d’aquesta fins a Secundària. A Espanya, la llengua oficial i dominant és l’espanyol, però el català-valencià, gallec i basc són altres llengües que enriqueixen al país, però també l’enfronten. Fins a 13 Manifestacions als carrers i enfrontaments en les Corts Valencianes són algunes de les conseqüències que ha portat aquest decret. El valencià i castellà intenten aconseguir la meta, per a així arribar a les aules, però s’estan trobant amb dificultats en la carrera.

La Conselleria d’Educació va suspendre les classes presencials a causa de l’estat d’alarma que es va generar per la pandèmia de la COVID-19. La llei establia que en el curs acadèmic 2020-2021 s’implantaria el Plurilingüisme en la resta de cursos. Però ha patit un retard. Una de les causes de l’ajornament és pel fet que els centres educatius van estar tancats des del 14 de març fins al 21 de juny a causa de l’estat d’alarma. Les classes online “impossibiliten l’elaboració, modificació i aprovació dels projectes lingüístics abans del procés d’admissió dels alumnes”, segons un comunicat de la Conselleria d’Educació, ja que, prèviament, les famílies han de conéixer els percentatges de cada llengua en les quals estudiaran els seus fills abans de realitzar la matrícula.

A més de les tasques extraordinàries dels equips directius -a causa de les mesures de contenció per a fer front a la pandèmia- un dels problemes que han contribuït a l’ajornament de la llei en Secundària i Batxillerat són els projectes lingüístics. Aquests han de ser aprovats pels consells escolars de cada centre, de manera presencial i per majoria de dos terços, la qual cosa “en aquests moments és inviable”, reconeixen des de la Conselleria d’Educació. Malgrat aquest obstacle en la carrera, la Llei del Plurilingüisme s’implantarà en el curs 2021-2022.

Aquesta proposta de la Generalitat Valenciana no és la primera vegada on el PSOE intenta implantar el valencià en els centres educatius. En 1983, les Corts Valencianes van aprovar la Llei d’Ús i Ensenyament del valencià. Establia que aquesta llengua seria incorporada a l’ensenyament en tots els nivells educatius. D’altra banda, en els territoris de predomini lingüístic en castellà es faria de manera progressiva i una de les normes permetia que en aquestes zones els alumnes pogueren demanar l’exempció de valencià. Alguna cosa que encara es mantindrà.

Segons el Diari Oficial de la Generlatitat Valenciana (DOGV), l’objectiu del Plurilingüisme és “la igualtat lingüística”. Per això, la norma no sols obliga a tindre un 25% de classes en espanyol i valencià sinó també d’anglés. Alguna cosa que per a sorpresa del president de la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes (FAMPA), Rubén Pacheco Díaz, no altera tant a les famílies. Com a explicació, el president l’associa al discurs de “el valencià no serveix per a res”.

Entre les 14 pàgines del document de la Generalitat, s’intenta convéncer a la població de la necessitat de la Llei del Plurilingüisme. Es mostren les dades sobre l’Enquesta Europea de Competència Lingüística, on es veu que Espanya ha de millorar el seu nivell d’anglés, sobretot en les habilitats orals. Les dades demolingüísticos i de coneixement de la realitat sociolingüística realitzats des de 1984 fins a l’actualitat, assenyalen un 30% d’habitants amb plenes competències en valencià i un 6% amb coneixements en anglés.

El secretari autonòmic d’Educació i Investigació de la Comunitat Valenciana, Miguel Soler García, assegura que el 92% dels professors que fan classe estan capacitats per a fer-ho en valencià. Aquests percentatges els va destacar en la Comissió d’Educació de les Corts Valencianes, en una compareixença sol·licitada per PP i Cs al conseller d’Educació, Vicent Marzà.

El president de FAMPA no comparteix l’opinió de Soler Garcia “en moltes casos està acceptat el Mitjà (és un nivell mitjà de valencià) com a qualificació mínima per a poder impartir la matèria, però no és suficient”. “La Llei del Plurilingüisme s’està aplicant sense tindre professors capacitats i alumnes d’Infantil i Primària estan arribant a secundària amb un mal nivell en valencià”, continua.

Testimoniatges de casos concrets

El secretari i professor de Matemàtiques en l’institut Enric Valor de Pego, Paco Lleches, es troba amb un sot a l’hora d’implantar la nova llei. “Què passarà amb els valencià parlants que donen les classes en valencià i se’ls obligaran a donar les classes en castellà?”, assegura. El docent recrimina l’abandó dels mitjans de comunicació cap a aquesta “minoria”. “No existeixen aquests, no és un problema per a ningú”, retrau de manera irònica. No és una norma que es puga esquivar, ja que afecta a tots els centres educatius per igual.

Per a calcular els percentatges de les llengües es tindran en compte les hores destinades al currículum de cadascuna de les àrees lingüístiques, les hores destinades a la competència comunicativa oral i les àrees o matèries en les quals s’utilitze cada llengua com vehicular de l’aprenentatge, com s’indica en el DOGV.

La regidora d’Educació de Requena, Isabel García, ha desmentit “les faules” que s’han estés amb la implantació de la llei. García assegura que aquesta norma ha de ser valorada pels centres educatius tenint en compte la situació lingüística de la població. “Es pot implantar de manera progressiva fins a arribar al 25%”, continua la regidora. El president de FAMPA informa que hi ha hagut algunes normes que han portat a una confusió. “Una assignatura de plàstica en anglés no s’ha de convertir en una classe d’aquest idioma, això és el que estableix la llei”.

Estava previst que enguany els centres hagueren realitzat diferents propostes sobre aquesta l, ja que és adaptable depenent de la situació de cada centre. Però, a causa del confinament s’ha retardat. La planificació que s’anava a dur a terme en l’institut Enric*Valor se centrava en cobrir el 25% en anglés i castellà, i la resta en valencià.

Lleches comenta que en el seu institut no hi ha suficient professorat que s’oferisca a fer classes en espanyol. “No he donat castellà en 30 anys i em tocarà donar-ho en segon de batxillerat”, comenta. Continua informant que no tenien personal per a donar el 25% d’anglés, ni personal disposat a donar el 25% en castellà, “però hem arribat a uns acords”. El percentatge en anglés el cobriran amb la pròpia assignatura, algunes tutories, Educació Física, Història i Física i Química que és on posseeixen professorat acreditat.

A Orihuela va haver-hi una manifestació el 18 de gener en la capital de la Vega Baixa contra la Llei de Plurilingüisme. Des de l’Associació Parlem Español van manifestar que han eixit als carrers per la llibertat, per a poder estudiar en la llengua que uneix a milions de persones a Espanya i a centenars de milions a tot el món.

A aquestes manifestacions es van sumar també els municipis de Requena i Utiel. La Conselleria d’Educació va haver de superar aquest obstacle en l’eterna carrera de les llengües. Per això, va anunciar que es permetia una aplicació progressiva de la llei en secundària en les zones castellanoparlants, per exemple, adaptant un curs cada any. Per a això, els centres interessats hauran de proposar un projecte lingüístic experimental i justificar-lo sobre la base del seu context.

El president de FAMPA assegura que l’acceptació a la província de valència en general és bastant positiva. El 97,2% dels centres van aprovar el projecte plurilingüe (era necessària una majoria de dos terços a favor perquè isquera aprovat). Només el 2,8% ho van rebutjar, però aquesta minoria “fa molt soroll”. Aquestes dades pertanyen a les reunions i entrevistes que ha concertat FAMPA amb el secretari autonòmic d’Educació. “La major de les famílies entenen que el fet que els seus fills aprenguen diverses llengües al mateix temps no pot deixar de ser positiu”, informa Pacheco Díaz.

La Llei valenciana de Plurilingüisme és “un calc de la llei madrilenya”, determina Pacheco. A Madrid no hi ha una llengua cooficial, per això en la norma de Plurilingüisme s’afig el valencià “al mateix nivell que l’altra llengua cooficial què és el castellà”, opina. La Llei de Madrid és del PP, “seria una hipocresia que en aqueix partit alternatiu vinguera a canviar una llei que a Madrid si que fomenten i promouen ells”, conclou.

La implantació del valencià a les aules s’està allargant més del que es preveu. Uns percentatges posats en marxa en Infantil i Primària des de fa dos anys sembla que es retardaran fins a 2021-2022 per a assentar-se a les aules. El 25% en valencià encara no visualitza la meta.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *