L’educació ambiental, una assignatura pendent

El 3% de la població nega el canvi climàtic a Espanya

Alba Ruiz. València. 16 de juliol de 2020.

Els alumnes espanyols estudien Matemàtiques, Llengua Castellana, Ciències Naturals, Ciències Socials i Inglés, entre altres assignatures. La ministra d’Educació i Formació Professional, Isabel Celaá, pretén incloure una assignatura sobre la lluita contra la crisi climàtica en els centres educatius espanyols. Aquesta còpia al Govern italià, que va comunicar que el pròxim curs tots els nivells educatius d’ensenyament obligatori estudiaran està nova disciplina. En 2019 Europa va tindre l’any més calent, dues onades de calor, inundacions, la pèrdua entre 10 i 29 metres de massa gelada de les glaceres europees, segons l’Estat del Clima a Europa. La crisi climàtica és una realitat i en conseqüència l’educació ambiental agafa força.

El 26 de gener es va celebrar el Dia Mundial de l’Educació Ambiental. La celebració té la seua arrel en 1975 a Belgrad durant el Seminari Internacional, on es recullen els principis dins del programa de les Nacions Unides. Això va créixer i va germinar en la Carta de Belgrad on es troben les reivindicacions fonamentals i els principals objectius de la preservació de la naturalesa. La finalitat d’aquesta carta era conscienciar, donar coneixements, actituds i aptituds, provocar la participació i oferir una capacitat d’avaluació a la població sobre el mitjà.

El document explica que la nostra generació ha sigut testimoni d’un creixement i d’un progrés tecnològic sense precedents que, si bé aporta beneficis, ha produït conseqüències socials i ambientals. “S’ha ampliat la desigualtat entre els pobres i els rics dins de les nacions i entre elles. Existeix la prova d’una creixent deterioració de l’ambient físic a escala mundial”, assenyala el document.

El director de projectes i responsable de l’àrea d’educació ambiental de l’associació Green Globe, Juanma Llamas, assenyala que la manera d’aconseguir una millora en el medi ambient és educar als xiquets. “Tot el que no es coneix o no se sap valorar al final mai es conservarà i mai s’actuarà”. No és l’únic expert que considera als xiquets com el salvavides de la naturalesa.

La treballadora en l’àrea d’educació ambiental d’Ecoembes i la coordinadora de Naturaliza, Lucía González, opina que els xiquets estan educant als adults en temes mig ambientals. “Quan els alumnes canvien la seua creença o la seua consciència tot es reflecteix a casa, en la seua família i en els majors que els envolten”, continua. González considera que molts adults canvien els seus hàbits perquè els seus fills no els “renyen”.

Imagine Montessori School és un col·legi prop de l’horta valenciana que fa “possible l’equilibri dels diferents eixos del projecte educatiu entre la vida urbana i la integració amb la naturalesa”, segons indica en la seua pàgina oficial. El 8 de setembre de 2019 es va inaugurar un altre centre en el barri de la Pineda de Paterna (València). Aquest estalvia fins a un 70% en energia en comparació amb un col·legi tradicional.

El director del centre i coofundador de Imagina Montessorí School, Mario Pontón, va comentar al periòdic Levante-EMV la importància d’inculcar valors sostenibles. El centre de Paterna és el primer col·legi d’Espanya candidat a la certificació dels segells de sostenibilitat Breeam i Verda i també el primer centre que obtindrà aquesta doble certificació. Educació Press s’ha posat en contacte amb el col·legi sense cap resposta encara.

Faules i Desconeixement del medi ambient

Les faules i el desconeixement són algunes de les pedres que intenten trencar les associacions. “La comunitat escolar és una representació de la realitat de la societat”, explica González. Continua analitzant sobre que els xiquets eduquen a casa i estan motivats amb la preservació de la naturalesa. Això provoca que els alumnes ensenyen a reciclar, entre altres coses, perquè ho aprenen a l’escola, prossegueix.

En 2012 la llista espanyola d’ocells catalogava 569 espècies en tot el país, 55 més que fa set anys a causa de les investigacions i avanços científics dels ornitòlegs. 544 d’elles han arribat de manera natural al nostre país entre 1950 i l’actualitat. Nou no s’han vist des de 1950 i 16 són espècies que han sigut introduïdes o reintroduïdes expressament o de manera accidental, han establit poblacions reproductores que es mantenen per si soles a Espanya o en altres llocs d’Europa.

La treballadora en Seu Bird encarregada de l’educació ambiental, Laura Benítez, sosté que moltes vegades pensem que només estan els teuladins i els coloms i quan ens parem a veure trobem un munt d’espècies diferents. D’altra banda, Llamas introdueix una altra faula no sols present en els xiquets: “Hi ha una pregunta típica que és per a què separaré els residus si després s’unifiquen? Són faules que la gent no sol assimilar”.

El 90% de docents vol més presència d’una educació ambiental i el 17% una assignatura específica, segons un estudi realitzat pel periòdic Magisteri per a Naturaliza, el projecte d’educació ambiental d’Ecoembes. A aquesta enquesta van respondre 349 professors de totes les etapes educatives de centres, públics, privats i concertats i de totes les comunitats autònomes. La majoria del professorat (73%) s’inclinen per un model transversal, és a dir, prefereixen que els seus continguts estiguen presents al llarg de tota el sistema acadèmic i no restringits a una sola assignatura.

Naturalitza intenten fomentar la presència d’aquest ensenyament en el sistema educatiu. Aquest és un projecte que sobretot està dirigit a docents d’Educació Primària. En l’empresa es treballa de manera transversal. Una vegada que s’ha format als docents, accedeixen a una biblioteca de recursos on imparteixen contingut curricular i ambiental de manera simultània. Seleccionen el recurs que volen implantar a la seua aula i ells tindran una guia metodològica i recursos que acompanyen a aqueixa unitat.

El professorat necessita eines per a impartir educació mig ambiental. I associacions com Naturaliza també fan aquest treball. “Hi ha alguns docents que estan molt motivats i interessats”, informa. González. Continua explicant que a vegades la localitat geogràfica del centre influeix pel fet que els problemes mig ambientals els afecten més. Posa l’exemple de Galícia on hi ha molts incendis i són temes quotidians que el col·legi treballa de forma més natural.

A Espanya el 3% de la població nega el canvi climàtic. No obstant això, els espanyols som menys conscients de la pròpia responsabilitat en el calfament global. Un 54% dels enquestats fa autocrítica. Ecoembes assegura que la seua manera d’educar consisteix a fer que els alumnes es vegen com a “part de la solució”. “Si es crea una sobre saturació o se’ls diu que el món s’acabarà els xiquets es bloquegen i poden portar a la inacció”, opina González. Per a l’experta la pregunta que haurien de fer-se els xiquets és: “què puc fer jo?, jo soc part de la solució “

Alguna cosa en el que Espanya pot millorar és: “la integració curricular i invertir en què els centres puguen assumir campanyes”, assegura Llamas. Malgrat això, González està “esperançada” a causa de l’elaboració del Pla d’Acció d’Educació Ambiental per a la Sostenibilitat que pertany al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Democràtic (MITECO). Està format per un grup d’experts que elaboren les línies d’acció prioritàries a nivell nacional “esperem que el que isca del pla es tinga en compte i s’aplique”, conclou la treballadora en *Naturaliza.

Espanya, juntament amb la resta de continents va patir una pandèmia mundial motivada per la Covid-19. Això va obligar al fet que el president del Govern, Pedro Sánchez, declarara l’estat d’alarma el 14 de març de 2020. Això va suposar una sèrie de beneficis per al medi ambient. La inactivitat de les potències industrials com la Xina s’han vist obligades a parar la seua producció. La reducció de vols, suspensió d’esdeveniments esportius, socials i culturals… van provocar una baixada en el nivell d’emissions de gasos contaminants.

Llamas explica que l’educació ambiental està molt relacionada amb eixir a la naturalesa i és alguna cosa que estarà condicionat per la pandèmia. “si hi ha algunes limitacions, hi haurà professorat que no ho oblide perquè anirà en el seu hàbit i transmetran la consciència al seu alumnat”, afig. A més, dona una dada esperançadora: “en l’última crisi l’últim que s’atenia és el medi ambient, però en la Covid-19 no puc dir el mateixos, veig molt moviment”.

L’educació ambiental pretén conscienciar i donar informació sobre els problemes de la crisi climàtica. Un dels primers passos és educar als xiquets -a través dels docents- que encara no posseeixen una opinió enfortida, per a ajudar a educar als més adults. Faules i desconeixement sobre el mitjà incentiven a les empreses a lluitar contra ells sense descans.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *