Galícia, Balears i Extremadura analitzen l’educació durant la pandèmia

Les comunitats van distribuir material tecnològic per a continuar amb les classes online durant el confinament

El 31 de gener de 2020, Espanya va confirmar el seu primer cas positiu de la COVID-19 en La Gomera, Illes Canàries. Després, es va anar estenent per tot el territori nacional: Catalunya, Castella i Lleó, la Comunitat Valenciana, Andalusia… deixant al voltant de 250.000 casos confirmats. Això va portar al fet que el Govern de Pedro Sánchez declarara el 14 de març de 2020 l’estat d’alarma en tot el país. Això va provocar que es tancaren col·legis, instituts i universitats. Tant alumnes com professors han hagut d’adaptar-se per a impartir classes online. En Educació Press hem preguntat a tots els governs autonòmics algunes qüestions sobre la gestió de l’educació enmig d’una pandèmia. No tots ens han contestat. En aquest article recopilem les respostes de Galícia, Balears i Extremadura.

Galícia va prendre la decisió de suspendre les classes presencials fins i tot abans de la declaració de l’estat d’alarma per part del Govern central. “Ho anunciem el dia 12 de març”, assenyala la consellera d’Educació, Carmen Pomar Tojo. A Extremadura, una vegada que van tindre coneixement de la declaració de l’estat d’alarma, el divendres 13 de març, “es va remetre als centres una instrucció en la qual s’anunciava que a partir del dilluns, dia 16, els centres romandrien tancats i les classes serien a distància”, afirma la consellera d’Educació d’Extremadura, Esther Gutiérrez, qui ha preferit no contestar a les preguntes d’aquest digital i remetre a una nota de premsa de la Junta d’Extremadura.

Les tres comunitats valoren l’esforç dels equips directius dels centres, el professorat, les famílies i l’alumnat. El conseller d’Educació de les Illes Balears, Martí Xavier March i Cerdà, opina que hem d’estar molt orgullosos de la implicació de tots i aconseguir que l’impacte d’una situació de confinament com la que hem viscut tinguera el menor cost possible per als alumnes. Les tres comunitats han hagut d’augmentar les eines tecnològiques sobretot als més necessitats.

Galícia va habilitar la plataforma de videoconferència (que permet interactuar amb l’alumnat en temps real), es van obrir els continguts de l’E-*Dixgal als centres que no formen part del projecte, es van activar vídeos tutorials i blocs educatius en la TVG (Televisió Pública), entre altres. La consellera d’Educació de Galícia destaca les inversions que van realitzar per a reduir la bretxa digital. “El 99% de les llars gallegues entre 3 i 16 anys tenen contractat un servei a internet”, continua la consellera. Galícia va repartir kits informàtics (un total de 2.750) compostos per portàtils i connexió gratuïta a internet per a les famílies que ho precisaren, que van ser identificades a través dels equips directius dels centres.

Extremadura també va proporcionar material tecnològic. “Es va triplicar la infraestructura de telecomunicacions que dóna suport a les eines educatives no presencials i es va preparar un equip tècnic per a començar a atendre els docents i resoldre els dubtes”, destaca Gutiérrez. “El conjunt de plataformes i eines TIC educatives de les quals disposa Extremadura ja estaven a la disposició del país, perquè ha sigut una aposta d’inversió durant anys i això ha sigut essencial aquests dies”, ha reconegut Gutiérrez. La Conselleria ha adquirit 1.150 dispositius electrònics nous i ha repartit altres 14.000 equips, que estaven en els centres educatius, a les famílies més vulnerables perquè els seus fills pogueren seguir el procés amb normalitat.

Un altre tema que han esmentat Extremadura i Galícia és sobre el menjador escolar del qual feien ús molts alumnes. Pomar subratlla que “habilitem bosses d’ajuda dirigides a aquells xiquets i xiquetes que durant el curs tenen beca de menjador gratuït o paguen 1 euro al dia per menú”. D’aquesta manera, la Conselleria els va abonar el preu del menú tots els dies lectius mentre estaven suspeses les classes presencials, la qual cosa suposa un desemborsament de tres milions d’euros per a uns 30.000 alumnes de 22.500 famílies de segon cicle d’Educació Infantil, Primària i ESO.

I d’altra banda, Extremadura va utilitzar el servei de menjador per a portar el menjar fins a les cases de les famílies més necessitades. “He d’agrair públicament la col·laboració de la gran part dels ajuntaments d’Extremadura, que estan fent possible el repartiment en aquestes condicions tan difícils des del dia 3 d’abril, inclosa la Setmana Santa”, ha reconegut la consellera.

Les comunitats van analitzar les deficiències que es van trobar durant la pandèmia. “L’experiència que hem viscut ens ha servit per a valorar la importància de l’Estratègia Digital”, segons la consellera gallega. Aquesta continua insistint que no serveix de res disposar de les eines necessàries si manquem dels coneixements per a poder utilitzar-les. La consellera demana al Ministeri d’Educació una solució per a acabar amb la bretxa digital en la població escolar de Galícia perquè “en l’àmbit rural gallec no tots disposen d’internet d’alta velocitat”.

No sols ha sigut Galícia la que ha vist la bretxa digital com un aspecte a millorar. Balears considera que la via tecnològica ha arribat per a quedar-se i ha de convertir-se en un complement habitual de l’ensenyament. A més, afig: “la presencialitat és imprescindible per a garantir una educació de qualitat i equitat”.

Els diferents consellers d’Educació també han parlat de com es presenta el curs 2020-2021. A Galícia la norma sobre mesures de prevenció sanitària que es “ha d’adoptar” en els centres educatius és el Reial decret llei 21/2020. Galícia ha sol·licitat al Govern central que es tinguen en compte les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut en establir protocols de mesures de prevenció sanitària per al començament del nou curs escolar.

“Hem de tindre en compte la salut mental i el benestar emocional de l’alumnat que ha hagut d’afrontar una situació excepcional”, assegura Pomar. A Galícia s’ha constituït el Comité d’Experts per a la Cura del Benestar de la Comunitat Educativa. Un grup de treball integrat per especialistes -en l’atenció a la diversitat i en l’orientació educativa- per a elaborar una estratègia amb la qual afrontar el pròxim curs des de l’àmbit de la salut emocional, tenint en compte la situació de crisi derivada de la pandèmia.” L’objectiu és dotar de recursos als docents per a afavorir l’estabilitat emocional de l’alumnat, així com la seua adaptació a les noves situacions provocades per la pandèmia. La iniciativa cerca fer partícips de manera voluntària a les famílies”.

El conseller de Balears afirma que no serà un curs normal. “El fet que encara no es compte amb una vacuna per a la COVID-19 marcarà l’inici de les classes. Ens veiem obligats a afrontar el retorn a l’activitat presencial de manera generalitzada amb les condicions sanitàries corresponents a més de reorganitzar els centres, elaborar un pla de digitalització, modificar els currículums i adaptar els serveis complementaris.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *