Les assignatures oblidades en Educació Secundària: Música, Art i Educació Física

El professor Sergio Ojeda afirma que “l’art millora la convivència”

Inés Arquimbau. València. 15 de juliol de 2020.

La Música, l’Art i l’Educació Física són les tres assignatures més infravalorades en l’etapa educativa en l’ESO segons una enquesta dirigida a 300 alumnes de secundària de la Comunitat Valenciana. Hem realitzat un formulari on els enquestats havien de marcar les tres assignatures que menys repercussió tenien durant l’ensenyament, els resultats han sigut: un 71.8% per a l’Art, un 54,7% per a l’Educació Física i un 67.8% respecte a la Música. Educació Press s’ha posat en contacte en amb la Conselleria perquè valorara les dades però no hi ha hagut resposta de moment.

La Música solament és obligatòria en segon i tercer curs de l’ESO. En el cas de Plàstica o Art també ho és en primer. Quan aquestes matèries són obligatòries s’imparteixen dues hores a la setmana, mentre que la resta, com Inglés o Matemàtiques són tres hores i estan qualificades com a essencials durant tot l’ensenyament obligatori. A altre aquestes matèria són es poden realitzar en l’examen d’ingrés a la universitat, la Prova d’Accés a la Universitat (PAU), antiga Selectivitat.

El professor d’Art en l’Institut IES Clot del Moro de Sagunt, Sergio Ojeda, apunta que encara que ell pertany “a un departament ‘fort’ en el centre en el que s’ofereix un marc perfecte perquè les arts siguen tractades amb el respecte que es mereixen. Lamentablement no sempre és així”. “Últimament, la Plàstica ha passat a ser una assignatura impartida majoritàriament per mestres/as d’Inglés en la qual la prioritat és la llengua estrangera. Després, en els instituts més ‘progres’ en els quals el departament d’Arts Plàstiques és minoritari, assignen el qualificatiu de ‘assignatura satèl·lit’ a les assignatures que ajuden a deixar ‘bonic’ el famós ‘producte final’ del qual es parla tant en pedagogia en els últims temps.”, explica.

Per part seua, el professor de Música d’aquest mateix centre, Alex Andrés, afirma que els pares “s’espanten menys si els seus fills estudien Filosofia que si estudien oboé”.

La professora de Música en l’IES Enric Valor de Pego, Beatriu Balabuig, apunta que “des de fa 20 anys cada vegada que es canvia de Govern, canvia la Llei d’Educació es lleva hores al departament de música”. I afig que “al Govern el molesten les activitats artístiques, a més de que hi ha un pensament en el món educatiu que les assignatures científiques són les que més intel·ligència aporten”.

El graduat en Ciències de l’Esport, Javier Trilles, recalca que “la gran quantitat de temps dedicada anteriorment a aquesta matèria a jugar sense cap objectiu més que el de passar el temps, va propiciar que s’estenguera la idea que la la nostra era una ‘maria’ dins del currículum escolar”. “Per sort, les noves promocions estem tractant de canviar aqueixa idea i mostrar-li a alumnes/as, pares, mares i població en general la importància que realment té”, declara.

Malgrat les dificultats que han tingut, i tenen, aquestes tres matèries, el seu ensenyament a les aules proporciona un gran nombre de beneficis per a l’alumnat.

Art

Un estudi del Brains Nursery School de Madrid ha fet una recopilació dels diferents beneficis de l’art en els xiquets. El document reflecteix que “en primer lloc, fomenta la seua activitat creativa i transformadora. A més de que els ajuda a experimentar, desenvolupant la seua imaginació i obrint la seua ment. Es formen una opinió sobre el món. Desenvolupen una consciència col·lectiva. Comparteixen les seues obres, les comparen i descobreixen quines són les eleccions dels altres, respectant-les. Els xicotets, l’autoestima dels quals desenvolupen durant els seus primers set anys de vida, se senten realitzats quan creguen art i veuen el resultat de la seua obra (i l’ensenyen als adults).També, desenvolupen la seua motricitat i la seua coordinació rage-ull i mantenen la seua concentració. Proporciona una relaxació, ja que en realitzar aquestes activitats, s’evadeixen del dia a dia a l’escola. Finalment, els xiquets gaudeixen i es diverteixen enormement dibuixant i creant el seu propi art, oferint al món la seua visió.”, argumenten en el resultat de l’estudi.

Ojeda, per part seua, subratlla que “es tendeix a parlar molt de les qualitats terapèutiques de l’art i del desenvolupament del pensament divergent a través d’elles però, no es parla tant del que aquestes assignatures poden aportar a tota la comunitat educativa. Si férem un estudi de la millora de la convivència en els centres educatius i la relacionàrem amb el nombre d’hores que s’incrementen les arts en l’optativitat d’aquests centres, veuríem que aquestes variables estan directament relacionades. La conflictivitat a les aules i fins i tot el respecte a la diversitat, són temes poc abordats en altres disciplines, en canvi, l’organització del grup i el treball cooperatiu en assignatures com a Música, Plàstica o Teatre, ens ofereixen una oportunitat única de donar una bona resposta educativa s tots els temes transversals del currículum”, remarca.

Educació Física

Respecte a l’esport, el psiquiatre i professor de l’Escola de Medicina d’Harvard, John Ratey, explica que “realitzar exercici físic regularment és bo per a millorar la percepció que tenim de nosaltres mateixos, el nostre estat d’ànim, la memòria o l’aprenentatge”. El professor sosté que la realització d’exercici físic de manera regular ens ajuda a obtindre un major rendiment acadèmic i ens ajuda a millorar la nostra autoestima. A més, segons el psiquiatre, ens aporta altres beneficis que poden afavorir un millor desenllaç en l’acadèmic com la reducció de l’estrés, millora la memòria i l’aprenentatge, l’augment de la capacitat cerebral i millora la productivitat.

Trilles afig que l’esport “potencia l’esforç personal, la competitivitat sana, el treball en equip, el respecte, la autosuperación o la disciplina, entre altres, alguna cosa que ajudarà a ser amb tota probabilitat, millors estudiants.”

A tot l’anterior se suma l’estudi realitzat pel British Journal of Sports Medicine que afirma que aquells xics i xiques que són més actius rendeixen millor a l’escola. Per a aquest estudi, un grup d’investigadors del Regne Unit, Escòcia i els Estats Units van mesurar el nivell d’activitat física de 5.000 xics i xiques d’11 anys. Les seues puntuacions en Matemàtiques, Inglés i Ciència van ser avaluades quan tenien 11, 13 i 16 anys. Després d’analitzar els resultats de l’estudi, els investigadors van concloure que els xiquets físicament més actius als 11 anys obtenien millors resultats en les tres disciplines.

Música

Finalment, un estudi en la Universitat Northwestern ha trobat un millor processament neuronal en els estudiants que tocaven un instrument musical en comparar-los amb els alumnes que només escoltaven música. A això se suma el Brains Internacional Schools, que assegura que després de dos anys d’educació musical els alumnes de poca edat tenien respostes cerebrals més sofisticades i un llenguatge més desenvolupat que altres alumnes que no havien rebut aquesta formació.

Balabuig afig que “la música repercuteix el treball en equip i la confiança en la faena que fa una altra persona, a més de potenciar la sensibilitat”. Andrés, per part seua, defensa que “la Música es diferencia de les altres matèries ja que et fa traure la part més creativa i expressiva”. Per a concloure, remarca que cantar, ballar o tocar algun instrument et fa pertànyer a un grup, per la qual cosa es fomenta la integritat.Aquestes tres assignatures aporten moltes coses positives a l’alumnat, però així i tot no se les veu a la mateixa altura que a matèries com a Història, Matemàtiques o Literatura. Els docents que les imparteixen lluiten per un canvi en el sistema educatiu perquè se’ls done la importància que mereixen.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *